Dia 1: Quanca - Noarre - Pleta de Guerossos - Coll de Guerossos - Coll de Certascan - Pic de Certascan - Coll de Certascan - Cap de Canalets - Refugi Certascan. (15Km, + 1900m)
Dia 2: Refugi Certascan - Coll de Certascan - Estany Blau - Estany Blanc - Pic de Flamissella - Pic de la Lleia - Estanyol de Flamisella - Quanca. (16Km, +900m)
Cansats d'esperar un cap de setmana de powder que no acaba d'arribar mai, finalment decidim a fer la sortida de cap de setmana de la temporada anant a fer una més que interessant ruta a l'Alt Pallars, en un dels racons que menys hem trepitjat amb esquís del territori català. Jo només hi havia estat una vegada quan fa ja quasi 5 any vam fer una circular passant pel refugi de Broate.
Divendres a la nit anem a dormir a la Pleta de Tavascan i l'endemà al matí a quarts de 9 ja estem a Quanca preparant els trastos amb la calma i fent temps perquè arribin en Xevi i en Samuel que s'hi han deixat bona part de la goma al port del Cantó. Sortim amb esquís a l'esquena per la dreta del tancat de vaques buscant el camí amb marques grogues que ens costa 5 minuts ben bons trobar-lo. Un cop l'agafem, ja no el deixarem fins a dalt a Noarre. En havien dit a la Pleta que pràcticament sortiríem amb esquís del cotxe però el que ens pensàvem que serien 15 minunts de porteig acaba sent quasi una hora. Fins ben bé passat Noarre a cota 1700m no ens els podem calçar i d'aqui fins a Pleta de Guerossos encara descalçarem 3 o 4 vegades.
A partir d'aquí el blanc ja és el color dominant i ja veiem el tub que ens portarà a buscar el coll entre el Guerossos amb bona neu primavera. Del coll ens deixem lliscar amb pells fins a sota el coll de Certascan i aquí pujada per una neu encara prou dura però que es deixa esgarrapar bé fins l'avant-cim del Certascan. Aquí descalcem i acabem de fer la carena fins al cim tot esperant que el sol ens transformi una mica més la pala que a aquestes hores està encara prou dura.
Dalt del cim fem temps esperant que s'estovi el tema mentre veiem que per darrere arribem uns companys de la plana que han pujat per la canal oest del Certascan amb qui compartirem al final les dues bones baixades de la travessa.
Mitja hora després d'arribar comencem el descens per neu dura i jugant amb l'orientació trobem neu cremeta fins que arribem a la perxa nivomètrica on marca uns 2m de neu.
Tot i que la tarda s'està tapant, no tenim ganes de passar-nos 4h al refugi esperant el sopar així que decidim allargar una mica la jornada i pugem el Cap de Canalets engollits per la boira a l'últim tram. Un cop al cim, la boira escampa i ens mirem la baixada per la cara est que va a petar directe al refugi. No hi ha massa neu i en algun passa estret rallem una mica les fustes, però apurant i flanquejant al final arribem sense posar pells al refu fent un tub ben distret al tram final.
Bon sopar al refugi i a la nit unes bones serrades de llenya que no ens deixa dormir gaire. L'endemà ens posem en marxa a les 9 del matí després de baixar al riu a buscar aigua.
Tornem a pujar el coll de Certascan i amb neu ben regelada baixem fins al estany de Blau de Dalt. Aquí tornem a posar pells per enfilar cap al estany Blanc on ja veiem la pala-canal que ens donarà accés al coll entre el Pic de Lleia i de Flamisella.
El cel entrenyinat i la mica de vent que fa, no han deixat transformar la neu i toca posar grampons i esquís a l'esquena per pujar al coll amb un bon ambient.
Deixem els esquís i resseguim l'aresta fins al Pic de Flamisella.
Tornem al coll i pugem amb els esquís a l'esquena al Pic de Lleia on ja comencem a fer salivera amb la palarassa directe que té de baixada a la seva cara sud-oest.
Dinem mentre tornem a fer temps mentre el sol va deixant la pala al dente. Bones vistes cap a la France on just al nord tenim el massís del Trois Seigneurs. Avui també ens esperem mitja horeta i ens calcem esquís per la baixada. Primer flanquegem per neu ben dura direcció al coll de l'Aliot fins que trobem l'orientació adequada (sud) per iniciar el que és de ben segur un dels millors descensos de l'Alt Pirineu.
Passem per sobre l'Estanyol de Flamisella i després seguim avall pel bosc fins que trobem el camí que puja a l'Estany de Port. A partir d'aquí el camí no té pèrdua i seguim la pista ben coberta de neu fins a 10 minuts de Quanca.
Albert, Xevi, Dani, Samuel i Joel
