Bastiments

Avui toca posar-se el mono de monitor i iniciem l'Albert a l'esquí de muntanya. Encara no ho sap o potser avui (que es deu notar poc les cames) ja si, però hi ha un abans i un després del dia en que un es posa les foques als peus per primera vegada. 

Pels que venim de l'esquí de pista, recordo que els primer/s dies són especialment durs físicament. Baixar del cotxe i tenir de posar unes coses que se t'enganxen als dits a sota l'esquí...o posar les botes a unes fixacions que no saps ni com van, o lligar-te unes corretges que fan més nosa que servei.

Què dir dels primers passos quan et sens la persona més patosa del món i per no parlar d'una cosa que en diuen volta maria, que et fa espaterrar de cames i que si vas curt de flexibilitat les passes canutes!

Només de començar el dia radiant que fa ja em toca fer de mare. Au vinga a les 8.25 (5 minuts abans de l'hora que hem quedat) truca el nen per despertar-lo que deu tenir poca ressaca i un mòbil d'aquells antics que no tenien despertador. L'acabo passant a buscar a les 9 i anem directes cap a Esports Vivac a llogar el material. Seguim amunt, i abans d'arribar a Tregurà se m'il·lumina la bombeta i li dic a en Vallve que si anem al Balandrau és facilet i estarem més tranquils. Miau!! A vegades estàs millor calladet Joel. La pista d'accés és més llarga del que em pensava i a trossos té neu. Comencem bé el dia...poc tard que anàvem i a sobre tirem mitja hora per la borda i poc fang a l'ibiza....;-(

Acabem arribant al pàrquing de baix de Vallter a passades les 11. Dia radiant i ni una mica de vent. Inicialment tenia en ment el pic de la Dona..potser més facilet i curt, però la carena de dalt està molt ventada, o sigui després d'equipar en Maradona, acabem pujant per Marmotes. No només em va apallisar a la final de padel ahir, sinó que no porta motxilla i me n'acabo carregant jo una de 8 kg (això és humiliació màxima!!)...

Després dels primers passos de pingüí i de practicar algunes voltes maria arribem a sota el coll de la Marrana que fa goig i té totes les canals carregades de neu fins dalt. L'Albert veu el cim molt i molt lluny, i els dos mitjons que porta li comencen a fer llaga (o això diu..xDD). Després de partir una mica amb els girs i de descalçar els esquís a l'últim ressalt ens plantem al coll. Aquest nano està trinxat, aviam si a partir d'avui comença a deixar la mala vida nocturna i l'enganyo algun cop més per anar a foquejar. L'únic que li puc dir per seguir, és que ja estem a punt d'atrapar (des de fa dues hores...) un parell de raqueteres ben eixerides i d'aquesta manera l'enganyo a fer uns metres més. 

Arribats a sota la pala del Bastiments però peta de biela. Són quasi les dues i anem tardet. Li passo el mort de 8 Kg, es queda a fer el panxito i jo traient el cor per la boca vaig a tocar la creu. La pala, una mica massa carregada pel meu gust i amb un risc 3 a ests i suds, té una bona neu pols-dura compactada i es deixa esquiar prou bé. 

Vaig a atrapar en Vallve i anem a buscar alguna canal per baixar. Acabem saltant per la 2a des del coll de la Marrana que ja he baixat un parell de cops i que té un ressalt al principi per donar una mica d'emoció. Un cop a pistes gas avall i feines a seguir-lo per una neu dura i a voltes petrificada fins al cotxe.

Malgrat el patiment, crec que tornarà ;-)!

Albert i Joel

Respirant powder al massif du Canigou!

Si la setmana passada exprimíem al màxim les possibilitats a les muntanyes més occidentals del nostre petit país, aquesta vegada canviem completament d'escenari i anem a buscar una mica de powder al massís més septentrional dels Pirineus. 

Diuen que quan donen previsió de mal temps, un s'ha de quedar el cap de setmana a casa perdent el temps davant la tele i fent el gos al sofà. Tot i això, trobo que és més emocionant la idea de sortir a la muntanya en dies com aquests doncs amb una mica de sort, i si estàs disposat a patir una mica de fred, és quan de veritat es pot respirar l'autèntica essència de l'esquí de muntanya. Si a més a més ho fas coincidir amb bona companyia amb qui fa anys que no surts a la muntanya, un bon refugi lliure perdut al mig de no res, i un soparàs de carn a la brasa com deu mana, el cap de setmana que s'esperava ruïnós i avorrit, passa a ser tot el contrari.

Dissabte a la tarda ens trobem a Cabanes amb en Teo i en François que estan fent malabarismes amb la slackline i ens posem a fer 4 xuts als camps de l'Alt Empordà mentre esperem que arribi en Pau. Carreguem la furgo i anem a fer la ruta del bacalao cap a Rabós i Espolla per recollir l'Alex i 4 trastos de casa en pau i tirem cap a la Jonquera on fem una primera parada al super. La previsió és pèssima, però els ànims estan ben amunt fins que en François, passat Perpignan, ens confessa que s'ha deixat la carnassa a la nevera...sort que el piolet estava a l'altra punta de la furgo!!. Parada obligada doncs al primer super que trobem obert casi a les 8 del vespre on cauen un bon parell de kg de carn. 

Arribem a coll de Jou a les 9, amb una fina capa de pluja d'aquelles que al cap de 5 minuts de ser fora se't posa fins als ossos. Ens mirem la barrera i el cartell que diu prohibit passar. Després de veure que la barrera està tot menys ben falcada i després de 15 minuts de deliberació de si ens juguem a que els gendarmes ens fotin un bon paquet, decidim tirar cap amunt fins on el camí queda bloquejat per un clapa de neu. Aparquem la furgo i per sort l'aigua que queia al coll de jou, és ara neu. Acabem de preparar les bosses, carreguem esquís, ens posem frontals i ens endinsem a la fosca i freda nit direcció al refugi de Merialles. 

El Canigó és un massís completament salvatge i solitari a l'hivern, i aquesta nit no és una excepció. Amb prou feines s'hi acosten els guardes del parc i al gener el refugi està tancat. Després de mitja horeta de caminar per la pista arribem al acollidor refugi lliure, on s'han fet algunes remodelacions des de l'última vegada que m'hi vaig deixar caure i han posat uns matalassos de com cal. Fa 3 hiverns, confiats que hi havien matalassos, ens vam veure obligats a serrar 4 matolls amb el piolet i dormir sobre d'ells...bastant còmode per cert..;-(!

Però avui les coses pinten diferent, dormirem tous, hem portat llenya, butis, xuies i una mica de vi per agafar el bé el son i com que demà la previsió pinta que poca cosa farem, ens fotem les botes com animals i ens quedem jugant al capitalista fins passada la 1.

Diumenge ens aixequem cap a les 8...està una mica emboirat i cauen alguns flocs. No ens encantem massa i ens posem en marxa amb els esquís als peus. Abans de travessar el riu hem de descalçar doncs allà on el bosc és ben espès amb prou feines hi ha neu al terra. On no hi bosc però, hi ha neu per quedar rebentats obrint traça. 

El temps va fent la molla, la boira va venint i marxant i cauen flocs de neu de tant en tant. Poc abans del coll verd ens posem els esquís. Després de que el Canigó hagi quedat descartat, la idea és anar a fer el Gasimir. En comptes de baixar al riu i pujar per l'altre vessant, aquest cop decidim tirar pel camí d'estiu però no està gens clar aquest i si un no es sap el camí i no porta mapa com nosaltres, els plans poden canviar en un tres i no res.

Abans d'arribar a la cabana Aragó (on per cert un cartell a Merialles diu que no s'hi pot pernoctar per risc d'esfondrament) hi ha un barranc o riu ben encaixonat que uns paquets de nosaltres no sabem ben bé per on travessar-lo i ens hi deixem un bon rato i bastantes energies per fer-ho. En François que s'ha passat la nit vomitant xuies i buti diu que ens quedem aquí i que fem sèries, que la neu s'ho val. Al cim tampoc hi arribarem, està emboirat i anem tardet, així que en vistes de la canalota que tenim davant dels nassos acceptem la proposta i a obrir traça cap al Set Homes. 

A mesura que anem guanyant alçada anem perdent efectius i al final ens quedem el bou d'en Teo i un serivdor obrint traça a peu per la pendent que a al tram de dalt deu rondar els 45-50 graus. Arribat a cota aprox. 2300, el camí no sembla tant esquiable i els companys s'esperen a baix, o sigui que decidim regalar-nos un primer descens per una capa de 20-25cm ben assentada sobre una crosta regelada.

Em passo de frenada i haig de tornar a posar pells per anar a trobar els companys...ara si que baixem tots. No ens podem estar de baixar la canal fins al fons de vall a tocar el riu. Molt estètica i encaixonada entre pedres i arbres i amb discussions per veure qui baixa el primer i ens fa disfrutar d'allò més.

Amb les emocions se'ns escapa la càmera avall avall fins a tocar del riu!! la perdem de vista, però per sort deixa traces i l'olfacte empordanès d'en Pau la troba sota d'un arbre...

Un cop a baix la nevada s'intensifica, acabem de fer una mica d'esquí de supervivència paral·lels al riu fins que posem pells i ens posem a buscar la diagonal que puja al coll verd. Avui no hi ha manera, i tampoc trobem aquest camí, o sigui que quedem parats davant d'un bosc amb poques possibilitats. No queda més alternativa que esquís a la saca i pujar directes amunt fins a trobar el camí i cap al refugi, on l'Alex ens espera amb la llar de foc encesa i la pasta bullint. 

Temps d'assecar-nos una mica, menjar pasta i carregar trastos per tirar cap avall per la pista esquiant un rato. Per acabar la jornada, res com una patacada de campionat d'aquelles que et quedes enganxat a les pedres i i fots un viatge endavant per enrecordar-nos que no estem somiant ;-)!. Els esquís ja de camí cap la botiga per arreglar...;-(!

Alex, Teo, Pau, François i Joel

Tuc des Armèros

Després d'un dissabte d'emocions fortes al Barlonguera, diumenge ens abandonen el Roger i el Capi, i amb l'Edu i l'Adrià tirem cap a la Bagergue aviadet al matí per anar cap al Pincèla o l'Armèros. La neu a la pista no ens deixa remuntar gaire més amunt del poble. Carreguem trastos a l'esquena i els portem fins poc després de travessar el primer riu on ja podem calçar a costat del barratge de Santa Margalida.

Travessem encara un parell de rius i comencem a enfilar la vall per les suaus pendents, tot esquivant els considerables allaus de fusió que baixen del Bony d'Arenho. Arribem a la vall que va cap al Pincela, però en vistes del que vam trobar ahir, decidim anar a buscar de nou una altra solana, així que seguim la pista encara un parell de quilòmetres cap a l'Armèros. Grans vistes de la cara sud i oest del Mauberne. 

El sol apreta fort i anem pujant amb la calma..amb tanta calma que sembla que no arribem mai. Deixem el coll de Varrados enrere i arribem Mahls d'era Tartèra, on per fi trobem una mica pendent i podem fer alguna volta maria. A sobre quan ja portem més de tres hores, finalment i encara lluny, veiem l'Armèros.

Aquest parell no tenen massa clar continuar, fins ara s'ha fet llarga la foquejada, l'Adrià ha de ser a Vielha a les 3 i l'Edu diu que com a poc hi tenim 2 hores!!...jo crec que amb una horeta ens hi podem plantar, o sigui que li fotem gas. Toca passar un flanqueig amb neu dura-gelada on tirem alguns de cantos i altres de ganivetes i encarem ja finalment l'estètica carena.

Trobem el tram de baix una mica dur, així que posem grampons i deixem els esquís a baix, bé no tots, el cap calent de l'edu els puja fins dalt. Però quines vistes i quines muntanyes!! Aquí hi ha teca per parar un tren!! És tardet i la neu transforma ràpid. Foto al cim i desfem el camí de pujada amb una neu primavera excel·lent.

Estant una mica al cas i no baixant gaire s'arriba bé al cotxe sense quasi ni remar. Tanquem el cap de setmana amb una altra jornada de 20 Km (els homosapiens) la Negu potser n'ha fet 50-60Km tot el sant dia amunt i avall!!.

Edu, Adrià i Joel

Tuc de Milh o Barlonguera

Previsió de cap de setmana de bo radiant i això s'ha d'aprofitar. Fins a ultimíssima hora no sabem si anar a Andorra o tirar cap a la vall d'aran...és cap de setmana per anar a buscar suds, i tenim pendent la Fontblanca i la pala de la Serrera, però des de la vall ens fan una proposta que se'ns fa irresistible. Barlonguera o Tuc de Milh...em passen una foto del mateix cim del divendres i que ens fa acabar de decantar la balança. Però quina santa palarrassa!!

Així que sempre amb els horaris intempestius de l'Edu ens trobem a les 22h a Tàrrega i enfilem cap a Vielha on arribem quasi a la 1 després del control a Pont dels mossos passada la mitja nit...i ens posem a dormir al pàrquing unes poques horetes, que ens passen a recollir a les 6:30...comencem a no tenir edat per fer segons quines coses...

A les 6:30 puntuals arriben els compis, tot just fa 5 minuts que hem obert els ulls...i ens han d'esperar un ratet que acabem de preparar les coses i tirem cap a Beret. Amb nosaltres avui el Roger, el Capi i l'Adrià, res com anar amb locals o ex-locals perquè ens ensenyin una mica de món.

Ens posem a foquejar al Pla de Beret que encara és fosc i amb 20 minuts i una baixada Kamikaze amb frontal ens plantem a Montgarri per la pista poc després de la 8. Deunidó quin ritme sembla que donin esmorzar de forquilla i ganivet a Montgarri i que s'acabi!!, si seguim així avui em faran treure el cor per la boca! Posem pells i comencem a remuntar pels prats de darrera Montgarri on hi ha alguna clapa  d'herba, tot i que possiblement sigui millor opció baixar fins a la confluència del riu i pujar directe des d'allà, ja que igualment després toca perdre una mica de cota per enganxar el barranc. 

Hem de travessar un parell de cops el riu abans d'agafar les dretes pendents que donen accés a la pala. Observem bastants allaus de fusió/purgues en totes orientacions, possiblement de fa uns dies que va ploure a cotes altes? Un cop a la pala, xino-xano seguint la traça ben marcada per una neu dura però que es deixa mossegar bé fins al estanyet de sota del coll.

 Gran mirador de Beret i els voltants i millors vistes cap a les canals que pengen del Barlonguera i el coll d'accés al cim.

Anem cap al coll on la neu encara no ha transformat massa i està dura, així que passem de complicacions i ens posem els grampons i esquís a l'esquena fins al coll.

Allà veiem per primer cop la pala-flanqueig que mena al cim. A primer cop d'ull no sembla massa dreta, i està una mica escombrada pel vent. Falquem una mica els esquís i pugem amunt amb el piolet. Ja als primers passos veiem que això està ben tiesso i que no ens regalaran res. Un tros més amunt a mitja pala quan comença a haver-hi una mica de timba i es posa una mica més dret, trobem la neu més tova i ens animem a tirar amunt, però quan ens torna tocar a flanquejar cap a la dreta i a escassos 30 m del cim, torna a aparèixer el glaç viu de baix i 4 dels 5 del grup tenim clar que aquí sense un cordino, un parell de piolets per cap i alguna estaca/cargol no seguim. Pujar possiblement pujaríem, i baixar segurament també, però de caps! El 5è membre que és el més cap calent tots, segueix pujat, total per res, per quedar-se a 5 metres del cim, ja que l'últim pas no el veu clar (sort perquè m'ho hagués refregat tot l'hivern...xDD)

Desfem lenta i penosament la pujada desgrimpant d'esquenes i intentant no mirar massa avall. Temps de fer 10 passes i ja veiem el Capi al coll fotent la migdiada...aquí hay nivel!! L'Edu que ha arribat casi al cim també ens atrapa en un plis..potser som els altres que som uns catetos??!! 

Al coll bufa una mica de vent així que no ens encantem, fem un mos, collem botes i esquís i avall. L'Adrià i el Roger que van amb esquís casi per esquíar a les Rocky volen, es nota aquí qui s'ha passat hiverns a la vall...primers metres amb neu encara durilla i algu de crosta que es va estovant més avall per acabar sent una crema deliciosa enganxant l'orientació adequada. Aquesta vegada apurem la baixada sempre pel marge esquerre del riu fins als plans de baix.

Creuem el riu, posem pells i xino xano cap a Montgarri on fem un merescut descans i mengem una mica. Sens dubte ens queda la part més dura del dia...el retorn al PLA de Beret que ens dóna una hora més de feina, tot veient munts de gent amb raquetes, motos de neu i pijaines passejant amb carro i cavall.

8 hores, 1450m de desnivell i 25 km per quedar servits. Demà més!

Capi, Roger, Adrià, Edu i Joel