Després de començar el 2022 amb mal peu ben envirussats a casa i no sabent massa com m'afectaria el famós bitxo del qual fa dos anys que només fem que parlar-ne m'animo anar a Andorra amb l'equip d'inèdits i en Jordi. Les sensacions del passat dimecres no eren gens bones i les expectatives personals d'avui no massa altes. Matinem una mica, uns més que d'altres, enfilem directe pel túnel del Cadí i amb poc més de dues hores ens plantem al pk6 de la carretera de Cortals d'Encamp, on aparquem el Leon 4x4 WRC al voral de la carrera. Fred ben viu, que ens fa arrencar ràpid i a les 9 ja estem foquejant cap a la vall d'Ensangents.
Esmorzem amb la primera ullada de sol poc abans d'arribar a l'alçada del riu. La neu sembla pols tot pujant i és que el paisatge és idíl·lic acostumats al color marró que tenim a les nostres muntanyes.
Amb menys de dues hores estem a l'alçada del refugi on decidim cap on seguint enfilant-nos. A mi em venen records del juny del 14 quan vam pujar cap al coll de l'Alt del Griu el mateix cim, sense dubte una bona sortida per fer alguna primavera baixant la sud del gegant d'aquest circ. Avui però a en Samuel se li ha posat entre cella i cella pujar el Pic dels Llops. Alguns veiem una pujada més franca i tranquil·la per la collada del Pessons, però aquesta no porta al cim dels Llops, així que de seguida ja ens n'anem cap a buscar alguna canal que ens enfili directes a les collades de Gargantillar i la seva cresta que enllaça el dos cims que farem avui, però fent una més que digne volta.
La neu ens deixa pujar prou amunt amb els esquís als peus. Neu pols compacte fins que s'acaba i hem de remuntar els últims 100m de desnivell a peu o a 4 potes més aviat, agafant-nos al terreny una mica descompost que ens deixarà a dalt del coll. Si em quedaven restes de virus als alvèols, aquí els acabo de expulsar del tot doncs els necessito a ple rendiment.
Arribo prou tocat a dalt però ja veiem el primer cim de la jornada a tocar. Seguim amb esquís a l'esquena i la fem tota peu, més ràpid i segur que anar calçant i descalçant. La carena fins dalt no té cap dificultat més que posar les mans en algun petit tram.
L'equip dels cascs blancs va a l'avançada per explorar el terreny, mentre els cascs blaus anem més a remolc seguint els seus passos. En poc més de 3 hores des del cotxe som dalt el cim esperant la desitjada baixada de la cara SW que hem "vist" al mapa...mirador de tota Andorra sencera i fins al PN d'Aigüestortes veiem blanc rere blanc.
Recuperem forces baixem un tros a neu fins que trobem la neu a una pala més ventada del que ens esperàvem però que salvem baixant gran part d'ella amb esquís. Res de neu pols seca, més aviat dura compactada i aplacada però que es deixa ben remenar i disfrutar.
Un cop baix i sense arribar al llac de sota, flanquegem un mica per agafar un torrent que ens portarà a l'estany Rodó i el refugi de l'Estany de l'Illa.
Xalem com vailets, tant que algun esquí surt disparat i per sort després de fer el triple mortal queda empuntegat a la neu i no arriba gaire més avall.
Disfrutem d'un merescut esmorzar-dinar homemade a la terrassa del refugi per no dir hotel mentre rumiem tot el que ens queda per tornar a ser al cotxe.
En Xevi i en Samuel van tant sobrats que s'entretenen a clavar-se estelles i a fer de cirurgians, mentre en Jordi i jo comencem a passar cap al coll de la Canal dels Isards.
De seguida ens re-agrupem i travessem pel bell mig de l'estany retallant la traça de pujada que flanqueja pel marge dret.
En Samuel engega el motor dièsel i sense pressa però sense pausa amb poc més de mitja hora som dalt. Sense saber-ho ens saltem l'entrada de la canal dels Isards que volíem baixar per anar a Grau Roig i pugem directe el cim dels Pessons.
Del cim seguim buscant la canal de baixada a Grau Roig sense saber que ens l'hem saltat fa estona. Els valents volen baixar fins a les pistes, pujar dos o tres colls més i tornar cap als Cortals. Son apunt de tocar les 3 i el sol comença a baixar. Al final s'imposa el seny i decidim baixar cap a la collada de Pessons i les pales que porten de nou als llacs d'Ensangents i "escurçar" la circular.
De seguida ja veiem el pa que s'hi dona. Neu pols compactada que es va encrostant com més alçada perdem. Primera pala prou dreta on un altre esquí fa el segon triple mortal del dia i segon miracle de la travessa. Torna a quedar clavat i mig desmuntat. Baixem dignament fins als estanys i no tant dignament desfem el camí ben traçat que hem fet al matí fins al bosc espès. Toca treure el jabalí que portem dins. Baixada de supervivència que ens deixa a les 4 al cotxe WRC.
Al final surten 18 km i 1400m de desnivell. Molt més dels que m'esperava després de les dues últimes setmanes ;-)!
Jordi, Xevi, Samuel i Joel
