Pic de l'Esquella

 Sortida a finals de març amb sabor a finals de temporada. Amb mandra d'anar més lluny cap al Pirineu Aragonès, tornem a la zona de Porté i Pas de la Casa que tant ens havíem trillat en els nostres 20s. Ara últimament hi hem perdut tirada, no per manca de neu, sinó per manca de Pics Inèdits!

Però avui en trobem un, un pic secundari o terciari a la carena fronterera Andorra-França-Espanya. Aparquem a l'entrada del Pas de la Casa en un dels pocs aparcaments en zona blanca que queda al "poble". Caminem 10 minuts i enganxem una llengua de neu pel costat de les pistes i seguim buscant l'itinerari més flexible entre blocs de granit degut a l'escassa innivació d'aquest any. Anem tombant cap a l'est cap a una petit circ a sota la Portella de Font Negra i on ens acabem enfilant per una canal-pala secundària amb una neu que no ha transformat i ens obliga a posar els grampons. 

Dalt la carena canvi total de panorama. Desapareix la predominança del blanc a favor del verd-marró. Fem cim i saltem per fils de neu cap a la Coma de Campcardós per la cubeta (glacial?) fins a les basses estany encara cobertes de neu. Aquí decidim carregar esquís i fem un flanqueig cap a la Pleta de Barrera pel mig d'arbustos i argelagues fent el jabalí de bona manera i només apte per autèntics freaks d'aquest esport...

Un cop a baix al pla, posem esquís i amb neu primavera anem seguint una traça que s'enfila i enfila cap a l'estany Negre i després al coll dels Isards. Se'ns hi ha fet tard i descarem arribar-nos al Pic Negre d'Envalira. Busquem el millor pas per baixar dels coll al principi amb neu prou gelada però que després es va estovant i anem a buscar les pistes i l'aparcament completant una prou bona circular amb condicions més de finals de maig que de març.

Xevi, Samuel i Joel