L'any passat vam passar per sota el Pic de Comamitjana tornant de la circular per Carançà i ens va fer mandra pujar-hi. Una llàstima perquè tant la neu com la meteo estaven perfectes aquell dia..tot el contrari que avui!
Arribem tard al pàrquing de baix on els tres compinxes de la Plana ens esperen una mica glaçats. Pugem per la pista del xalet i agafem tanda per pujar fins a dalt del Coll de la Marrana amb una neu, tal i com diu el seu nom, bastant dolenta i que fa que més d'un se'n vagi avall jugant una mica al bowling.
Al coll traiem pells i fem un descens fins a Aigols podrits. Pugem cap al coll de Comamitjana on ens trobem en Jordi i l'Ivan.
Al coll hem de descalçar doncs no hi ha massa neu als primers metres i baixem direcció França amb el Comamitjana ben visible. El temps comença a canviar per moments i el vent ens fa abrigar. Calcem esquís i ens regalem un curt descens fins a la base del pic on posem pells per tercera vegada.
La neu està dura dura i decidim engramponar-nos a mitja pala i acabar d'arribar fins a dalt. Fort vent al cim que ens impedeix disfrutar de les vistes. Ens preparem per fer el descens. Anem fins al coll i agafem la pala de baixada fins a baix amb neu compactada.
Tornem a posar pells i desfem el camí fet fins al coll de Comamitjana. Allà algun il·luminati diu que anem a fer el Bastiments, que meteorològicament fa un gran dia i s'ha d'aprofitar! Doncs vinga tots cap al Bastiments per la carena amb unes ratxes de vent de més de 100Km/h. Em quedo enrere doncs m'he volgut passar de llest i creia que podria pujar sense grampons. Quan arribo a dalt, em trobo 5 persones amb raquetes estirades a terra, amb un gos apunt de passar a nova vida esperant que encalmi el vent. Jo m'arrossego fins a la creu de Bastiments, sort d'en Russi que m'espera i m'anima. És sens dubte el meu pitjor dia a la muntanya. Feinades per posar-nos els esquís i cagant llets cap al coll de la Marrana.
Allà uns altres acollonits i estirats al coll també amb un pobre gos apunt de quedar tiesso que no saben per on baixar...mare meva!! Els hi indiquem que gas avall i saltem tos cap avall a enganxar les pistes i cap al cotxe.
A vegades em sorprèn que no passin més desgracies a la muntanya.
Avui sens dubte ens ha donat a tots una lliçó i ens ha recordat que per molt que ens ho creiem, l'home no és invencible.
Adri, Dani, Russi, Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada