Anem cap a la vall de Benasc a treure el cap als pics Eristes o també Bagüeñas, molt sovint oblidats ja que passen una mica desapercebuts per la proximitat amb el Posets.
Divendres al vespre anem a dormir al coll de Sahum i dissabte matin una mica, no massa que es fa clar prou tard ja a mitjans de setembre. Sortint del cotxe anem direcció nord intentant fer el flanqueig que porta directament al Ibon Gran de Barbaricie, però arribem a un punt que el camí fresat, segurament més de vaques que de persones desapareix i una barrera rocosa ens obliga a anar avall a trobar la pista. Per fer el flanqueig s'ha de passar per sobre de la barrera rocosa i no perdre alçada en cap moment.
 |
| Eriste Central i Sud al fons |
Arribats a al pista anem fins al final i a la cascada (1800) seguim les traces de PR que ens porten seguint el riu als Estanys.
Aquí podem escollir de pujar als Eristes pel coll de la Ribereta (més típic), o seguir direcció nord pel fort pendent i més aviat poc traçat, cap al Ibon Chelau (2815m). Aquí ja hem perdut un membre de l'equip que ha petat de biela només de veure la forta pendent d'accés al Ibón i ha fet mitja volta.
Els que quedem anem a buscar el coll el Pas de la Gralla, que des del Ibón, ens sembla ben bé un altre que ens queda ben bé a davant. Per sort, el track del GPS de l'Edu, ens envia més cap a l'Est i va trobant camí enmig del pedregam, que amb l'ajuda puntual de la mans, i el casc per la freqüent caiguda o més aviat tirades per nosaltres mateixos de pedres, fins arribar als 2999m. En tot moment la canal/xemeia està bastant protegida i dona cap sensació de perill.
Travessem al vessant Est i baixem uns 50 metres i perdent la mínima alçada possible flanquegem cap al Nord, per anar a buscar la canal que ens deixarà al cim del Eriste Central, de nou sense dificultat (3058m). No ens encantem massa doncs la boira va i ve i no tenim clar que els ens els deixi fer tots 3!
Desfem el últims passos i anem cap al Eriste Nord. Malgrat que des del Central es veu molt a prop, cal rodejar-lo pràcticament tot per l'Est i anar a pujar-lo per la vessant NE. Flanqueig llarg i una mica pesat pel mig de blocs i no massa fitat. Fem l'Eriste Nord després de quasi una hora d'haver sortit del Central i anem cap al Sud.
Tornem a fer el flanqueig anterior i pugem el Sud per la cara Est. Aquest és l'únic que hem de fer un molt curt tram de cresta per arribar al cim. Son les 14:45h,
hem tardat 7 hores des de que hem sortit del cotxe a fer-los tots 3. Ens en queden 3 de baixada.
Per no tornar pel mateix itinerari, farem la circular tornant pel coll de la Ribereta, seguin la poques fites que ens porten a rodejar el pic de Comajuana i d'allà seguim sense perdre la cota de 2600m cap al coll de Ribereta.
Del coll baixem fàcil cap al Ibon Gran de Barbaricie i d'allà, tornem pel camí d'ascens fins arribar de nou al coll de Sahún completant la ruta circular amb 10h i 15min i 1900m de desnivell positiu.
Aquest any toquen els 3000s de 3 en 3 i ja en van 9 aquest estiu (53 en total).
Edu, Xevi, David, Jordi i Joel.
