Busquem canviar una mica d'escenari i en comptes de tirar cap al nord, ens decantem per anar cap al Solsonès. Fa ja bastants anys que cap dels dos hi posa els peus, així que amb les "minses" nevades de la última setmana ens anime a anar-hi a treure el cap.
Aparquem a l'hora dels senyors al pàrquing superior d'Estivella agafem l'itinirari de raquetes que porta directe al coll de tancalporta i encar que la neu no és abundant i arribem amb esquís sempre als peus. Bonic primer tram entre el bosc i ben solitari.
Des del coll - altiplà trenquem a mà dreta directe pel torrent que ens porta al cim del Vulturó i fem el primer cim del dia.
D'allà i sense treure pells anem cap al Pedró dels Quatre Batlles, cim culminant de la serra. La neu no és que sigui molt abundant, però en general i si no es tenen masses manies, es pot fer bastant tot.
Gran mirardor panoràmic amb tots els pics ressenyats als 360 graus. Va un molt bon dia, així que encara que es veu una mica lluny, decidim travessar tota la serra i anar cap a la Serra de Querol i pujar el Puig de les Morreres. Bon descens fins al coll amb bona neu per dins al torrent i d'allà una bona foquejada fins a sota el bosc que mena directe al cim.
Molta calor que ens deixa les pells ben humides, i al entrar al bosc amb neu ben fresca i per acabar de rematar el dia, en mengem uns pans de campionat. Sort que aquí tot està a tocar i amb un tres i no res som a dalt.
Gran bo a dalt. Tant que ens hi quedem un hora tot dinant. Sembla que l'hivern ha durat una setmana aquest any!
Baixada pel mig del bosc ben espès amb 3 dits de neu pols sobre una base regelada que es deixa esquiar molt bé fins a sota el replà i d'allà seguim el torrent de la Rasa del sucre fins empalmar amb les pistes i amb un pujada de regal de remuntadors ens plantem a un centenar de metres del pàrquing després de 6 hores d'haver sortit.
Núria i Joel
Aparquem a l'hora dels senyors al pàrquing superior d'Estivella agafem l'itinirari de raquetes que porta directe al coll de tancalporta i encar que la neu no és abundant i arribem amb esquís sempre als peus. Bonic primer tram entre el bosc i ben solitari.
Des del coll - altiplà trenquem a mà dreta directe pel torrent que ens porta al cim del Vulturó i fem el primer cim del dia.
D'allà i sense treure pells anem cap al Pedró dels Quatre Batlles, cim culminant de la serra. La neu no és que sigui molt abundant, però en general i si no es tenen masses manies, es pot fer bastant tot.
Gran mirardor panoràmic amb tots els pics ressenyats als 360 graus. Va un molt bon dia, així que encara que es veu una mica lluny, decidim travessar tota la serra i anar cap a la Serra de Querol i pujar el Puig de les Morreres. Bon descens fins al coll amb bona neu per dins al torrent i d'allà una bona foquejada fins a sota el bosc que mena directe al cim.
Molta calor que ens deixa les pells ben humides, i al entrar al bosc amb neu ben fresca i per acabar de rematar el dia, en mengem uns pans de campionat. Sort que aquí tot està a tocar i amb un tres i no res som a dalt.
Gran bo a dalt. Tant que ens hi quedem un hora tot dinant. Sembla que l'hivern ha durat una setmana aquest any!
Baixada pel mig del bosc ben espès amb 3 dits de neu pols sobre una base regelada que es deixa esquiar molt bé fins a sota el replà i d'allà seguim el torrent de la Rasa del sucre fins empalmar amb les pistes i amb un pujada de regal de remuntadors ens plantem a un centenar de metres del pàrquing després de 6 hores d'haver sortit.
Núria i Joel
