27/2/17

Roc Colom i Costabona

La Vall del Tech que neix al Roc Colom feia un parell d'any que l'havia fet a l'estiu i em va sorprendre per lo desconeguda i salvatge que és i tenia ganes de fer-la amb esquis a l'hivern. Més ganes tenia encara de baixar la pala sud directe del Costabona, coneguda malauradament per alguns accidents d'allaus avui l'hem trobat molt estable i s'ha deixat fer de dalt a baix. Un luxe el que tenim aquest hivern al Pirineu Oriental.


Sortim a les 8:30 de la pista que porta de Setcases a Espinavell. Està neta fins que gira a orientació nord, just on creua el torrent que baixa del Roc Colom precisament. Fem un tros de pista i seguim unes traces que s'enfilen pel primer bosc espès i després per clarianes fins a la collada de la Balmeta. 



Passem per sobre del refugi de Jaume Farré i enfilem la Serra de la Balmeta fins a dalt.


Bona neu primavera que transforma ràpid a les cares Est ja. Sense arribar a coll de Pal girem cap al oest i amb una mica de ventarulla i neu dura anem fins al Roc Colom.


Ens llancem directes cap a la Vall del Tech sempre per la part esquerre on la neu ha transformat encara que amb la mica de vent poc avui. Seguim sempre per sobre el torrent al marge esquerre i anem a buscar una bona pala directe que baixa al Pla Roudo.



Lloc ben solitari i salvatge on ja vaig estar fa uns anys baixant la nord del Costabona. Decidim seguir baixant doncs la vall s'ho val i flanquegem ara per costat bac on la neu està ben dura. Per sort els cantells esgarrapen fort i arribem fins a la Barraca de la Coma del Tech.



A partir d'aquí es podría baixar una mica més, però el tema és molt boscós ja i no val tant la pena. Esmorzem i mirem el mapa. Remuntar el que hem pujat fins a coll de Pal fa molta mandraaaaa....però veiem que les corbes de nivell de la carena nord-est del Costabona no estan pas molt juntes i decidim anar cap allà. Primer amb ganivetes fins que no guanyem a la carena i tombem a est i després ja sense amb neu ben transformada.



Seguim la carena per la vessant més assolellada obrint una bona traça. Per sort hi ha bona neu perquè algun tram adreça fort i hi ha una bona timba a l'esquerre. Magnifiques vistes a tota la pujada a les Esquerdes de Rotjà.
Últims 20 metres glaçats que ens fa posar els grampons arribem al Costabona.




Si el descens d'ahir va ser memorable, el que ve a continuació no serà menys. Ens llencem directes per la palarrassa sud...la ens dona la benvinguda abans d'arribar a Camprodon molt cops pelada. 400m de descens directes més 100m addicionals de barranc per entretenir-s'hi fins la pista. Són la 1 i el sol fa hora que ha sortit. Agafem la pala una mica per la esquerre, el costat que mira una mica cap a l'oest on trobem la neu menys transformada i al dente.




A la pista posem pells i pugem per la pista que porta al refugi de Jaume Farré i al coll de la Balmeta i practicant l'esquí de supervivència al últim tram de bosc ens plantem al cotxe a les 2 tocades.



Fina i Joel




26/2/17

Pic de Serre Gallinière

Sortim del pàrquing superior de Vallter i enfilem cap a Xemeneies encara amb les pistes tancades. És aviat i la neu encara no ha transformat així que toca posar ganivetes a la pala de dalt per no patir més del compte. Un cop dalt seguim fins al pic de la dona.

Traiem pells i flanquegem cap a la Serre Galliniere, on intentem fer un descens cap a la cara nord-oest, però la neu esta una mica encrostada i veiem que no val la pena. Tornem a posar pells i arribem fisn al Pic de Serre Gallinière (2663m).





Seguim la carena que va cap al nord, com si anessim cap a coll de Pal i abans d'arribar al primer coll saltem cap a la coma de la cara est on ens espera un llarg i més que plàcid descens de 600m de neu cremetea al punt.






Passem de llarg de la nova cabana dels Alemanys i baixem fins al torrent. Posem pells i remuntem el el llom oest cap al Caps dels Rocs i els Portells tancats i remuntem tota la Serra direcció sud amb una bona solana fins al coll de Mantet on només ens queda tornar al pàrquing per una bona neu transformada.






Fina, Xevi, Miquel, Samuel i Joel

19/2/17

Pic del Serrat Mascarell. Filià

L'endemà de cursa anem cap a la Vall de Filià, on ens han recomanat anar cap a la zona de l'Estany de Filià buscant les cares nord on hi ha bona neu pols. Hem de fer els 4 Km de pista amb neu quasi des de baix, però un cop a dalt, l'aproximació val molt la pena. 

De seguida que estem a dalt, a l'alçada de la Font dels Capellans ja ens desviem cap a l'esquerre tot fent una diagonal per anar a buscar l'estany. Tot al contrari dels que ens pensàvem, molt solitud des de que abandonem la pista. Al final ens conformem amb 1000 metres avui i dues pales molt bones de polsarraca per tancar el cap de setmana. 










Núria, Núria, Arnau, Edu i Joel

18/2/17

Open Vall fosca 2017. Pic de la Pala Pedregosa

Tot i que curses com la d'aquest cap de setmana s'allunyen bastant del que entenc per esqui de muntanya, l'Open Vall fosca d'enguany ens ha donat una bona dosi d'adrenalina.

Un itinerari exigent (molt exigent pels classics esquiadors de muntanya) que ens fa adonar que tot els del món de compteció de l'skimo mengen molt apart del que estem acostumats nosaltres.



Sense explaiar-me més, podeu veure el video oficial de l'organització de la cursa i algunes imatges de la nostra experiència que va quedar troncada al control 4 després d'arribar 12 minuts més tard del permès...en 3h i 15 minuts des de la sortida s'havien de fer 1500m+ 600m-, dos canvis de pells, dos canvis de posar grampons i el tram de cresta amb les dues canals d'ascens i descens. Ens queda el Montorroio pendent per la pròxima però marxem amb grans emocions a la cresta del Pic de la Pala Pedregosa.














Edu i Joel