Travessa del Pic de Font Blanca

El Pic de Font Blanca és un dels sostres Andorrans que em quedava pendent de pujar amb els esquís. Ho vam intentar en un intent fallit ara fa dues temporades pujant per la ruta normal, però a pocs metres del cim va tocar girar. 

Per no repetir el tram inicial, decidim pujar-lo per la Vall i el Port de Rialb, sortint des de Sorteny. És una mica més llarga, però amb paisatges més espectaculars, sobretot durant l'accés al Port de Riab.

Sortim del pàrquing de Sorteny a passades les 10 i enfilem per la vall de Rialb amb neu des de quasi al principi. El primer tram fins al refugi està justet de neu, però el fem, exceptuant un curt tram de 200m, amb esquís als peus. Abans del refugi creuem al riu i seguim encara la mateixa ruta que un bon grapat d'excursionistes avui que van cap al Port de Siguer i el Thoumasset. 

Deixem el camí del Port de Siguer a la nostra dreta i enfilem la solitària vall cap al oest en busca del Port de Rialb amb la muralla de la Font blanca sempre ben present.

Quedem absolutament sols durant l'ascens, que sense cap complicació i amb pendents suaus en deixa al coll amb poc més de dues hores des de que hem sortit del cotxe. Aquesta raconada és espectacular, ben carregada de neu i amb pales per triar i remenar que baixen del pic de Besalí i veïns. Tot i això, avui la neu a les obagues està bastant crosta, així que comencem a rumiar de baixar per l'altra banda i aprofitar millor el descens.

Al coll ja veiem que s'ha de baixar força per enllaçar amb la jaça que ve de la ruta normal, o fer un flanqueig una mica exposat. Prenem per error la segona opció, i flanquegem amb pells amb alguna susto fins que a ser a mitja pala, on seguim la traces de gent que puja de la ruta normal.

Primers metres prou forts fins a plantar-nos a sota la piràmide final d'accés al cim.

Últimes voltes maria i plantem els esquís per fer els últims metres a peu.

Grans vistes cap a la Pica d'Estats a un costat i el Thoumasset i l'Estany Blau ben petits a l'altre banda. Dinem una mica i baixem per la pala sud-oest, però sense agafar-la directe, avui les condicions no són les millors. Un cop al torrent, la neu ja està més cremeta i es deixa fer alguns girs per disfrutar fins a la canal final que ens deixa al Comís Vell on enllacem amb la ruta que seguin el riu ens deixarà a la carretera.

Últim tram infernal, amb crosta que en domina completament els esquís i que ens fa descalçar abans d'hora per conservar el genolls. Toca fer "ganxu". Per sort uns gironins ens acompanyen  fins a Sorteny a buscar el cotxe, i completem una bonica travessa per les dues valls d'accés al Font Blanca.

Núria i Joel

Petit Peric per la Lladura

Escapa entre setmana amb un bona colla cap a la zona del Capcir que és la que tenim millor aquest hivern aquí al Pirineu Oriental. Per no repetir la vall de la Balmeta que al sud del Puig de Pam, avui fem la vall de la Lladura la del nord del Puig de Pam.

L'aspecte ha millorat molt respecte fa 10 dies, i encara més les condicions ja que per uns dies tenim un hivern de veritat i s'han d'aprofitar les condicions de neu pols.

Deixem el cotxe passat el poble de Formigueres, direcció cap a l'estació, al costat de l'Estany de l'Oliva a les Planes d'Amunt i amb esquís als peus i amb un neu pols ben seca, anem a buscar la pista que ressegueix pel fons tota la vall.

El Puig de Pam per aquest vessant Nord-Est està increïble. El pendent és mínim, i al cap de 1h i mitja només hem remuntat 100m de desnivell. 2 hores després de sortir arribem al refugi de la Lladura, que coincideix amb l'encreuament del camí que baixa de formigueres. Aquí veiem per primera vegada el nostre Petit Peric arrebossat de neu, i les roderes de cotxe s'acaben i tocarà obrir una bona traça.

Seguim remuntant la poca pendent fins a la Basseta on decidim seguir per l'encaixat rec de les Carboneres que ens farà suar de valent i a més d'un sucar-hi els esquís.

Em Miquel que està com un toro fa la feina bruta i obre traça fonda fins a sortir del rec apareix davant nostre la majestuosa pala Perica.

 Casi 4 hores d'aproximació fins arribar al Pla de les Carboneres. És sens dubte bastant més ràpid accedir als Perics des dels Angles. Toca fer encara mitja horeta d'aproximació fins a sota la pala.

Quan arribem a sota seguim les traces d'un grup ben nombrós de l'exèrcit francès que estan baixant i que trenquen la solitud del dia. A dalt venta una mica i hi ha un altre grup bastant nombrós de frances aixi que no ens encantem i baixem que hi ha ganes de trillar la pala.

Saltem per la última de les canals per retallar i anar directes al refugi de Camporells i d'allà remuntem la Serra de Mauri per anar a enllaçar amb les pistes de Formigueres.

Com està aquesta zona del Capcir, ara si que queda la temporada més que estrenada i amb quines condicions! Des de baix a les pistes que ja estan tancades doncs casi si ens hi fa de nit, agafem una pista que baixa directe pel costat de la carretera i fent una mica d'esquí al costat de la carretera ens plantem al cotxe passades les 5.

Gemma, Maso, Sisco, Miquel i Joel

Pics de Coll Roig

Segon intent frustat als Pics de Coll Roig. Si ara fa 5 hiverns vam intentar-ho per sobre d'Enveig i ens vam quedar a poc més d'1km del cim principal, avui fem l'intent des del poble d'Angostrine i per la pista que arriba fins a l'Ermita de Sant Martí d'Envalls. La pista acostuma a està neta fins al primer pàrquing i els últims 1500m fins a l'Ermita toca fer-los amb esquís o si es té un 4x4 es proven de fer amb cotxe. 

Aparquem forçats al marge de la carretera perquè no podem avançar més, i ens calcem esquís.

Seguim la pista fins a l'Ermita, i continuem direcció el camí que portaria cap a les Bulloses. Al cap d'uns centenars de metres ens enfilem directe pel marge esquerre per anar a buscar l'altiplà de sobre i la pista que passa 300m de desnivell més amunt.

Anem guanyant alçada fins arribar a sobre on ens tornem a creuar la pista i seguim amunt pel marge esquerre del rec cap a la Jaça dels Capellans, ja amb el nostre objectiu a la vista.

La neu escasseja i seguim pujant fins al circ dels Pics de Coll Roig. Se'ns ha fet tard i a baix al cotxe tenim una mica de percal, així que fem mitja volta i baixem aquesta vegada per la pista fins arribar al cotxe.

Jordi, Samuel i Joel

Petit Peric i Puig de Pam

Per acabar unes vacances anormalment seques i càlides decideixo provar sort a la zona dels Perics. No trobo ningú que tingui lliure el divendres així doncs toca treure la part solitària que de tant en tant m'agrada i el do una mica "antisocial" per anar a disfrutar una mica la neu que els Reis ens han portat.

Vaig fins a la part alta de l'estació d'esquí dels Angles i deixo el cotxe a costat de la pista de raquetes de la Font Grossa (1850). La pista està innivada des del principi aixi que calço esquís i amb un dia amb un cel entranyinat començo a foquejar la llarga i plana pista.

És una pista molt a l'obaga, així que els 20-30 cm que van caure de moment i son presents i amb traça feta de fa un o dos dies encara que ja una mica encrostada. Passo per l'estany de la Balmenta i el gruix es va incrementant.

Una mica abans d'arribar a la Cabana de la Balmeta ja s'obre davant meu el panorama dels Perícs ben arrebossats de neu. Vaig a l'idea 1h15min fins a la cabanya. Sembla que la traça continua cap a la pala del petit Peric i vaig seguint. 

De cop s'acaba la traça i intento fer-ne un tros i quedo rebentat. Aprofito per esmorzar mentre espero un parell de francesos que he vist a la cabana i aviam si entre els tres l'obrim fins dalt el Petit Peric...

Intento enganyar-los per anar directe al Peric gran però van justos de temps, i no em veig amb forces d'obrir la traça sol. Arribats a sota la pala la neu ha transformat una mica i no ens enfonsem gaire i la fem ràpid.

Magnífic mirador i la zona de Camporells impecable, així com els cims de la Vall de Galba. De les Bulloses cap al sud està més fotut el tema.

Un mos i anem avall. Ells tornen cap als Angles, però jo tinc ganes d'anar al Puig de Pam que encara no hi he estat i provar de completar un bonica volta circular. Baixem per la pala buscant la part més transformada de la neu evitar la crosta i un cop baix tiro directe direcció al Puig de Pam.

Neu molt fonda al tram de bosc que per moment em fa arrepentir de la decisió que he pres, esperant amb candeletes sortir-ne on la neu escasseja i toca buscar fils de neu per arribar al cim. 

La boira va entrant des del sud així que no m'encanto que no em conec gens ni mica la cara est d'aquest modest cim. Neu força continua i humida fins arribar a les cabanes de Ganyades. Descarto el descens directe al estany de Vallserra per falta de neu, però des de la cabana, toca una bona matada per la pista fins al poble dels Angles per completar aquesta solitària circular.

Joel