Pic Negre d'Envalira per Porta

Avui és un d‘aquells dies, en què no cal massa text per entnedre lo esplèndida que ha estat la sortida. Pic Negre d‘Envalira des de el poble de Porta amb esquís per la vall de Campcardós. Impecable.

Gemma, Samuel i Joel

Dia 4 - Pla Guillem - Ull de Ter

Dia 4. Pla Guillem - Ull de Ter:

Tornem anar direcció a Ull de Ter, i flanquegem fins quasi les Esquerdes de Rojà. Amb la neu pols que hi trobem, no podem evitar llençar-nos cap al nord pel mig dels arbres fins que anem a parar a un altre refugi a 1900m. Remuntem la vall per la dreta, arribant a un dels bonys que queden davant del Roc Colom. D'allà només queda flanquejar eternament fins a l'estació de Vallter.

Edu, Sam, Maso i Joel

Dia 3. Pla Guillem - Pla Guillem

Dia 3. Refugi de Pla Guillem - Refugi de Pla Guillem:



Només de treure el cap pel refugi, ja veiem que venta fort a dalt la carena dels Set Homes. Tot i això, ens hem de moure, al refu no ens hi podem estar, o sigui que ens posem els esquís als peus i anem direcció a la carena. A mitja carena veiem que a dalt no ens aguantarem drets i decidim quedar-nos a cotes més baixes, renunciant d'aquesta manera el que seria la cirereta del pastís de la travessa. Treiem pells i baixem fins a la cabana dels Estables amb una bona neu dura, i unes grans vistes al sud. Remuntem de nou cap a Pla Guillem, però quan som a dalt, ens tornem a tirar avall per aprofitar la pols que hi ha. Remuntem de nou i altre cop a Pla Guillem a passar la nit.

Dia 2 - Cabana de plàstic - Pla Guillem

Dia 2. Cabana plàstic - Refugi de Pla Guillem:

A les 7 comença a clarejar, fa un fred de collons i ja que alguns del plàstic s’han desenganxat. Poc abans de les 8 sortim del sac i ens posem de camí tot remuntant la coma de Bacivers pel marge esquerre on a poc a poc va apareixent el pic de Bastiments al fons i el de la Dona a l'esquerre. Aquest és el nostre següent destí. Una vall preciosa i agraïda de fer perquè no té cap dificultat i és completament solitaria al ser completament desconeguda. Anem direcció el pic de la Dona i remuntem per l'embut de la seva vesant NW amb bona neu pols.

Pic de la Dona i baixem fins al coll de Mantet (tot fent un slalom de gent que puja al cim) on ens esperen els xerpes Sam i Guillem amb la teca pels pròxims 3 dies. Aquí posem les pells de nou i comença la foquejada inacabable cap a Pla Guillem. Abans de les esquerdes de Rojà, ens fem un petit regalet i ens tirem per unes canalotes que aparèixen per allà i trequen una mica la monòtona foquejada. Remuntem de nou fins a les esquerdes d’en Rojà (espectacular) amb el Costabona a darrera i continuem flanquejant fins a PLA Guillem on arribem amb la posta i 4 graus negatius...per sort podem fer foc de nou i cap al sac.

Nuria Canigo. Etapa 1

Núria - Cabana de plàstic de carançà:

De nou tornem a tenir uns dies seguits de festa i planegem alguna travessa. La que fa anys que ronda pel cap és la de carros de foc, però després de rumiar-hi bé, no hi veiem massa la gràcia al fet de fer tants de quilòmetres si quasi hi ha més neu a costat de casa. Així doncs, deixem que en Sam ens mengi l’olla i ens enganya per anar a fer el Canigó. Està clar però, que el canigó tampoc està molt aprop de casa, són unes tres hores de cotxe, o sigui que decidim anar-lo fer des de Núria encara que hi tardem 3 dies!!

Així doncs, el 2 al matí anem cap a Ribes a buscar al cremallera, sempre apurant i arribant a Ribes estripant, aconseguim agafar el primer cremallera a Ribes Vila.

Al cremallera, algun que altre domingueret ens mira, ens mira les motxilles, i ens tornen a mirar...i es pensen que sóm uns marcianos o quelcom per l’estil...bé..deixem el cremallera amb el cel tapat i mirem cap al NouCreus i no es veu.Hem començat la travessa, ja no hi ha marxa enrere o sigui que anem amunt i enfilem cap al Noucreus.

A mitja pujada, la boira se'ns tira a sobre. Al principi aconseguim seguir unes traces d’esquí que, però poc després és tant intensa la boira que en perdem el rastre per complet. Anem pujant a les palpentes, i per assegurar el tir

o anem fins a la carena est, per tal de resseguirla fins a les creus.

L’Edu no ho veu clar, una mica de pati a banda i banda, es posa el grampons, jo intento seguir encara amb esquís quan de cop topem amb les creus després d’establir un nou récord en tardar 3 hores i mitja de Núria al Noucreus

Voldriem fotre un mos, però quina rasca i a més a més s’està fent tard si volem arribar a la cabana de plàstic amb llum. Anem a buscar la vall de carança i després de donar una parell de voltes i intentar veure per on és el descens i la caguem i ens equivoquem de vall. Ens tirem per la vall que baixa directe del Noucreus, i que algun dia havíem llegit que empalmava amb la de Carança i aíxi és. Quines pales!!

Abans de l’estany de les truites trobem una cabana que sempre pot treure a un d’un apuro, travessem l’estany glaçat i a mesura que anem perdent cota la cosa es va encrostant.

Ens enfonsem molt a la neu i el pendent és molt suau, així que creiem més oportú posar les pells per arribar a carança, no sense cansar-nos i travessar el riu múltiples vegades.

Arribem al refugi, està igual que fa 5 anys (l’últim cop que el vaig veure) i la part lliure està en prou bon estat, tronquets petits i tot a la llar de foc.

Mengem el dinar, carreguem motxillots que pesen poc amb una mica de llenya estratègica i a remuntar cap a la coma de Bacivers on per sort al primer troç hi ha traces de raquetes. Mitja hora més tard, arribariem a la cabana de plastic (equipada amb serres, destrals i una llar de foc com cal).

Abans que marxi la llum i el fred se'ns tiri a sobre, a serrar llenya....quina passada, això és autèntic, em comença a recordar a l’història d’en Chris Mcandles.....fem una mica de foc, escalfem els peus i a les 8 al sac.