Toca fer el 3000 de l'estiu. L'any passat en vam fer una bona pila fent la cresta d'Espades, i aquest any intentant fer una sortida apta per ser més colla, optem pels Pics d'Astazou a la cara nord del Mont Perdut.
Marxem al migdia de Vic i ens plantem al Valle de Pineta poc després de la 6. El cartell diu que son 4,5 hores pujar fins al balcó de Pineta on volem fer nit així que comencem a pujar prou lleugers els 1400m que ens en separen. Al final, hem pujat a tot drap tot sigui dit i hem parat el crono a les 2,5h i a les 9 del vespre estem buscant un racó per fer bivac.
A la pujada n'hem avançat uns quants de grups que també volen anar a dormir, però arribant a les 9 del vespre a lloc no som els primers i el bivac bo i que està més arrecerat del vent ja ens l'han pres, però n'hi ha d'altres i acabem trobant un bon jaç per dormir envoltats de la paret nord del Mont Perdut, la bretxa de Tucarroya i a costat del llac de Pineta. Sens dubte un dels indrets més autèntics per dormir dels Pirineus
Si una cosa té bon pujar tant esperitats és que hem quedat prou cansats, i tot i que els bivac no se'm donen massa bé, aquest nit reconec que l'he ben dormit.
Ens despertem a les 6 i decidim caminar mitja horeta abans d'esmorzar així guanyem una mica de calor i esperem el sol a la vegada. Seguim caminant pel corriol ben marcat direcció oest amb els Astazous sempre frontals i les primeres llums del dia.
Anem guanyant alçada. Havia llegit que el tram difícil era entre el coll i el Petit Astazou, així que intentarem fer-lo de pujada. Per això, anem directe al Gran Astazou pujant per la dreta del Collado Swan i la carena (més que cresta) d'aquest coll al primer cim del dia. 3071m.
No soc molt amic de les crestes i acostumo a mirar moltes ressenyes abans d'anar-les a fer. Probablement masses. En aquest cas, havia llegit relats que la qualificaven més difícil del que realment l'he trobat. Com diu en Samuel, no s'ha de llegir més del compte.
Així doncs del coll de Swan seguim la cresta fins que en trobem en el pas estret amb bona timba cap a Gavarnie. M'hi animo jo primer i els altres van seguint. Ajupits i anar fent passem molt bé els 20-30 metres de passadís. Podríem seguir pel passatge, però trobem la sortida, grimpant uns 4-5 metres de pas de III amb bons "agarres".
Un cop superat aquests parells de passos ja només queda grimpar fins al cim del Petit Astazou. 3013.
Completem la circular tornar per camí fàcil fins al bivac d'aquesta nit i d'aquí baixada a Pineta pel mateix camí de pujada, on arribem poc després de 6 hores després de desperar-nos.
Albert, Xevi, Samuel i Joel
