Pic del Carlit

Un altre dimecres de festa i quedem amb en Teo per fer-ne alguna. Les jornades amb en Teo s'estàn convertint amb jornades de sol a sol i de deixar-s'hi la pell. Després de les bones sensacions al cap de setmana a l'Ariège, pensem que el Carlit pot ser una molt bona opció i cap dels dos no el tenim amb esquís. La pega, és el peatge que hem de pagar per fer l'aproximació, primer els 5 km de carretera fins les Bulloses i després la patejada dels llacs fins a sota.

Sortim tardet poc abans de les 10 del Pla dels Avellaners i enfilem per la carretera amb la neu ben trepitjada i amb poc menys d'una horeta ens plantem a les Bulloses. Està tot ben traçat, doncs els francesos tenen vacances, i enfilem cap als llacs. La idea inicial era fer la circular pel coll dels Andorrans + la cresta sud, per tant voltem el Tossal Colomer pel sud i anem a buscar la pujada directe al coll dels Andorrans.

Quan som just a sota, no ho veiem massa clar, està molt i molt carregat de neu, sobretot a dalt i la cresta no ens la coneixem i amb el vent que fa tampoc ens barrufa, així que reculem un tros i anem a buscar el coll entre el Carlit i el Tossal Colomer per encarar la canal - pala de la via normal. Aquesta es veu bastant bé, amb traces d'esquis fins a la meitat i amb bona neu pols. Just quan s'acaba l'estretament però hem de descalçar i posar grampons ja que la neu està dura - algun tram gelat i no podem fallar. Aixi doncs acabem de pujar fins al cim dels Pirieneus orientals a peu on hi arribem a les 3 mortsrebentats, després de 5 llargues hores.

Fem un petit mos tot contemplant les bones vistes i treiem el cap a la cresta sud, on ja veiem que de fàcil sembla que no tenia res i decidim que baixarem el primer tros amb grampons ja que la pala no està per esquiar-la al menys des de dalt de tot. De seguida que trobem el primer polsim de neu pols ja ens calcem esquís i disfrutem d'aquesta fins més avall del llac gelat. A partir d'allà enganxem una petita canal de neu dura i continua i després anem saltant de clapa amb clapa fins a la passarela.

Allà hem de carregar uns 5 minuts els esquís i remuntar un trosset per després calçar-los de nou i aprofitar el màxim les poques baixades que hi ha i lliscant per sobre els llacs gelats el màxim que podem fins a les Bulloses i després amb plan Kamikaze per la carretera fins al cotxe on arribem a les 17.30h amb les darreres llums.

Teo i Joel

Tose de Pédourres

Després del  dia radiant d'ahir, avui ens aixequem amb un dia molt enuvolat. Tot i així recollim trastos i ens acostem fins a l'Hospitalet on hem d'aparcar al centre del poble i anar a buscar el camí del GR. Hi ha neu amb abundància i ens calcem els esquis a la cuneta de la carreta. Ens enfilem directament per la solana i aixi evitem donar la volta pel llarg flaqueig. La neu està dura ja que la calor d'ahir la va transformar. El dia es va arreglant i fins i tot ens toca el sol i tenim calor. Passem la presa gelada i seguim avançant per la vall amb ben poc pendent fins al coll. A mesura que anem pujant, em sembla que sento motos de cros, però me n'oblido i m'imagino que estic delirant del cansament de les dues jornades, però no, quan arribem al llac de Pédourres, veiem que està tot trillat de traces de motos de neu...és vergonyós...per sort no les veiem i sembla que han tornat cap a Andorra.

Del coll només queda remuntar per la pala que no s'acaba mai fins a dalt al cim amb grans vistes del Nérasol, Alba, Rulhe i companyia. La neu no està ni de bon tros com ahir ja que ha rebut de valent del sol d'ahir i a la nit s'ha encostrat. Tot i així disfrutem d'un bon descens fins a sobre el tub, on ara si, flanquegem i anem a buscar les pales encarades a nord, per tornar a casa amb un bon sabor de boca.

Dani i Joel

Col de Puymorens - Mérens les Vals

A mesura que va passant la setmana, el meteofrance diu que segueix carregant-se l'Ariège de neu. Fins a 65cm de neu nova aquesta setmana i risc 4 fins divendres al matí, que posteriorment baixen a 3.... Ens fem un truc amb en Russi i ho té clar, s'ha d'aprofitar per fer la travessa de Col de Puymorens a Mérens les Vals. En Dani  tarda poc a apuntar-se i en Sami és dubte fins a última hora. Unes trucades al SNFC per confirmar horaris de tren i a dormir aviat. 

Surto poc abans de les 7 de casa i mentre vaig cap a Borgonyà em Sami diu k l'esperem que al final s'apunta. Així doncs, amb la furgo prestada de la Núria i el cotxe d'en Russi fem rumb cap a la Cerdanya. Deixem un cotxe a la boca sud del túnel de Puymorens, a l'estació de tren de Porté i pugem els 4 fins al coll on comencem a foquejar poc després de les 10. La vall d'en García fa goig i pugem encesos cap al coll. Quan som quasi a dalt li trec uns metres a en Russi, serà el dia que no sigui el primer en arribar a dalt?? no hi ha manera...2 minuts abans d'arribar el coll, sembla que es pren una mongeta màgica i fot un sprint per plantar-se a dalt del coll (1h i 30 min) amb uns segons d'avantatge...Més tard em confessaria que s'hi ha deixat la pell....La neu a aquesta banda està un mica ventada i va canviant entre la pols recent caiguda i la que ja hi porta unes setmanes ben endurida.

De de dalt ja veiem el nostre primer objectiu, la portella de Bésines. Fem un mos, tot parlant amb un en Christian (un francès que foquejava sol) i quan li diem que tenim l'intenció de anar fins a Mérens, ja veig que se li fa la boca aigua. Tarda poc en apuntar-se i sense perdre més temps ja estem baixant cap a Bésines tots 5. Els primers metres la neu està algu ventada, però de seguida la cosa va de menys a més i acabem esquivant pins al fons de vall amb un powder de película. Quines pales!! Creuem el riu i tornem a posar pells a l'alçada de la cabana de Bésines (2h 15min).

 

El sol apreta fort i aquí no hi ha passat ni déu. En Russi que sembla el més jove de tots es posa a obrir traça directe cap a la portella en un entorn entranyable. A mitja pujada, el francès agafa el relleu i a la que ens despistem ja el tenim a dalt del coll amb les pells tretes i neguitós per tirar-se de caps cap avall. Tot i ser conscients del possible risc d'allaus, trobem que és un itinerari bastant segur, ja que fent una bona elecció, es pot evitar en tot moment pendents > 30º. Així doncs fem un mini dinar a dalt on ens hi plantem a 2 quarts de 2. (3h 45min). Sembla que potser agafarem el tren de la 5 i tot. En Russi, que està més fresc que una rosa diu que l'esperem allà que amb un plis plas puja al Pic de l'Estagnàs. Jo em miro les pales de la cara nord i li dic que aquí no s'espera ningú, les ànsies poden més que la paciència i abans de les 2 ja estem baixant tots directes cap a Mérens. 

De nou primers metres amb neu ventada. Davallem a la dreta, i en Russi veu la llum, sense esperar-se es tira per un pala de pendent perfecte i neu pow pow directe fins a l'estany i tots directe darrere seu. L'ambient és immillorable amb totes les parets de les muntanyes amb la neu ben agafada i esquiant pel mig del bosc, però encara falta el millor, l'estret barranc abans d'arribar a la Présasse que està colgat fins dalt de neu convertit amb un tub ben juganer.

Així doncs arribem a cota 1800m i trenquem a l'esquerra i comencem a davallar per una pendent molt suau, però que encara es deixa fer fins poc després de la cascada on la neu pols seca que hem trobat a les pales de dalt, aquí ho segueix sent però sense base a sota el que fa que els esquís d'alguns rebin de valent.

A cota 1500 decidim posar pells per no agafar tanta velocitat per l'estret camí fins que apurant apurant arribem als Banys on aquí sí que ja descalcem i acabem de baixar fins a Mérens a peu. (6h). Carreguem piles a la font i acabem de baixar fins a l'estació on només hem d'esperar mitja horeta per agafar el tren. Resulta que el fitxatge d'avui és el taquiller de l'estació de tren de la Tour de Carol i ens enxufa al tren sense pagar. En mitja horeta estem a la boca sud del túnel i pugem a buscar la furgo cap a dalt.

Amb en Dani decidim quedar-nos aquesta nit aquí i després de passejar una mica pel Pas de la casa i després de veure que fan fondues amb carn ilimitada per 13€, no ens podem resisitir i acabem una gran jornada foten-nos l'atracon i acabem baixant a dormir a Mérens on de pas recullo els pals que m'havia deixat a l'estació.

Samuel, Russi, Dani, Christian i Joel

Bastiments

Després de passar dos dies al llit amb passa de panxa i encès de neu i fred que vaig...ens fem un truc amb en Dani dissabte a última hora i decidim anar a Vallter (per milèssima vegada aquest hivern ja..), com es nota que ens fem grans i cada dia em fa més mandra fer km...

Total que arribem a 2d9 al parquing de dalt i per variar venta que fa por, volíem anar a fer la canal del Petit Dídac, darrera del Bacivers però acabem fent el que podem / o el que el vent i el fred ens deixa.

Remuntem pistes fins a dalt, allà mirem el panorama, i li encarem directe per l'esquerre cap al Bastiments amb grampons, no fos cas que trobessim bona neu a vallter per un dia! Arribem a dalt la carena i ja es veu com brilla la muntanya....posem esquis un rato, però quan encarem la pendent, un ganivetes i l'altre grampons i fins dalt. Ni una ànima..i és que el fred apreta (-19 a dalt), tant que amb prou feines tinc ganes de treure la camara.

A dalt fem un mos i baixem ben acollonits pel gel que hem trobat a la pujada...neu gelada dura que ens fa apretar les dents. Baixem pel coll de la marrana on trobem els primers que pugen (casi a les 12) i un cop a pistes a disfrutar de valent....avui sens dubte era dia per fer pistes i no muntanya...

Dani i Joel

Snow-Btt

Tot i que la idea original era sortir amb esquis des de casa mateix, la nevadeta a Girona no ha deixat prou gruix..uns 5 cm a les parts altes de les Gavarres, així que tot i el fred, em decideixo a provar aquesta espècie de nova modalitat combinant l'esqui de muntanya que faig a l'hivern amb la btt de l'estiu. Pujada circular típica a St Miquel i tornant pel Galligans (uns 15 Km amb molta rasca a primera hora del matí!!)

Bastant bones les sensacions de baixar amb bici flotant a la neu, sense enfonsar-se massa....però encara lluny de les d'esquiar...

Joel