Volent aprofitar els 4 dies de festa que tenim i després de plantejar les diferents opcions que tenim, amb en Trill i la Dolors decidim anar a fer el Mont Perdut. Marxem dissabte al matí i arribem a Torla cap a les 2 on esperem comprar un mapa de la zona que de moment anem amb una mà a cada ou...doncs bé resulta que evidentment està tot tancat.
Anem a comprar el bitllet de bus i ens asseguren que a dalt la pradera en tindràn. Arribem allà i resultat que se'ls hi havia acabat aquell mateix matí...i l'únic que ens poden oferir és un trist plànol a 1:60.000 que de Goriz al Mont Perdut hi ha com a màxim unes 4 corbes de nivell. Ja comencem malament la sortida.
Diumenge 10 de Juliol
A la nit en cau una de bona, però a les 7 del matí quan sortim de la tenda, el cel està trencat i sembla que el dia es vol arreglar. Comencem a enfilar cap al Perdido a les 8, i en dues horetes en plantem a l'Escupidera on tot i que la neu està molt tova, ens posem els grampons i acabem de pujar fins a dalt (3h). Al cim molt de vent i fred i amb núvols a la cara nord que ens impedeixen veure l'espectacle cap a Tucarroya.
Baixem i a les 12 tornem a ser al llac gelat i com que no volem arribar tant aviat al refugi, flanquegem per sota el Piton SW del Cilindre i ens plantem a sota del Marboré, Pics de la Cascada i Companyia. Jo vaig molt encès i tinc fam de 3000s doncs aquest any ben poques sortides he fet. Hi ha una bona rampa per arribar al Marboré, i en Trill i la Dolors es fan enrere. Jo mirant el temps que fa i que de forces vaig bé, començo a pujar al pic de Marboré (uns 400m de desnivell) que tot i que els faig ràpid s'em fan llarguets. Les vistes aquí són impressionants, gran mirador del circ de gavarnie, vignemale i companyia. Sens dubte el millor lloc per poder contemplar el circ.
Dalt del Marboré em miro els pics de la cascada i ja em comença a venir salvera tot i que es comença a fer tard. Ja porto 2 3000s i des del Marboré sembla que tot faci baixada. Així doncs, començo a fer el primer dels pics de la cascada. Quan sóc a dalt, i seguint les indicacions del mapa, segueixo beneit de mi la cresta cap al Pic Central de la Cascada, i em poso en un bon fregao, ja que quan me n'adono estic desgrimpant amb un timba al costat nords de quasi 2000m...jjooooorrrsssss....una mica d'adrenalina i tremolors i vaig a pel central...sense més complicacions i és que això de fer 3000s de baixada és tot un plaer. Ja que hi som posats, vaig a fer l'últims dels pics de la Cascada i tanco el dia amb el pic de l'Espatlla de Marboré on hi arribo a les 3 de la tarda. 6 3000 en un dia... el Taillón i el Casc ja els tinc...si pogués fer la Torre ja tindria tot el circ fet...però malauradament no veig una baixada decent, i per fer-la hauria de recular molt de tros així que desisteixo i em dic a mi mateix que per avui ja he més que complert.
A les 7 arriba en Trill i em desperta... ja he recuperat algu de forces i ens posem a fer el sopar i cap a dormir ben plans.
Dilluns 10 de Juliol
Ens aixequem a l'horari dels senyors i ens en adonem que tenim les cames trinxades (especialment jo) i tot i que la idea principal era anar cap a la Torre - Bretxa i tancar el bucle cap a Bujaruelo, al final ens decidim de tirar cap a la Faja de les Flores i baixant per les clavijas de Carriata. Ens posem en marxa a quarts de 10 i comencem la travessa en direcció la Bretxa, a través d'un paisatge que sembla més aviat lunar que terrestre.
Baixem direcció Cotatuero i després d'una interessant desgrimpadeta, busquem el camí que porta cap a la Faja de las Flores. Els primers metres del camí són espectaculars i ens en adonem de la immensitat d'aquelles parets. El camí es fa en una hora i mitja aproximadament i després baixem a la pradera d'Ordesa per les Clavijas de Salarons, però just a sobre ens desviem a l'esquerra i baixem per la fajita, camí que no té cap complicació i acabem d'arribar a la Pradera d'Ordesa 8 hores després de sortir de Goriz.
Anem a comprar el bitllet de bus i ens asseguren que a dalt la pradera en tindràn. Arribem allà i resultat que se'ls hi havia acabat aquell mateix matí...i l'únic que ens poden oferir és un trist plànol a 1:60.000 que de Goriz al Mont Perdut hi ha com a màxim unes 4 corbes de nivell. Ja comencem malament la sortida.
Així doncs, cap a les 4 comencem a caminar carregats com mules ja que portem tendes, sacs i menjar per 4 dies. A les 6 ens plantem a la Cascada de la Cola del Caballo i pugem per les clavijas, amb la pedra ben polida on l´únic risc que hi ha és que et patini el peu i t'esberlis el cap. Passada la grimpada, continuem fins a Goriz on plantem la tenda i per sort en venen un mapa amb condicions.
Diumenge 10 de Juliol
A la nit en cau una de bona, però a les 7 del matí quan sortim de la tenda, el cel està trencat i sembla que el dia es vol arreglar. Comencem a enfilar cap al Perdido a les 8, i en dues horetes en plantem a l'Escupidera on tot i que la neu està molt tova, ens posem els grampons i acabem de pujar fins a dalt (3h). Al cim molt de vent i fred i amb núvols a la cara nord que ens impedeixen veure l'espectacle cap a Tucarroya.
Baixem i a les 12 tornem a ser al llac gelat i com que no volem arribar tant aviat al refugi, flanquegem per sota el Piton SW del Cilindre i ens plantem a sota del Marboré, Pics de la Cascada i Companyia. Jo vaig molt encès i tinc fam de 3000s doncs aquest any ben poques sortides he fet. Hi ha una bona rampa per arribar al Marboré, i en Trill i la Dolors es fan enrere. Jo mirant el temps que fa i que de forces vaig bé, començo a pujar al pic de Marboré (uns 400m de desnivell) que tot i que els faig ràpid s'em fan llarguets. Les vistes aquí són impressionants, gran mirador del circ de gavarnie, vignemale i companyia. Sens dubte el millor lloc per poder contemplar el circ.
Dalt del Marboré em miro els pics de la cascada i ja em comença a venir salvera tot i que es comença a fer tard. Ja porto 2 3000s i des del Marboré sembla que tot faci baixada. Així doncs, començo a fer el primer dels pics de la cascada. Quan sóc a dalt, i seguint les indicacions del mapa, segueixo beneit de mi la cresta cap al Pic Central de la Cascada, i em poso en un bon fregao, ja que quan me n'adono estic desgrimpant amb un timba al costat nords de quasi 2000m...jjooooorrrsssss....una mica d'adrenalina i tremolors i vaig a pel central...sense més complicacions i és que això de fer 3000s de baixada és tot un plaer. Ja que hi som posats, vaig a fer l'últims dels pics de la Cascada i tanco el dia amb el pic de l'Espatlla de Marboré on hi arribo a les 3 de la tarda. 6 3000 en un dia... el Taillón i el Casc ja els tinc...si pogués fer la Torre ja tindria tot el circ fet...però malauradament no veig una baixada decent, i per fer-la hauria de recular molt de tros així que desisteixo i em dic a mi mateix que per avui ja he més que complert.
Començo a baixar cap Goriz i de cop em fallen les forces, ja he perdut la motivació de conquerir 3000's i estic mortrebentat. La baixada es eterna i una mica perdedissa i m'haig de para cada 10 minuts per descansar.. Arribant a Goriz, veig que en Trill i la Dolors ja han plantat la tenda però no hi són. Arribo a la tenda i tal qual em trec les botes, temps d'entrar a dins i en menys d'un minut ja estic roncant al es 6 de la tarda.
A les 7 arriba en Trill i em desperta... ja he recuperat algu de forces i ens posem a fer el sopar i cap a dormir ben plans.
Dilluns 10 de Juliol
Ens aixequem a l'horari dels senyors i ens en adonem que tenim les cames trinxades (especialment jo) i tot i que la idea principal era anar cap a la Torre - Bretxa i tancar el bucle cap a Bujaruelo, al final ens decidim de tirar cap a la Faja de les Flores i baixant per les clavijas de Carriata. Ens posem en marxa a quarts de 10 i comencem la travessa en direcció la Bretxa, a través d'un paisatge que sembla més aviat lunar que terrestre.
Baixem direcció Cotatuero i després d'una interessant desgrimpadeta, busquem el camí que porta cap a la Faja de las Flores. Els primers metres del camí són espectaculars i ens en adonem de la immensitat d'aquelles parets. El camí es fa en una hora i mitja aproximadament i després baixem a la pradera d'Ordesa per les Clavijas de Salarons, però just a sobre ens desviem a l'esquerra i baixem per la fajita, camí que no té cap complicació i acabem d'arribar a la Pradera d'Ordesa 8 hores després de sortir de Goriz.
Dolors, Marc i Joel
1 comentari:
Si!! Així es fa, una bona matxacada!!!!
Vinga nano, aquest estiu encara n'hem de fer alguna!!!
Samuel
Publica un comentari a l'entrada