Després d'un dissabte d'esquí a pistes com pocs als Angles, anem a dormir a Vilanova de Formigueres. Nevada monumental la que ha caigut aquests dies a tota aquesta zona.
El diumenge al matí ens aixequem a les 8 amb la calma per esperar que acabin d'arribar en Rossi i en Dani que venen de la plana, però resulta que les carreteres són un caos (ha estat nevant tota la nit) i decideixen donar mitja volta (una veritable llàstima, perquè amb la feinada que hi tindrem per obrir traça, haguessin anat bé per rellevar-nos.). L'objectiu del dia és pujar al Pic de la Pelada (Serra de Madres), cim facilet i amb quasi nul risc d'allaus que transcorre el 90% per dins el bosc, idoni per un dia com avui.
Després de que els veïns del poble ens toquin la pera unes quantes vegades i en facin moure els cotxes de lloc, sortim per la pista que va a coll de Sansa. Ens perdrem una mica ja que evidentment no l'han netejat i amb la quantitat de neu que hi ha no veiem ni rastre. Finalment sembla que l'enganxem i per alguna clariana que veiem retallem cap amunt pel mig del bosc amb bastant bon fer, fins que tornem a enganxar la pista a 10 minuts del coll de Sansa (1h i 20min).
Amb l'Adri volíem entrenar i crec que l'excursió farà el fet. Aquí no hi ha passat ningú i ens toca obrir traça fonda fonda de 2 pams....ens anem rellevant entre en Sami, l'Adri i jo, i ens maleïm perquè en Dani i en Rossi no han pogut arribar...amb 5 bous obrint traça això hagués estat una altre història...
Des del coll ja veiem el pic de la Pelada, que fent honor al seu nom, té els últims metres ben ventats, però està lluny..i més tenint en compte la traça que hem d'obrir. Després del coll seguim la pista plana durant quasi una hora (els relleus cada cop són més curts i comencem a dubtar que avui fem el cim...).
Després de creuar el riu i arribant a la base del torrent que mena al cim, deixem la pista i comencem a enfilar pel bosc. Rumiem per on podem anar perquè la pujada no sigui tant dura..sembla que si anem cap a la carena hi haurà menys neu i en farem més a via, però també més volta...jo i l'Adri que estem fosos del dia d'ahir a pistes ja hauriem tirat la tovallola fa rato.... Avui és dia de duresa psicològica i en aquests casos el millor aliat és en Samuel, nosé si s'ha fotut una mongeta màgica o 1000, però quan arriba la pujada el tio no hi ha qui el pari, a poc a poc i sense parar anem pujant fins arribar al coll. Aquí, mengem una mica, ens abriguem i pugem fins al cim a peu, doncs està tot ben pelat (5h i 15 min!!).
Increïbles vistes cap a les estacions dels Angles, Formigueres Puyvaldor i els cims de darrere, també el Madres, el Canigó i cap a Cambres d'Ase...però fa vent i fred i sembla que el temps vol tornar a canviar. Baixem fins al coll i ens posem esquís. Jo m'he cansat massa per no disfrutar al màxim del descens aixi que amb pells acabo de remuntar 30 metres i flanquejo per la carena per agafar la pala des de dalt de tot. El Canadian Powder s'ho val!
Què dir de la baixada...les fotos parlen soles...
Un cop arribats a la pista, alliberem el taló i fem la eterna pista fins al coll de Sansa seguint la fonda traça. Després del coll, anem a buscar el descens directe pel bosc per on hem pujat esquivant arbresfins arribar al cotxe. Després d'una d'aquestes jornades, crec que puc aguantar uns quants anys més sense anar a Canadà o Alaska ;-)!!
Gemma, Sam, Adri i Samuel.
