Després del dia del curs, matinem i ens enfilem per les pistes fins a trobar la vall que ens fa girar a la dreta i on ens comença a rostir el sol. Malgrat haver-hi 70 persones el dia anterior, tot està intacte, ni una sola traça enlloc, arrivem al estany del diable....la pala del campirme fa pinta de ser un pèl inestable (al llarg del recorregut està ple d'allaus), doncs tirem cap a la dreta a buscar la part dreta cap a la coma del forn, on hi arribem sense més complicació. Primers metres amb neu pols de fàbula, on ens creuem amb la clàudia, monste i marc, i acabem d'arrivar al estany amb neu una mica més pasta...allà ens trobem amb els nivòlegs i un camàra que sembla que grava pel programa la neu (emès a tv locals). Ens diuen que la pala del campirme està estable i que ja tardem a petarla...aixi doncs pells i amunt. Baixada de pelicula fins al llac (pols!!) i fins a les pistes més primavera.
Benji i Joel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada