Aquesta setmana de Gener ens ha visitat el temporal Glòria, excepcional i històric i que recordarem anys i panys. De dilluns a dijous no veiem pràcticament el sol i pel Montseny cauen més de 400 litres, primer de neu, però al final aigua a 1700m, així que tocarà anar més al Prepirineu a buscar objectius una mica més ambiciosos. Divendres finestra de bon temps que no podem desaprofitar, i quedem en Maso, en Miquel i en Xevi. Proposen pujar al Balandrau des del poble del Serrat, que personalment no se m'hagués ocorregut mai, però com que cap dels 4 ens coneixem aquest racó del Ripollès, l'endemà a poc abans de les 9, en Maso ja està entregirant el 4x4 al tram de dalt del poble on hem de deixar-lo abans de començar a caminar. Per la nostra sorpresa la neu està prou amunt. Caminem uns 15 minuts per la pista forestal convertida amb barranc d'aigua fins que podem calçar els esquis per una neu que ha caigut ben humida i està dura i compacte, pel que ens deixarà guanyar metres ràpid.
Progressem tota l'estona amb esquis als peus ja fins que arribem a la pista forestal del camí dels Collets que ve del refugi del Pla de l'Erola. Aquí tombem cap a l'esquerra seguint la pista ben bé un quilometre, fent alguna slalom d'arbres tombats fins que trobem una pala-canal que ens enfila cap al Serrat de l'Atalaidor, on seguint el track del gps ens endinsem dins el bosc frondós i a rebossar de neu.
Arribem a l'Atalaiador i sorpresa...el bosc espès s'aclareix i s'obre davant nostre el somni de tot esquiador de muntanya després d'una gran nevada..
Amb l'objectiu ja ben visible tota l'estona, remuntem xalant d'aquest racó salvatge i solitari amb els avets carregats de neu com ben pocs cops els tornarem a veure (almenys tant a prop de casa).
A mesura que anem guanyant alçada, els dits de neu pols sobre la capa de neu humida ben compactada van augmentant, i comencem a fer la conya que no aguantarem fins a dalt sense fer una baixada abans...a cota 2200 ja no aguantem més i amb Xevi traiem pells, ens cordem els cinturons i ens regalem 200m de....
En Miquel tampoc se'n pot estar i un cop ja som a baix poc per sobre del Pla de Roans, fa les delícies fins atrapar-nos. Tornem a posar pells i amunt que fa pujada, ara si, passem per les Roques blanques i arribem al cim del Balandrau.
4 hores des del cotxe amb els 200m de regal de baixada. Aquí hi ha un bon pastís i és tot blanc blanc. Tenim ganes de fer alguns dels torrents que baixen del Balandrau i després de rumiar-hi una mica i de fer un mos, ens decidim pel Serrat de Granollers i cap a dins al torrent fins a Llenyissers. Jo ja portava la directe i si no em paren crec que arribava fins a Tregurà. Neu bona bona que es deixa ben remenar.
Posem pells i anem a buscar la collada de Llenyissers i seguim remuntant la carena direcció al Balandrau per anar a parar de nou a Roques Blanques.
D'aquí ja desfem el camí de pujada amb una bona pala i després carena fins a l'Atalaiador amb neu que sembla que comença (només un puntet) a transformar.
Aquí ens desviem del camí de pujada i trenquem a mà esquerra per fer una mica el senglar pel bosc passant primer pel Pla de Roans i després pel Pla dels Anyells on enllacem amb la pista de pujada i desfem el camí del matí.
Al final surten 6 hores i mitja de ruta amb 1670m i 18Km. Glory day!
Miquel, Maso, Xevi i Joel
