Després de l'èxit al Kilimanjaro i encara amb les cames adolorides, l'endemà ja tenim en Deo (el nostre guia), en Godfrey (el conductor) i en super Proches (cuiner) apunt per marxar 8 dies a visitar els Parcs Nacionals del Nord com si anéssim de colònies!. Comencem amb el Llac Manyara, de camí a Ngorongoro i el Serengueti, on passarem la major part d'aquesta setmana.
Poc més de dues horetes separen Arusha de les portes del Llac Manyara. Primer però ens anem a instal·lar al càmping amb vistes d'ocell cap al parc. Per la nostra sorpresa, de Deo ens fa un upgrade i aquesta nit ens allotgem a una cabana feta de fang, que ens anirà de perles per acabar des descansar del viatge al Kilimanjaro.
Lake Manyara National Park
El parc té una superfície de 329Km2, la majoria d'ells coberts per llac d'aigua salada. Gran diversitat de paisatges i hi podem trobar búfals, elefants, lleons, lleopards, rinoceronts i un nombre infinit d'aus.
Dediquem la tarda a recórrer les pistes del parc, on tot i no ser el parc més impressionant per nosaltres de Tanzània al·lucinem al veure la grandesa dels elefants o les girafes a tants pocs metres de distància.
Els grans gats hauran d'esperar doncs sembla que avui s'han amagat. Després de l'excel·lent sopar que ens prepara en Proches, passem una nit plàcida i tranquil·la al càmping i amb ganes d'entrar l'endemà ja al Ngorongoro i al Serengueti.
Serengueti National Park
El Serengeti és un Parc Nacional al nord de Tanzania i que fa frontera amb Kenia i la reserva de Masai Mara. Té una superfície de fins a 13000Km2 i és famós per les migracions de mils de nyus. En ell podem veure els 5 grans: lleó, lleopard, elefant, rinoceront i búfal entre d'altres moltes espècies. Es creu que hi ha 1,5 milios de nyus, 1 milió de gazeles o unes 200.000 zebres, menjar de sobres per alimentar els 3500 lleons o els 500 guepards entre d'altres carnivors. Malauradament quasi no queden rinoceronts....uns 20 exemplars a dia d'avui, caçats per les seves molt preuades banyes.
Per anar al Serengueti des d'Arusha, s'ha de passar per Ngorongoro (encara que avui no baixem al cràter). Només de passar pel voltant, girafes ens fan interrompre la marxa abans de fer la llarga i en mal estat pista fins a l'entrada del Serengueti per quedar ben arrebossats de pols.
No hem recorregut ni un Kilometre dins del parc que veiem a una cinquantena de metres el que veníem buscant...una família de lleons! Això no seria res comparat amb el que veuríem en els pròxims dies...
Com el dia anterior, anem a plantar la tenda al càmping on hi deixem en Proches fent de les seves i acabem de passar la tarda per la part central del parc.
Primera nit a la tenda on alguns es desperten per el soroll de la hienes que tenim als nostres voltants...
L'endemà, com que tenim ganes de veure més gats, en Deo i en Godfrey decideixen portar-nos al nord del parc...és una pallissa de cotxe, però és de llarg la decisió més encertada. De camí al Lobo campsite, veiem un intent de cacera d'una familia de lleones que acaba sense èxit tot i les estratègies dels felins.
Arribem al Lobo Campsite i no em puc creure que haguem de dormir aquí...hi ha un ramat de búfals a 10 metres de les tendes!!
Si la nit anterior no em vaig despertar pel sorol de le hienes, avui és impossible no fer-ho. A mitjanit sentim a tocar una batalla ferotge entre lleons i búfals...la bufeta a mitjanit apreta, però ja pot apretar que aquí ni el més valent s'atreveix de sortir de la tenda per anar al lavabo. No deixeu de passar una nit al Lobo Campsite si aneu al Serengueti!
Passarem una segona nit al Lobo, així que ho deixem tot aquí i seguim fent quilòmetres cap al nord. El nostre objectiu és arribar a la frontera amb Kenia, i anar a un lloc ben poc conegut que en Deo i en Godfrey saben que hi són ben visibles els nostres amics felins. De camí, milers de nius, zebres i búfals al es infinites planes del Serengueti.
De camí cap al nord, en Deo i en Godfrey fan conya d'una altra companyia que porta una parella de japonesos que volen veure el nyus creuant el riu (de les imatges més buscades al fer un Safari). Ells han marxat a les 6 del matí per poder veure aquest fenomen, perquè a la tarda han de ser a Ngorongoro...quasi 300km de pistes...a mig matí ens els creuem i no han tingut la sort de veure la imatge tant preuada al riu Mara.
Nosaltres seguim amunt, el camí cada cop és menys camí i sembla que aquest parell ens portin a la perdició. Després d'estar més d'una hora sense veure ni una bestiola, arribem possiblement al que hagi estat el "moment" dels nostres 22 dies a Tanzània. Una lleona en zel està sent copulada cada 20 minuts per un mascle d'enormes dimensions. La intuïció dels nostres guies ha donat fruit i contemplar una còpula de lleons si que es veu en menys d'un 10% dels safaris.
La lleons estàn 7 dies en zel i durant aquesta setmana, fan un còpula cada 20 minuts amb el mascle, el que és el mateix 72 còpules al dia!!! Este tio és un campeon! A la llista de desitjos incorporem el de ser lleó mascle a la següent vida!
Ens quedem allà 1 horeta veient l'espectacle, com després de la dormideta post-polvo, es torna a activar, demanar permís a la lleona i sant tornem'hi.
Seguim cap al nord fins al riu Mara encara estupefactes del que acabem de veure, per intentar córrer més sort que els japonesos i veiem un cocodril cruspir-se els nyus creuant el riu.
Arribem al riu Mara, i observem un grup nombrós de nyus al marge dret del riu...sembla que de moment no es volen moure així que seguim un tram de riu per veure si veiem alguna cosa més i parem a menjar davant dels hipos i un cocodril jove.
Tornem al tram de riu on havíem vist grup de nyus...sembla que estan un mica més propers. Decidim esperar-nos a veure si tenim sort...jo vaig un bon cop de cap..mitja hora ben bona mentre el nyus poc a poc s'acosten a l'aigua...només cal que un comenci perquè els altres com burros els segueixin...un hora després de l'espera un valent salta a l'aigua i tots cap a córrer cap al marge esquerre.
Busquem amb poca fortuna si hi ha algun cocodril que es vulgui posar les botes, però ja és molt que poder veure nyus travessant el riu en època seca. El cocodrils han badat i el nombrós grup de nyus passa el riu sense cap baixa.
Després d'un d'èxit total, ens disposem a tornar al Lobo Campsite. A tots els Parcs Nacional, però especialment al Serengueti, els camins per circular estan en molt mal estat. Al llarg del safari es rebenten nombres rodes, o es trenquen eixos o suspensions. La llarga quilometrada del dia d'avui ens passa a factura a nosaltres també i després d'haver ja canviat dos cops la roda de recanvi, punxem una tercera vegada, aquesta vegada però ja hem cremat els les rodes recanvi i no estem precisament a un lloc molt concorregut aixi que toca apurar el pneumàtic fins que després de cremar-lo i circular uns metres amb la llanta, no tenim més remei que dir prou.
Això cada cop és més autèntic...tirats al mig del Serengueti rodejats dels carnívors més ferotges de la terra...veníem buscant aventura i el dia d'avui ho acaba sent de cap a peus. Com us podeu imaginar, el Serengueti no disposa de servei de grues d'assistència 24h.
Ja ens comencem a emocionar només de pensar que podem passar la nit aquí al mig, mentre decidim què fer, som rescatats per una parella d'espaguetinis que van al mateix càmping que nosaltres. Acabem el día de Safari amb ells, i en Deo que va al mecànic a buscar una roda recanvi, mentre en Godfrey es queda al cotxe, per veure si un cotxe amb les mateixes característiques pot prestar-li una roda.
Mitja hora més tard som de nou al nostre càmping preferit, on hi segueixen pasturant els búfals. En Proches ens prepara un bon sopar mentre en Deo y en Godfrey no tornen fins quasi la mitjanit amb el 4x4 amb les rodes de recanvi apunt per seguir amb l'itinerari previst.
En el nostre 4rt dia al Serengueti toca abandonar el parc i anar cap a Ngorongoro de nou. Ens parlem molt bé del Logde 5* amb vistes espectaculars al cràter que amb tot incluït surt a 1100$ la nit...a la nostra butxaca però li atrau molt més la opció del càmping així que tornem a muntar la tenda per 4rta vegada.
Jo fa 3 dies que estic amb diarrea i avui és el pitjor dia de tots...ni fortasec ni arròs bullit...avui toca anar a dormir a les 7 del vespre i demà ja veurem si en aixequem. Ens trobem a 2600m d'alçada, i rondem els 0 graus a la nit...generalment fa calor als safaris però avui el plumes no ens fa cap nosa!
Ngorongoro Conservation Area
La zona de conservació del Ngorongoro forma part del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 1979. El seu cràter de és una gran caldera volcànica intacta de 610m de profunditat i alberga els 5 grans en tan sols 240km2. Tanmateix, la vegetació no és prou abundant com perquè hi visquin les girafes o les femelles d'elefant. No hi ha entrada i sortida de lleons, fet que comença a provocar problemes de consanguinitat entre la 60 d'exemplars que hi havia a principi de segle.
Avui és potser el dia que més aviat ens llevem. L'entrada a Ngorongoro és la més cara...200$ per vehicle més uns 50$ més per persona. Sona el despertador abans de les 6. Si no fos perquè realment no em puc perdre baixar a aquest indret que em recorda més a alguna imatge de Jurasic Park, em quedaria a la tenda doncs la panxa està fent de les seves. Mig got de tè i una torrada amb mel m'activen un mica i finalment podem entrar al parc.
Passem el mati donant voltes pel parc, buscant poder veure algun rinoceront que és el que ens falta per veure. El Rino no el veiem, però sempre recordarem Ngorongoro per haver presenciat els cadells de lleó a tocar del cotxe.
Com queda clar en el vídeo, els 4x4 formen part de la fauna dels parcs nacional. Els lleons ja estàn acostumats a veure'ls i actuen com si fos un objecte més i la seva presència no els fa immutar en cap moment.
Ben dinat tocar sortir, doncs el permís és tan sols de 6 hores. Sortim del parc per on hem entrar i ens anem cap a la zona del Lake Easy, on ens ajuntarem amb la tribu del Bosquimanos per anar a caçar a trenc d'alba amb ells...
Lake Easy - Bosquimanos
Segons estudis genètics, els Bosquimanos són el poble més antic que viu avui en dia a la Terra. En queden només uns 3000 a Tanzània i uns 100.000 en tota l'Àfrica. La seva forma de vida en prou feina ha canviat en els últims 10.000 anys. Són nòmades i viuen de la caça i la recol·lecció de fruites, i si bé el govern els hi va oferir habitatges perquè milloressin les seves condicions de vida, van decidir tornar al bosc on han viscut sempre.
Avui ens fan aixecar abans de les 5..i anem a trobar-los quan tot just s'acaben d'aixecar i estan reunits a costat del foc.
Anem de cacera amb ells..o més aviat els seguim...durant unes 3 hores.
Ho cacen tot amb arcs i fletxes...i cacen tot el que es mou...avui toca esmorzar una Wild Chicken, un esquirol, i dos ocells semblants a perdius...
De tornada al poblat, ens ensenyen a disparar amb arcs...que no té res de fàcil i a continuació anem a visitar el un poblat de la tribu Datoga...aquests són sedentaris i viuen amb cases senzilles de fang.
Després d'agraïr-los la visita (compran algun dels artilugis que venien evidentment!), seguim cap al sud en direcció Tarangire. Abans però, la Nuria ens fa una exhibició de com conduir per la dreta un 4x4.
Tarangire National Parc
El Tarangire és el 6è parc en extensió de Tanzània amb 2850Km2. Els voltrants del riu Tarangire, única font d'aigua pels animals del parc, és un bon indret per veure alguns dels nombrosos grups d'elefants que viuen al parc. També és famós pel l'infinit nombre d'arbres Baobab o pels lleons escaladors (d'arbres).
Entrem ben aviat al matí al parc i ens passem el dia veient sobretot elefants, i buscant els gats escaladors típics que avui no tenim la sort de trobar. Passa res! hem vist gats de totes mides i fent de tot.
Toca l'hora de tornar el càmping i desmuntar la tenda per última vegada. Fem la foto de grup amb en Deo, en Goodfrey i en Proches que ens han tractar com els seus millors clients i com a uns amics més.
Esperem seguir en contacte i poder-nos veure aquí o amb una mica de sort allà! ;-)!
Asante Sana Deo!
Toca tornar a Arusha, al nostre estimat Hotel on descansarem i recuperarem forces per afrontar la dura i estressant última setmana a la paradisíaca illa de Zanzibar.
Nuria & Joel
