Finalment ha arribat la llevantada tant esperada i sembla que ha deixat amb unes condicions mínimament decents el Pirineu Oriental aixi que tenint el cap de setmana lliure planegem una ruta circular per la zona de Carançà amb en Dani i en Roger. En Samuel i l'Eloi només poden fer un dia i ens acompanyaran un tros.
Sortim del pàrquing superior de Vallter amb les motxilles ben carregats i anem a buscar la pujada de les xemeneies. Allà contemplem com la nevada ha estat de les bones i per pocs dies a l'any es pot triar l'itinerari per on es passa amb els esquís. Veiem el nostre objectiu d'avui, el Pic de Redoun, factible encara que a la part baixa sortint de Carança potser haurem de carregar un ratet esquís a l'esquena.
Baixem l'embut que va a parar al Pla de Mourens amb una neu dura-crosta i uns centímetres de neu pols a sobre que es deixar fer les delícies.
Aquí l'Eloi i en Samuel decideixen tirar cap al Cap de Chauches i nosaltres seguim baixant per l'esquerre del riu per la coma de Bassibés amb molt bona neu fins que arriba la zona bruta del bosc. Aquí hem de triar una mica l'itinerari, i creuar un parell de cops el riu per sobre ponts de neu, però amb 10 - 15 minuts ja trobem la cabanya. En Dani es fa pregar i quan arriba resulta que ha trencat un parell de ponts de neu i va xop com un ànec.
Hem tardat 2 hores i mitja des del cotxe, deixem tot el pes i dinem una mica. Tornem a posar pells a la 1 de la tarda i acabem de baixar fins al refugi de Carançà. Arribats allà, en Roger es fot una torçada al genoll, i diu que no seguirà i que ens comença a preparar el foc pel vespre (una llàstima doncs per obrir la traça que ens espera, haguéssim fet més feina 3 que 2). Comencem a pujar per clapes de neu a la pista, però 200 metres més endavant ens descalcem i pugem directes pel GR fins un parell de paelles més amunt. Aquí la neu ja és continua, però està humida i podrida i ens enfonsem molt. Anem fent relleus i pujat cap al coll deixant una bonica i fonda!! signatura, mentre veiem perfectament tant la vall que hem baixat, com la que remuntarem demà.
Ja veiem la pala nord amb poca pendent del Pic Redoun ben innivada, encara que es farà pregar. Anem pujant xino-xano, contemplant les vistes de la Cerdanya francesa que fan goig, fins que arribem al cim poc abans de les 4.
Gran mirador de la vall de Carançà i de les Comes de Bassivers i Mitjana. També cap a la Cerdanya.
Sense entretenir-nos massa, traiem pells i ens llencem de caps cap al coll amb una fina cap de neu pols sobre una neu dura-crosta que es deixa disfrutar tot i començar a tenir les cames fetes caldo.
Arribat al coll comença a haver-hi ombra, i la neu es comença a encrostar, aixi que anem cap a on encara hi ha sol i esquiem com podem la neu podrida, fins que a dues paelles de baix descalcem i arribem fins al refu de Carançà a peu.
Aquí toca posar pells i remuntar 15 minuts fins a la cabana de Bassibes, on tot arribant a les 6 de la tarda ja veiem que la xemeneia fumeja i caurà un bon plat de carn a la brasa aquest vespre ;-)!
Per sort a la nit no fa molt de fred, tot i això jo dormo amb la jaqueta de plomes a dins del sac de plomes com un torronet. Necessitava descansar, doncs portava una setmana dormint molt poc, i aconsegueixo dormir 9 hores casi del tirón.
L'endemà, ens hi posem a les 8:15 després de fer un bon esmorzar i carregar-nos les maletes com burros. Hem de baixar un tall cap al refugi de Carançà i intentar pillar un camí que surt a l'esquerre que ahir pujant crec que ja vaig localitzar. Per entrar a la vall de la Coma Mitjana és important agafar bé el camí de bon principi, perquè és un bosc molt espès i impracticable si no s'agafa el camí. Per sort nosaltres el seguim fins que entrem a la vall i de seguida creuem el riu i seguim pujant pel riu cobert de neu.
De cop, s'acaba el bosc i la vall es va obrint....ufff...quin paisatge, la cara nord del Pic Haut de Comamitjana està per quedar-s'hi tot el dia fent descensos de freeride (en somnis clar)!!
Quan trec el mapa i me n'adono, sembla que ens em passat de llarg la cabana Matutano, llàstima perquè m'hagués fet gràcia veure'la i saber si pot servir de camp base per passar-hi uns dies, doncs hi veig moltes opcions en aquesta vall (cares oest del Chauches i Bassibes, pics de Comamitjana...). La neu està increïble, pols amb una base dura a sota, que fa que no ens cansem massa a l'hora d'obrir traça. Arribats a la base del cim, intento convèncer en Dani amb totes el idiomes que deixem els trastos aquí i pugem el Pic alt de Comamitjana i baixem per la canal, però sembla que ho haurem de deixar per un altre dia. (motivé, il faut être motivé! em diu el Roger). Si de motivació avui no m'en falta i en Dani em promet que m'acompanyarà un altre dia d'aquesta primavera als pics de Comamitjana ;-)!
Seguim pujant i un cop a sobre el plató ja veiem el nostre objectiu inicial (el coll de Coma Mitjana) i la pala est del Infern apostuflant de neu! A mesura que anem avançant, veiem més curt i factible pujar al coll entre el Bacivers i el Bastiments, aixi que tombem a la dreta i tot i que en un parell d'ocasions ens hem de descalçar esquís i fer molta atenció al últim tram (pala ben carregada de neu amb 35-40 graus als últims metres), arribem sans, estalvis i rebentats al coll. Ha costat més de pujar del que ens pensàvem, sort que hem deixat els pics de Comamitjana per un altre dia.
Al coll s'ha acabat la tranquil·litat. Després de passar 24 hores des de que ens vam despedir de l'Eloi i en Samuel i de creuar-nos només amb uns francesos al refugi de Carançà, no havíem tornar a veure ni una ànima. Al coll ja veiem gent com formigues al Bacivers, la nord del Bastiments, quin horror.
Decidim deixar les maletes al coll i ens acostem fins al Bassibes, doncs aquest any encara no l'hem fet, i vull veure les traces d'en Sami i l'Eloi al cap de Chauches. Tornem al coll, ens carreguem maletes i cap al Bastiments per la carena tot amb esquís. Com està la cara nord...
Després de demanar tanda i intentar no jugar al bowling baixant per la pala del Bastiments (per cert amb molt bona neu encara que trillada a quarts de 2 de la tarda), passem d'anar al coll de la marrana i saltem directament per la pala que va a les pistes i fins al cotxe peu a baix.
Roger, Dani i Joel
