Portem ja uns dies i amb temperatures excepcionalment altes per ser febrer i cap a 3 setmanes sense nevades importants. Així que toca buscar pics orientats a sud i est per trobar bona neu primavera ja que a les nord i oest, la neu és dura i encrostada si és que el vent no se la va emportar.
Al final ens decantem fer anar a la zona de la Vall de Sant Martí que entra a Andorra des de la zona de Pimorent. Aparquem el cotxe a la paella de la N22 que hi dóna accés i a les 9 en punt ens posem en marxa. Hi ha dues opcions per remuntar la vall, travessar de seguida el riu davallant els 50 m de desnivell que ens separen del pàrquing buscant-nos algun pont de neu, flanquejar pel costat més bac i travessar el riu més endavant amb el pont "oficial".
Nosaltres ens decantem per la primera opció i davallem la primera pendent de neu irregular amb pells fins a trobar un pont de neu prou sòlid. A partir comencem a foquejar seguint les torres elèctriques fins que el torrent s'encaixona. Deixem a la nostra dreta la ruta típica per pujar el Roc Melé i seguim pujant pel torrent ja cobert de neu dura que ens permet avançar prou ràpidament.
Poc després de deixar el refugi a mà dreta comencem a remuntar per el torrent primer suau però després d'adreça prou fort però amb la bona neu primavera pugem sense problemes fins al llac. Un cop allà decidim pujar pel lloc sud-est fins al cim on esperem en Russi tot dinant.
El descens el fem per la palarrassa est que va a petar directe a dins al llac. Pel meu gust li falten encara uns quants cicles de fusió i regel per trobar la cremeta que es deixa esquiar a les mil delicies, però tot i això la neu es deixa baixar molt bé i més avall si que és cremeta cremeta.
Seguim baixant el torrent per on l'hem pujat, però aquesta vegada creuem per algun pont de neu prou fràgil que ens fa fer un bon banyet fins als genolls i riure una estona. Per sort queden ja només 15 minuts fins al cotxe flanquejant pel marge dret del riu on aconseguim arribar sense posar pells.
Russi, Samuel i Joel
Poc després de deixar el refugi a mà dreta comencem a remuntar per el torrent primer suau però després d'adreça prou fort però amb la bona neu primavera pugem sense problemes fins al llac. Un cop allà decidim pujar pel lloc sud-est fins al cim on esperem en Russi tot dinant.
El descens el fem per la palarrassa est que va a petar directe a dins al llac. Pel meu gust li falten encara uns quants cicles de fusió i regel per trobar la cremeta que es deixa esquiar a les mil delicies, però tot i això la neu es deixa baixar molt bé i més avall si que és cremeta cremeta.
Seguim baixant el torrent per on l'hem pujat, però aquesta vegada creuem per algun pont de neu prou fràgil que ens fa fer un bon banyet fins als genolls i riure una estona. Per sort queden ja només 15 minuts fins al cotxe flanquejant pel marge dret del riu on aconseguim arribar sense posar pells.
Russi, Samuel i Joel
