Matagalls

Les ganes que tenia de piularne una pel Montseny.Anem fins a Sant Marçal...xispeja pluja (no neu!!!...ai aquesta cota de neu..), i comencem a foquejar desde costat del pàrquing a quasi les 4 de la tarda..neu pols-humida amb una base dura a sota per la nostre grata sorpresa. A dalt a les 5 amb vent, fred i neu gelada. Comencem a baixar...quina neu...grrrr...abans que faci negre nit del tot aprofitem per tirar-nos pel mig dels arbres...de pel·lícula... i a mitja baixada a les palpentes, amb un únic frontal i fent alguna que altre tombarella i menjant branques a tort i a dret arribem a baix amb una pluja prou intensa que esperem que no faci gaires estralls...Demà les Agudes?

Edu i Joel

Cap de l'Aubère

Día de Nadal, toca dinar familiar, o el que també seria vàlid, excursió amb família no?
Avui decidim fer quelcom més suau i ens decantem per Cap de l'Aubère, un cim de 2200m visible des la població de St Lary. Anem fins al poble d'Ens (1200m) a 4 km de St Lary on comencem a foquejar des del mateix poble. Fa díes que no neva i la neu és crosta crosta...esperem que més amunt el tema millori.

La primera hora transcòrrer pels camps i boscos, però després d'un flanqueig, s'obre a davant nostre els suaus lloms (rebentats ja d'esquiadors..) que condueixen fins al cap de l'aubère. Quedem sorpresos dels allaus que trobem a la nostre dreta, tots ells a la mateixa orientació...en fi seguim pujant fins que arribem al coll sense més dificultat.

El temps canvia, gira vent i cau algun floc de neu, acabem d'arribar al cim, dinar i cap avall. La neu segueix crosta a excepció d'algun tram on hi ha algun crit de joia...i fent algun que altre equilibri arribem al cotxe sense treuren's els esquís.

Etienne, Montse, Ian i Joel

Bateillance

Aquesta vegada, i desde la boca nord del túnel de Bielsa, ens disposem anar al Baitellance. Agafem les traces ben marcades que surten a l'esquerre del túnel de Bielsa i de seguida passem pel costat de les cascades de gel. Seguim pujant un rampa de prou consideració, quan de cop ens trobem un francès que ens diu: "il y a eu beaucoup de vent, faites attention". Una mica acollonits, seguim pujant un tros més aviam com pinta la cosa. Sense més temps de pensar què fer, ens atrapen uns bascos, comentem la reacció del francès i els pachis: ai va la hostia, vamos pa arriba que hemos hecho muchos quilometros.... així doncs, anem amunt. Deixem passar els bascos a davant, que tenen pressa i no fos cas que baixes alguna placa. Fem el flanqueig que ens deixa a la pala somital, amb les z's ben marcades. Últim tros dur, sempre amb esquís, i reseguim la impressionant carena que ens deixa al cim. Vistes espectaculars del Soum, Gela, Troumuse...i avall falta gent aprofitant de nou la neu pols que tant costa de trobar al nostre pirineu ;-) :

Eloi, Ian i Joel

Vallée de Badet

Un any més anem a la descoberta de noves valls del Pirineu. Aquest any toca la de Saint Lary Soulan. Primera sortideta per tastar la neu a la Vall de Badet des de l'estació de Piau.

Des del pàrquing de dalt, ens endinsem a la vall de Badet amb la intenció d'assolir el pic de la Gela. Ens desviem de les pistes i seguim les traces fins al refugi, amb quasi un metre de neu a la teulada...grrrrr!!! S'acaben les traces i toca obrir, ens anem tornant, sofrint però disfrutant a la vegada amb una sola cosa al cap; la baixada. Arribem al coll - Hourquette de Carmentas (2439m), mirem l'hora, és una mica tard i els últim metres fins al Pic de la Gela són exposats als allaus i decidim que per avui ja n'hi ha prou.
Ara tocar disfrutaaaaaaaarrrrrrrr!!!

Eloi i Joel

Balandrau

Avui hem anat al Balandrau per Tregurà. Es puja per la pista fins a la part de dalt de tot...arribats allà, ens decepcionem una mica, doncs el vent a fet mal. Ens carreguem les taules i fins quasi al coll no ens les podem calçar. Un cop allà és tot vidre i fa un vent que pela. Tothom fa mitja volta però nosaltres marrans grampons i cap a dalt al cim, altrament no haguessim pogut baixar amb les taules als peus. Un cop a dalt, hem de baixar la primera pala encara amb grampons als peus doncs hi ha glaç arreu i decidim baixar per el torrent de la cara est del balandrau, únic indret on hi ha algu de neu i també de plaques... Baixada amb neu dura, algun tram pols fins quasi la pista apurant apurant pel torrent.
Curt però intens ;-).

Ian i Joel

Cap de la Cometa del Forn

Diumenge amb molt bon dia aparent volem anar al Cap de la Cometa del forn, Roc Melé i pic de la Cabaneta.Sortim del fons de la vall de la corba a 1700 a la carretera del pas a Ax les termes. Remuntem la vall per la dreta després de travessar el riu, cagada, poca neu. Remuntem la vall del riu Sant Josep fins que tombem a la dreta amb penes i treballs. A partir d'aquí millora, ja devem estar a 1900, i nem pujant per pales amb neu crosta. Pugem per la carena fins al Cap de la Cometa del Forn on girem perquè el vent se'ns emporta. La baixada a ratos de tot, però en general neu bastant guarrota, trobem alguna pala millor però res per tirar coets. El tros final de la vall tornem pel costat contrari i molt millor alemnys la neu és més contínua.

Molt fred i molt vent.

Edu, Samuel i Joel

Pic d'Envalira

Després de poc més de 4 mesos ens tornem a calçar els esquís, i de quina manera...Deixem el cotxe a Pas de la Casa (quin pastís de neu!), enfilem per les pistes fins arribar a les pales que donen accés al coll dels Isards. Ens hi enfilem sense més problems, tot és neu pols. A les cares nord hi ha cornies de les bones, suposo que com a tot el Pirineu. Arrbiem al cim, i baixem per la canal d'entre els dos pics. Impecable i es baixa molt bé amb qualitat i quantitat de la neu que hi trobem. Arribem a Grau Roig, remuntem les pistes i cap a Pas de nou.

Edu i Joel

Transalpina - Etapa 0

A continuació es descriuen el seguit d’etapes de la transalpina necessàries per a creuar els Alps per la seva vessant més oriental i de nord a sud.

Inicialment la ruta està prevista en 7 etapes, sortint a Alemanya i acabant al Lago di Garda (Itàlia), però degut a la disponibilitat de dies, ens veiem obligats a escurçar-la i fer-la de 6 dies, saltant-nos d’aquesta manera els primers km i començant la travessia a la petita localitat austríaca de Sankt Antón.

Etapa 0: Barcelona – Sankt Antón

Divendres 09 d’agost del 2008.

Després d’una sessió de fisio a última hora, per intentar recuperar l’esquena, i de molts dubtes sobre si enrolar-me en aquesta aventura, a les 4 de la tarda, em passen a buscar els que serien els meus companys de viatge inseparables durant els pròxims 8 dies; l’Àlex, l’Elías i l’Edu.

Així doncs, marxem de Girona ben calçats amb el Volvo de l’Alex que ens permet col·locar totes les bicis a dins, direcció Rovereto el nostre primer destí que es troba a uns pocs quilòmetres del Lago di Garda (punt final de la nostra travessia). Hi arribem poc després de les 4 de la nit, després de que l’Alex i l’Elias es fotin el tute important conduint a la nit, i comencem a preparar les bicis i les maletes per als pròxims dies.

Per fer més còmode la travessia decidim no anar amb maletes a l’esquena i portar tot el nostre equipatge al portapaquets. Alguns amb uns anys d’experiència en aquest món porten unes maletes perfectament adaptables i que quasi no es mouen mentre que els novatos pequem i agafem alforges o una simple maleta embolicada amb un goma.

L’equipament és el mínim ja que no ens sobra espai i apart del material per possibles avaries de la bici, portem apart del mallot, una muda de recanvi, algunes barretes energètiques, i el més important, el RECUPERATION!!

Agafem el tren (quin tren!!), amb vagó especial per les bicis i amb cabines amb seients que s’estiren, on fem una dormida important abans no arribem a Innsbruck cap a les 11 del matí.

Allà hem d’esperar un tren direcció Sankt Antón on arribem després de fer transbord a un bus.

Així doncs, ens plantem a la petita població de Sankt Antón poc abans de les 3 de la tarda i després de fer 1200 km amb cotxe i 400 més amb tren en un total de quasi 24 hores, disposats a fer la primera etapa. El cansament és important, com així ho delaten les fotos, doncs hem dormit poques hores i en condicions una mica precàries, però les ganes de pujar a la bici hi són i el temps, tot i amençar a pluja, sembla que aguantarà.

Transalpina - Etapa 6

Madonna di Campiglio - Riva del Garda

Dades tècniques

Longitud: 75.00 Km

Temps sobre la bici: 4h40min

Velocitat mitja: 16km/h

Desnivell positiu: 1300m

Desnivell total: -1400m

Alçada màxima: 1860m

Suena el despertador a las 7,30 AM, ya era el ultimo dia, solo nos quedaba una etapa de bajada principalmente.... digo principalmente, porque no hay etapa sin sorpresa. Nos levantamos, algunos con resaquilla porque fue la noche anterior la de las birras, habiamos bebido nuestras birras esa noche (poner foto) y habiamos jugado un empate al cuadrado, el juego dio de mucho, se convirtio en una estrategia de ver cuando el rival tenia un poco de despiste... (me parece que el tema era entre glop y glop de birra... o dejar pasar el tiempo que la sangre corriera más rápido para forzar el error del rival).
Bueno, vamos al tema. La energia!!!! Madona di Campligio se volvio a portar, y gozamos del desayuno, quizas del mas completo de todos. Era un buffet de un restaurante de 4 estrelllas y no faltaba de nada... fruta, dulces, zumos, cereales... pero yo destacaria por encima de todo, una cosa: Croissant, que ya era mantequilla pura, y ademas como nos sabia a poco, untar nutella como machacas....(No creo que me olvide de ese croissant) Nos volvimos a hacer un homenaje. Una vez acabado, cada uno se resguardaba en el sanitario en el que se encontara más trankuilo y para arriba a hacer la alforja...

Empezamos a tirar, un "eco, eco, eco" sonaba por alli de un Elias que no callaba (no sé si por felicidad o tristeza). La cosa no empezó fácil, bajadas que no eran de lo más fácil... había mucha raiz que considero que es mas jodido que las de rocas... Mientras pasabamos con bici en manos, bici de pie.... Cascadita, unos haciendo barranquismo. Tuvimos nuestro pique contra dos, Alex los fundió a los dos. Mientras que yo me quedé a media (uno se escapó) y llegamos a un lago impecable!!!! que lo dejamos y nos vinieron unas rampas bonitas que el Gran Alex demostró que no tiene rival en esas alturas (rampas inhumanas, se crei que estaba en la misma Tosa de Alp)........ pero llego el momento, descanso de unos minutos con unos austriacos con biciclones y bajadote de más de 14 km, pero primero un percance!!!! hicimos un pit-stop bastante bestia, Joel petó rueda y la mancha del Decathlon que teniamos, no respondió... suerte que unos italianini nos dejaron una1!!!

Luego ya toco un poco de asfalto donde me tocó tirar del equipo, que más tarde me pasará factura... Fuimos tirando tiempo, hasta que Flaquerini sacó el genio y quiso dejar claro una cosa: necesitamos energia en el cuerpo. Despues de más de 7 horas en la bici, hay que seguir alimentando y mas aun, si vamos chungos de recuperat-ion... Vi a un grupo muy obsesionado con llegar, y yo dije: "Vosotros si quereis tirar, pero yo paro a hacer un panini y una coke, llevo más de 7 horas sin comer y no quiero llegar alli hambriento y no disfrutar de la llegada despues de 6 días maratonianos e impecables" El equipo, no sé si muy convencido, me acompañó y se comio el menu, que consistió en una coke, bocata de jamon y croissant de mermelada.... Entonces, ya enfilamos, al Riva di Garda... relevos, pases y marchas rápidas fuimos viendo el gran Lago.... que gusto mucho e impresiono, que buena llegada... se hizo larga por eso!!!! todos directos al agua!!! pero el baño y ver al socorrista italiano puro con los remos, no tenía precio!!!!!La imagen era impecable... 4 tios llegados de Austria, más de 400 km y más de 10.000 metros de desnivel... bañandose y viendo toda jaka en bañador que se moviera por esa playa de piedras...

Bueno, ya tocó el sorteo quien acompañaba en bus a Alex a Rovereto y quien iba al hostal a chequear con la bicis... El malafortunado fue Joel, mientras fuimos Elias y yo al hostal, que estaba en Cuenca y me tome una pizza y media de merienda que mi hambre era enorme, Elias aun no se lo cree!!!!!!!!! La cosa se acababa... duchas, cena italiana y unos mojitos en un bareto que no nos acogió muy bien, vimos unas chiquillas pero ninguno realizó ningun movimiento para ser un italianini más... Alargamos porque la lluvia que cayó,, que cantidad de litros!!!!! de escandalo.... Buena pateadilla para llegar al hostal y bonna notte a tuttos!!!!!! Civediamo Domani1!!!