Pic de Soularac

Feia temps que tenia la vista posada al cim més alt del massís del Saint Barthélemy, el Soularac (2386m). Aprofitem la més que quantiosa nevada que ha caigut 2 dies abans a tot l'Ariège i ben emocionats decidim deixar el cotxe a una paella a 1170m i començar la sortida des d'allà.

El que semblaven unes traces de raquetes, s'esfurmen al cap de 50 metres i toca obrir traça de la fonda. Tardem més d'una hora a tornar-nos a creuar amb la carretera i seguim la pista amunt per sota el telefèric seguint les traces d'uns francesos recuperant el temps perdut als primers metres.

Un cop d'acaba la pista, els francesos ho deixen aquí, doncs hi ha un risc fort d'allaus i no ho veuen clar. Nosaltres de moment seguim pujant carena amunt fins al tram on s'estreny i hi ha unes bones celles a la banda de les mines i toca carregar els esquís.

Tornem a calçar de seguida i seguim carenejant amb neu una mica més ventada, i intentant evitar les moltes plaques que han quedat a la vessant sud i que ens porta més d'un mal de cap.

Últims metres de carena que fem a peu i finalment arribem a un treballat i merscut cim a les 15.15h! després de més de 5 hores de lluita. Gran mirador de tota la cara nord del Pirienu Andorrà.

No ens encantem doncs a les 6 haig de ser a la Tour de Carol...no em quadren massa els números...sobretot pensant que la baixada per la carena no serà fàcil ni curta. El Soularac és típic de fer a la primavera per baixar el corredor sud..nosaltres fent diagonals passem per la part de dalt i amb lo carregat que està avui no fa massa gràcia...el deixarem per una altre dia. Seguim baixant per la carena amb alguna pala de neu pols i flanquejos fins a on torna a tocar descalçar esquís. Passem de fer invents i baixar cap a les mines, doncs anem tard i està tot massa carregat.

Sense encantar-nos seguim baixant carena avall doncs encara ens queden quasi 900m de baixada...per neu pols, una mica ventada i a baix ben pesada.

Anem retallant les paelles de la pista i arribem a les 5 clavades al cotxe amb les últimes llums i ben rebentats.

Molt interessant sortida i més amb el paquet de neu fresca que ens ha regalat aquesta nevada, encara que amb neu ben assentada té un millor descens per la canal de la cara sud directe, o saltant cap a les mines.

Eloi i Joel

Puigmal de Llo

Avui ens acostem fins a l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Hi ha la barrera posada al primer pàrquing o sigui que toca fer uns 2 km de carretera, que per sort està ben innivada. Acabada la carretera seguim remuntant per torrent amb una traça ben marcada i quan deixem el torrent s'obren ja les infinites pales d'aquesta vall.

Hi ha bastanta gent avui per la zona, nosaltres seguim remuntant i com que se'ns fa una mica tard, decidim pujar a un pic innominat que segueix la carena del Puigmal de Llo on quedem ja més que satisfets. Es preveuen canvi per aquesta tarda o sigui que anem una mica a la idea.

Abans d'arribar a dalt, la neu dura-gelada ens fa descalçar els esquís i acabar de remuntar a peu. Foto de "cim" i a trempejar la neu de baixada...pols-encrostada i tram de neu antiga marró que encara que dura es deixa baixar bé fins al torrent i cap a la carretera de tornada.

Nuria i Joel

Pic de la Mina

Avui s'apunten en Samuel i la Gemma. Malgrat una previsió molt incerta, decidim anar cap a Puymorens amb la carretera ben nevada. El pilot dubta de si pujar o no, i després de comprovar l'adherència del subaru a canvi de destrossar el mobiliari urbà francès, arribem al pàrquing de l'estació d'esquí de puymorens. El panoramoa no és que animi a sortir del cotxe...-6 graus, boira i vent...tardem 20 minuts a decidir-nos i tapats fins a les celles arrenquem per la pista seguin els remuntadors. Continuem mig a les palpentes cap al remuntador de dalt i sembla que la boira va fent amagos de marxar. 

Arribats al coll es confirma l'aclarida i acaba fent un dia espaterrant amb uns bons 30 cm de neu nova a les parts altes. Paisatge de postal. Els que ahir van fer la Tossa es queden al coll a cuidar quadríceps i disfrutar de la baixada. Els més valents segueixen fins a dalt el cim. Baixada amb un neu pols una mica pesada i escassa al tram de baix però ben pocs cops he estat a la Mina amb aquest POWDER!!

GOPR0322 from Joel Denamur on Vimeo.

Gemma, Nuria, Sam i Joel

Tossa d''Alp

Aquest anòmal mes de Novembre ens ha fet allargar l'espera de l'inici de la temporada però finalment el fred i la neu no han pogut resistir. Es presenta un cap de setmana de 3 dies incert, amb fred, vent i potser una mica de neu aixi que a últimissima hora reservem una habitació a la Tour de Carol i aprofitem per estrenar els esquís de la Núria arribats a tota pastilla d'Sports Conrad. 

Després de cues a la C-17 i des donar alguna que altra volta buscant la neu decidim arribar-nos fins a Coma Oriola. Neu de canons a unes pistes tancades que ens serviràn per donar el tret de sortida de la temporada 2014-2015.

Al final, tot i sortir a les 15h, ens anem animant i després de practicar unes quantes maries, arribem fins a dalt a la Tossa per baixar amb la posta de sol i una neu pols-dura.

Nuria & Joel