Pics de Coll Roig

En vistes de la llevantada, decidim anar cap a la zona de Coll Roig zona on gairebé mai es pot fer res perquè la neu hi escasseja i ahir malauradament no va ser una excepció. Del poble d'Enveig agafem la pista que va fins al pàrquing de 1500. A la teulada del cartell d'informació del parc es pot veure el gruix mig caigut en aquella cota. 1 cm! Per sort a la pista s'ha acumulat una mica més i podem pujar amb els esquís des del cotxe. Seguim pujat sense voler-nos imaginar com serà baixada, però de moment el paisatge ja s'ho val. Arribant als plans de la cota 2200 veiem el nostre objectiu...serà un dia moooltt llarg. Sort que la petite Machine segueix en forma i ens obre traça com si fos una retrac i pugem a bon ritme fins a coll Roig. Bones vistes a Porté i cap Andorra i l'estany de Llanós. D'allà encara sembla que hi tinguem una bona hora fins al Pic Oriental de Coll Roig i la boira comença a fer acte de presència. Tirem un tros més, fins el pic de les Tosses 2802 m i a les 2 decidim girar seguint la traça per on hem vingut abans de quedar completament perduts enmig de la boira. A mitja baixada s'obre el cel i encara aprofitem algun girs fins a la cota 2000, abans d'arribar al tram de pista on la baixada consisteix en veure qui ratlla més els esquís i qui es llueix més fent el mortal endavant amb recepció sobre pedra de la dura! Un racó prou maco i grans vistes a la Cerdanya per un total de 23 km i 1400m de desnivell.

Edu, Maso, Russi, Sam i Joel

Puig del Pla Bernat

Amb la idea inicial d'anar al Pic de la Tribuna, pugem a Puyvalador direcció cap al Puig del Pla de Bernat. En deixar les pistes hem de davallar uns 100 m de desnivell fins al Pla dels Escugots on podem tornar a calçar i pugem per les pales cap al Puig del Pla de Bernat (2436m). Ens mirem les canals que baixen cap a la vall de Boutadiol per després remuntar la gran pala del Pic de la Tribuna, però no hi ha neu a les Canals!! Ho provem per la cresta, però fa massa vent per ser tant exposat així que abans d’arribar a la portella de Botaidol, fem marxa enrere cap al Puig del Pla de Bernat i baixem per l’itinerari de pujada. Grans vistes de la Vall de Galba des del cim amb gran quantitat de neu encara, això si, a partir del pont (després del segon refugi).

Baixada amb vistes al Madres

Eloi i Joel

Pic de l'Home Mort

En vistes del panorama desolador del pirineu oriental, optem per provar sort al microclima de Camporells – vall de Galba i sembla que l’encertem.

Pujada amb els remuntadors fins a la Serra de Mauri (7E)…..la serra de mauri està bastant pelada i s’ha de portar esquís a l’esquena uns 15 minuts. Descens fins al refu de camporells amb neu gelada per entre els arbres… durant el descens veiem bastant lluny un pic amb una pala que ja ens fa venir salivera….mirem el mapa i és el Puig de Morters (que no Mortiers) o Pic de L’Home Mort (entre el Mortiers i el Pic de la Portella Gran).

Travessem els llacs gelats i remuntem com si anéssim al mortiers, tota la pujada amb els esquís als peus i amb neu bastant dura. Seguim fins al coll de l’Home Mort on ens posem els grampons i remuntem els 50 m de desnivell que ens separen del cim per la carena. A dalt vistes a tota la vall d’Orlu i cap al Pirineu Andorrà que es veu bastant més innivat.

Sense esperar més ens llencem per la pala, que per la nostra sorpresa és d’una neu pols excel•lent (sembla que l’aproximació fins a aquest desconegut cim ha valgut la pena). De sota el llac remuntem uns metres i tornem a calçar esquís on seguim el descens fins a camporells amb neu sempre dura, pujada a la serra de mauri portejant una estoneta i descens per la pistes.

Ian i Joel