Pic de la Dona

Comença el primer capítol de sortides de tarda d'entre setmana. El dia comença a allargar i malgrat que el moment més recomanat per fer esquí de muntanya és a primera hora del matí...començo a trobar-li el gustillo sortint amb les últimes i més belles llums del dia.

La previsió no és massa bona per aquesta tarda...miro un parell de vegades les webcams de Vallter, i els núvols venen i van...és a dir incertesa total. Sembla que hi ha neu i no bufa massa vent. Acabo les classes i després de valorar les alternatives que tinc..(anar a vallter a veure si salvo la tarda o anar a casa sol (amb la núria a les amèriques) i posar-me a corregir examens), està clar que l'Ibiza em demana que l'estruji una mica. Poc transit a aquestes hores pel ripollès i a les 16:40 ja sóc al pàrquing de dalt. Inicialment volia anar al Bastiments, però no tinc clar que tingui prou llum, i la vall del coll de Mantet està per sucar-hi pa després dels 10 cm caiguts ahir.

Em canvio i surto a bon ritme abans de les 5. No vaig poder sortir el cap de setmana passat...empalmant mitja grip i una torticolis semblava moribund...així que necessito una bona dosi de neu i fred perquè em passin tots els mals. Feia molts de dies que no em quedava a soles amb la muntanya i la veritat és que les sensacions són molt i molt bones.

Ara toca un rato de sol....aviam quan dura. En 20 minuts sóc al coll i segueixo cap al pic de la Dona. Una de cal i otra de Arena. Del coll fins a quasi al cim vaig a les palpentes. Boira i una mica de vent seran els meus acompanyants a la carena. Sort que hi ha la traça oberta i només m'haig de dedicar a seguir-la tot contemplant com la boira juga amb la muntanya i el sol i és ara i ara ja no.

Ja ho té això de l'esquí de muntanya...puc haver pujat el Pic de la Dona 30 vegades...però cada vegada és diferent...ja sigui per la neu o la meteo...avui sense dubte la variable és la meteo i la llum. Sempre he pensat que si desitges una cosa, s'acaba complint....avui he desitjant durant 30 minuts inmers a dins un mar de boira que aquesta s'aixequés quan arribés al cim...

Arribo al cim i el sol m'escalfa la cara. Grans vistes a totes bandes amb restes de boira residuals als voltants de l'estació d'esquí que fan que avui Vallter no sembli Vallter. No són ni les 6 i tinc encara temps...així que em regalo uns minuts i simplement contemplo l'espectacle.

Abans que el sol s'amagui darrere el Bacivers, baixo per la coma cap a l'estació...primer amb un neu pols i base dura a sota, per passar a neu crosta sense base i posteriorment a la pista. 

Arribo al cotxe a les 18:20 quan veig que no sóc el més boig de la classe. A aquesta hora, un altre intrèpid que deu haver plegat una mica més tard que jo de la feina, comença a foquejar cap al Pic de la Dona....

Joel