S'acaba la temporada d'esquí i aquest hivern pràcticament hem esquiat sempre a costat de casa. Però no la podem tancar sense fer la clàssica sortida al Pirineu Aragonès per sobre dels 3000m. Sonen molts noms i moltes circulars Posets, Besiberri, Russel o Vallibierna son els que queden a la llista final i que ben bé fins a l'últim minut no acabarem decidint.
Després d'una previsió de meteo que va de més a menys, acabem marxant de casa el dissabte al vespre per anar a dormir a costat de l'embassament de Baserca a peu de carretera de la N-230 poc abans del túnel de Vielha. Neva i venta amb ganes i ens n'anem a dormir a la furgo VIP amb l'incògnita de no saber què ens deixarà fer el temps demà.
Sona el despertador aviat, mooolt aviat, son les 5:30h i encara és negre nit. Ens entaulem i omplim la panxa com déu mana fins que se'ns hi fa de dia i les 7 no comencem la ruta. Al final de neu poca cosa, almenys a cotes baixes...com a molt una enfarinadeta una mica més amunt. Sortim pel camí que guanya cota molt ràpid en direcció els estanys de Riueño.
És primavera avançada i el verd frondós de la fageda contrasta amb el blanc recent de la neu caiguda als cims. Avui toca caminar per bosc ben bé uns 50 minuts fins que a cota 1900m creuem el riu i trobem la neu continua on poder calçar els esquís.
Comencem a traçar llaçades pel mig dels pins que a mesura que anem guanyant alçada van desapareixent i deixen un camí ben franc per seguir. Els núvols venen i van, així com les ratxes de vent, i de tant en tant, veiem ullades de sol i cel blau.
Gran mirador a la nostra esquena del massís dels Bessiberris i Comaloformo, que mereixen de tant en tant una pausa per disfrutar.
Continuem guanyant alçada per un seguit de pales suaus i amb una mica més de neu fresca i ens anem desviant cap a la dreta abans d'arribar al circ de Riueño i arribem a la Colladeta de Riueño (2282m).
Aquí toca fer el primer mini-descens del dia, cap al estany Fe, sense arribar-hi. En comptes de seguir les traces i fer un flanqueig mixte de neu dura i roca, decidim perdre una mica més de cota per la pala que baixa directe i seguim remuntant cap als Estanya d'Anglios. El vent apreta molt i un fred típic de febrer. Anem amb "all in". Això és la tèrmica, la capa de sobre la tèrmica, el plumes i el para-vent!
Moment de descansar a una cabana de fusta i agafar forces i calor per afrontar l'últim coll abans d'arribar al nostre primer objectiu del dia - El refugi de Llauset.
Anem doncs cap a la collada de los Ibones, que amb el vent en contra ens carrega els últims metres fent una convexitat d'aquelles lletges lletges, que amb la seva pendent de 30-35 graus ens obliga a arrambar-nos bé a la nostra esquerre per minimitzar el perill.
Del coll baixem al refugi amb pells i ens reconfortem una mica tot esmorzant després de 3h i 40min de ruta anar fent i poc broma que ja portem 1200m.
Els guardes en confirmen que fa fred. Estem a 13 de Maig i la temperatura al migdia a 2400m és de -6ºC. No ens encantem i decidim seguir amunt, direcció el Vallibierna. Descartem els Russel doncs sembla que avui fan de barrera del mal temps.
Enfilem doncs cap al GR, però en comptes d'anar a la collada de Vallibierna, tirem a l'esquerra cap als llacs de sota el Vallibierna. El temps sembla que no millor i que ens farà desistir del nostre objectiu. A 2700m estem apunt de girar. Ràfegues de més de 60-70km/h ens fan interrompre els pas contínuament i comencem a digerir que avui no farem cim.
Per sort avui portem un parell de bous, que tiren gas amunt peti qui peti. Així mentre en Samuel i jo, fem una mica el ronso, en Xevi i en Guillem comencen a traçar sin prisa però sin pausa, el camí que poc a poc ens va portant a tots a la pala final del Vallibierna.
Sembla que estem de sort i els núvols desapareixen per complet, i el vent ens dona una mica de treva. i ho hem d'aprofitar. Enfilem el tros final de la pala cremant les últimes reserves d'energia i arrossegant-nos com cargols. Les fores van defallint amb l'edat però l'orgull el tenim intacte. Parem a cada gir per agafar una mica d'aire fins que finalment ens plantem a sota l'avant-cim amb molt d'ambient hivernal i molt contents de ser aquí.
Mentre ens mirem la cresta final fins al cim, ja veiem com el vent la pentina fort. Posem grampons i amb el piolet ens acostem fins a l'avant-cim del Vallibierna i estudiem la situació. La cresta no és cap broma, amb una bona timba a banda i banda i el vent bufa fort de nord. Qualsevol cop de vent com els que hem tingut uns metres més avall i ens envia de cop al fons de la Vall de Llauset. En Samuel i jo ho tenim clar, aquí s'acaba la nostra ascensió. Avui no toca fer cim. En Guillem i en Xevi es resisteixen una mica més i avancen fins el tros més compromès, però acaben fent mitja volta també a escassos metres del cim. Podem estar més que contents i satisfets perquè quan ens hem llevat no en donàvem res del dia d'avui.
Traiem pells i grampons i desfem la ruta d'ascens. Bona neu pols amb una capa de neu dura a sota que es va humitejant a mesura que perdem alçada.
El temps i posa la cirereta i al final acaba sortint un sol radiant i quasi sense vent. La neu es transforma al punt i arribem al refugi ben contents on toca parada obligada per deixar recuperar i ensucrar els quàdriceps.
Sense encantar-nos massa, posem pells, pugem al coll de los Ibones i d'aquí una altra vegada a xalar de valent amb neu primavera que amb alguna que altra remada en porta al estany Fe.
Toca fer l'últim canvi de pells per remuntar els escassos 100 metres que ens separen de la colladeta de Riueño.
I a partir d'aquí bona neu transformada, fins al punt on hem calçat esquís aquest matí.
Carreguem esquís a l'esquena i amb mitja horeta tornem a ser a la furgo. Com no pot ser d'una altra manera, tanquem (?) la temporada amb un somriure d'orella a orella. Han estat 9 hores d'activitat amb 24Km i 2100m de desnivell.
Guillem, Samuel, Xevi i Joel
