Perduts pel circ de Colomers

Des de feia dues setmanes que teniem previst fer els carros de foc aquests 4 dies, però a mesura que s'anava acostant la data i en veure la previsió del temps...decidim fer camp base a colomers i fer sortides des d'allà. Dijous arribem al pàrquing de baix dels banys de tredós a les 10 de la nit. És lluna plena i ens carreguem els esquís i les motxilles que pesen poc a l'esquena i tirem amunt amb l'intenció d'anar a dormir a la cabana d'aigüestortes. Al cap de mitja horeta ens podem calçar els esquís. Arribem als banys vora les 12 i ens diuen k a la cabanya ja hi ha 5 persones....de manera que foquejem una estoneta més i fem vivac.

Divendres ens posem en marxa a les 8, i anem a deixar els trastos a la cabana d'obago (al costat del llac del mateix nom). Ens enfilem cap al pic de Ratera, on deixem els esquís un metres abans i encarem l'últim tram amb grampons i piolet tot i la neu pols que hi ha. Estupenda baixada amb un dits de neu pols sobre la base dura i quan arribem a la cabana comença el festival de neu i vent.

Dissabte amb un pamet de neu nova, anem fins al refugi de Colomers tot nevant encara...i quan arribem allà, sorpresa. Comença a sortir el sol, i ens posem les piles abans no es torni a tapar i ens enfilem cap al tuc de LLuçà, obrint traça, i petant pales a la baixada. Impressionant. De nou, arribem al refu vora les 3 i comença l'espectacle de nou...ens hem llevat amb la flor al cul..??neva tota la tarda i nit i matí del diumenge.

Diumenge retirada, carreguem motxilles i ens recomanen el tuc de Salana...baixem fins la pista de sota colomers i comencem a pujar amb un bon temporal...la cosa no pinta massa bé, així que seguim la pista fins a trobar la clariana del bosc que mena als banys de tredós i ens hi llencem. Han caigut uns 30-40 cm de neu nova i tot sembla una mica inestable. Faig la primera diagonal, i baixa una mica de neu...res uns 4-5 metres...em quedo apartat. Baixa el company...de cop, xerricada i es desploma tot. Tota la capa de neu nova baixa (uns 8-10 metres d'amplada) a un velocitat impressionant...fins que al cap d'un centenar de metres es para....al company per sort se li han quedat els cantos agafats a la capa antiga de sota i tot ha estat un ensurt. Una vegada recuperat de l'espant, acabem de baixar la pala mig atemorits mig emobigits per l'abundant capa de neu pols que fa escapar algun crit. A les 12 al cotxe i cap a casa.
Brutal.

Edu i Joel