Aquest any ha costat treure'ns l'anticicló de les Azores de sobre....ben bé 5 o 6 setmanes de sequera però finalment ha arribat una nevada ben abundant a la cara nord del Pirineu. Anem a buscar aquesta neu tant desitjada a l'Ariège, doncs quan cau de nord rep de valent i també perquè més a prop no ens venen al cap Pics Inèdits.
En Samuel el dia abans ja ens ho ven com una bona enfangada de 500 metres de bosc d'aproximació, però el que no ens esperàvem...o més aviat no ens volíem acabar de creure, era que la pista d'accés a les granges i que surt del mateix poble de Savignac a 700m d'alçada no estava neta i no podem pujar amb cotxe. Teníem alternatives pensades per si passava alguna desgràcia com aquesta però tot i les alternatives som mesells comencem a fer els 4 Km de pista amb més d'un pam de neu ben humida.
Abans d'arribar a les granges i mig seguint un traça d'un track i el camí marcat per l'orux maps, ens posem al bosc i comencem a enfilar cap a la Jassa de Gyreis.
Abans de la sortida en Samuel ens explica que la tàctica és fer creure que els altres estan molt forts i deixar-los obrir traça i quedar-se a darrere...avui aplico la lliçó al peu de la lletra...el companys avui es mengen un bon marron...obrint traça durant un bona hora pel bosc amb neu humida, mentre jo m'arrossego bastant al darrere..
Arribem a cota 1400 a la carena i ara "només" queda carenejar fins a la Jassa d'en Gyreis pel mig d'un bosc d'avets que ens deixen ben dutxats.
Indret ben privilegiat i gran mirador, sense dubte per quedar-s'hi a dormir alguna altra dia. Fem un bon esmorzar després de les 2 hores i mitja de feina, en Xevi fa una mica de postureig per l'instagram i passades ja les 12 anem cap al primer cim d'avui, el Falgarouse.
El dia ens regala un estampa de somni...la neu del dia abans ha quedat ben enganxada als arbres pels quals anem buscant el camí fins als últims metres abans del cim.
Arribem a dalt, uns més tocats que d'altres...els que ens hem quedat a rebuf estem prou frescos, els que han obert gran part de la traça treuen el fetge per la boca i en Xevi que menja a part ha obert traça i és el que està més fresc de tots. Seguim la carena i amb 15 minuts més arribem al cim del Bourbourou (2021m). Crec que mai un 2000 pelat ens havia fet suar tant...5 hores fins al cim i la tornada no és bufa i fer ampolles.
Bon reguitzell de canals i pales entre el Falgarouse i el Bourbourou ben arrebossades de neu. Nosaltres baixem pel llom est anant a buscar el refugi que hi ha a 1700 i el tancat de bestiar, i d'allà acabem d'apurar l'esclarissada fins a cota 1600.
A partir d'aquí toca fer el senglar com mai l'hem fet fins ara...busquem camí per un bosc espès d'arbres i matolls que baixem al principi fent més el tobogan que esquiant fins a cota 1200 on arribem a la Jassa dels Esquers i la vall principal. Tardem 50 minuts des de l'entrada del bosc fins que sortim a la vall principal...no calen masses més descripcions. A partir d'aquí, aixequem talonera i a seguir el camí i després la pista que hem fet al matí fins que arribem al cotxe 8 hores després per completar un bona circular de 20 km i 1400m de desnivell.
Xevi, Samuel i Joel
