Punta Alta de Comalesbienes

Ja fa uns anys, des de que al 2008 va petar tot, que molts joves (i no tant joves), ens hem plantejar alguna vegada de fer les maletes i anar a buscar una vida millor. Tot i això, i cada vegada n'estic més convençut, que enlloc s'està com a casa o Catalunya en aquest cas, no només perquè és casa nostra i tenim la família els amics i les arrels aquí, sinó perquè per temes climatològics i geogràfics, considero que estem en un petit paradís, i aquest cap de setmana n'ha estat un clar exemple. 

Dissabte al matí ens aixequem  de Girona, i tirem cap a Begur cap a buscar el Kayak, doncs ja fa setmanes que amb la Neus tenim mooolt de mono. Anem fins a Tamariu, on miraculosament podem aparcar a 5 metres de la sorra, inflem el biplaça i ens arribem fins al cap de Sant Sebastià amb una gran calma i temperatura ideal (però no suficient per fer la primera banyada). 

A la tarda, i com que sortosament m'agrada conduir, vaig cap a Roda de Ter, on hem quedat amb en Samuel per anar cap a Caldes de Boí on hi arribem cap a les 10 del vespre, temps just per fer soparet al Pont de Suert i tirar tant amunt com es deixa la pista (ens quedem a 1 km de la pressa de Cavallers), aixequem la nevereta sobre l'Ibiza i a intentar dormir aviat que demà el despertador sonarà a les 5. 5 hores són les que acabem dormint, fins que uns quants cotxes poc abans de que soni el despertador passen pel costat fent un bon soroll. Sembla que no serem els únics flipats que començarem el dia a les fosques amb el frontal. 

Ens activem, i a 5:45 ja estem de camí cap a la presa. Les previsions diuen que a la nit no havia de glaçar i que a partir de les 11-12 el risc per allaus de fusió passaria a ser 3!! així doncs anem amb un cuet al cul per la pista fins a la presa, on en Sami saluda els de cegesquí que van cap al Bessiberi sud. Tot el flanqueig del llac s'ha de fer a peu, doncs no està per foquejar ja neu està geladeta i no continua. Finalitzat el llac i el flanqueig ja ens podem calçar esquís i endreçar el frontal doncs ja comencen a tenyir-se de roig les puntes dels Bessiberris.

Avui amb en Samuel fem un bon equip. El cap calent surt ben flipat al principi i més amunt quan la llebre comença a flaquejar, apareix el Samsei i centra el cap i fixa un ritme constant.
Pugem a molt bon ritme i en 1,5hores des del cotxe ja estem travessant l'Estany Negre i cap als Colietos. La neu està dura, sembla que el regel nocturn ha assentat bé la neu i tenim la traça feta, si bé patina una mica i en algun tram dret, els que van amb cantos i pells de joguina s'han de posar puntualment els grampons ;-)!!.

Arribem a l'Estany de la Roca just quan ens comença a tocar el sol i fem paradeta tècnica per esmorzar i fer un merescut descans doncs això ja ho tenim a tocar i no són ni les 9! Pugem per l'estret barranc on veiem que la neu transforma a gran velocitat i ja veiem el coll Arenós. Arriba l'hora d'en Sami, es posa a davant i xino-xano a 9:45 ja ens estem posant els grampons quan comença a fer una mica de vent.

Els últims dos-cents metres no podrien estar millor. La neu està pols i ben traçada, fins i tot sense grampons i piolet haguéssim pujat, però per si les mosques ens calcem grampons i ens ajudem amb el piolet. El primer tram potser és el més dret, tot i això no deu passar en cap moment els 45 graus. Al tram de dalt s'ha de fer alguna petita grimpada per la carena amb roca i neu i a les 10:30h ens plantem al cim (3014 m) amb unes 4 hores i mitja parades incloses!.

Traiem el cap a la cara sud-est per on volem efectuar el descens i per veure com trobarem la neu. Hi ha una baixada espectacular fins al llac i sembla que per horaris la clavarem força. Fem un mos al cim, contemplem el munt de neu que queda a tot al parc nacional, maladetes...i encara amb els esquís a l'esquena anem fins al collet entre la Punta Alta i el Comalesbienes d'on efectuarem la sortida. En Samu vol anar fins al Pic de Comalesbienes, però entre pitus i flautes hi perdrem com a mínim mitja horeta, cosa que farà que ens trobem la neu massa enganxosa i decidim deixar-lo per una altra ocasió i regalar-nos aquest descens!

En Sami surt foll del coll! Sort que tenim la neu ben assentada i aguanta els salts d'aquests dos vailets ;-)! Efectivament l'hem clavat, la neu primavera al punt fins al llac en permet disfrutar d'aquest descens directe de 400 m de desnivell.

Al segon llac aixequem la talonera i anem a encarar el barranc de Comalesbienes. Si fins ara estàvem esquiant una neu de delícies a la cara sud-est, el fet de girar cap a oest fa que la neu no hagi transformat pràcticament  gens així que decidim fer una paradeta de 20 minuts aviam si ens estova una mica el terreny. Grans vistes a la cresta que va del Comaloformo a la punta Passet que vam fer ja fa uns estius amb en Maso i en Visca.

Seguim avall, la neu encara està un xic dura pel nostre gust, però tampoc és qüestió que se'ns hi faci la tarda. El descens és entretingut, esquivant arbres i seguin algunes traces que després de travessar el barranc, ens porten directes a la canal evident a mà dreta del barranc i que va ben enganxada a la paret.

Tenim els nostres dubtes de si entrar-hi o no...doncs no hi ha tocat el sol i la neu encara està tiessa, i amb una caiguda ens plantaríem amb un moment a la cota 1600 on tenim el cotxe.

En Sami entra una mica cagat...jo darrere encara una mica més cagat...i comencem a saltar per la banda més de la paret on hi comença a tocar el sol. Arribem a l'estretament. Malllamp, ha fet massa calor i l'aigua surt a la superfície i tant sols hi ha un pas estret de 1 m d'ample amb neu. Decidim posar grampons i passar pel costat de la surgència i ben arran de paret i amb molt de compte. De cop en Sami s'enfonsa fins a la cintura però es queda en un ensurt. Passat el tram, ens tornem a posar els esquís, tot i que la neu no està per gaires meravelles, irregular, dura i tova a la vegada i amb trossos de pins i avets per tot arreu o el que s'anomena esquí de supervivència. En Sam ja els hi fot de seguida després de l'estretament, jo baixo un tros més encara amb grampons i em poso esquís al sol i baixem esquiant fins a la pista del mirador. Ja només queda patejar 20 minutes fins al cotxe on arribem poc després de la 1 i una important cleca de sol.

Samuel i Joel