Després del novembre més calorós amb diferència dels últims anys, l'hivern arriba de cop i deixa ben carregada la zona de l'Ariège. En Samuel que vol començar a practicar això de fer ultra-matinals ens cita a les 6:30 a Borgonyà per fer la primera de la temporada. Encara que cada cop menys...el primer dia de temporada sempre és especial.
Dalt la collada ja veiem que on es remena el bacallà és a partir del coll de Puymorens, a la Cerdanya s'han quedat les sobres i gràcies. Poques innovacions tenim per fer en aquesta zona, doncs és on acabem anant a parar a moltes de les sortides. Preveiem que la Mina serà una autopista, així que veiem que des de baix el poble de Porta les pistes tenen un bon gruix de neu i estan tancades, així que no ens ho pensem ni un moment i sortim calçats des del pàrquing a cota 1600m i un fred intens!
Pugem per la pista negre perquè a la vermella hi ha els canons a tot drap i no ens volem esquitxar. Mala elecció per començar la temporada, una pista ben dreta de 400m de desnivell i amb la part baixa prou gelada no és el millor per escalfar. Fins que no surt el sol no ens recuperem de la clavada inicial que en Dani s'agafa a tot drap.
A partir d'aquí "Gloria-bendita", un paisatge ben hivernal amb bona neu pols i gruix suficient per pujar per on un vol.
Des de baix que no ens hem tret la jaqueta de plumes i no ens la traurem fins que tornem a entrar al cotxe!
Seguim les traces d'uns francesos que enfilen l'aresta que ressegueix les pistes de la part alta de l'estació per la dreta amb bones vistes cap a la frontera Andorrana.
Per la quantitat de neu sembla més una sortida de febrer que de finals de novembre, tot i que el truc m'imagino que està en pujar per on el vent ha acumulat la major part de neu...carenes i cares oest i nord bastant ventades...
Arribem a la part alta de l'estació (2300m). Traiem el nas al nou mirador en forma de passarel·la volada per tenir vista d'ocell sobre la part baixa de l'estació i en veure la pala del Pic de l'Estanyol basant carregada de neu (normalment és sempre ventada) no ens en podem estar d'acostar-nos-hi.
Pugem amb esquís fins a mitja pala i decidim deixar-los aquí. És una mica dret, està un mica carregat i ens fa mandra fer uns primers girs de temporada més compromesos del que tocaria. Així que a partir d'aquí, i amb neu pols compactada acabem d'arribar a dalt a base de clavar la punta de la bota.
Desfem el camí fins a retrobar els esquí, i amb les cames una mica adolorides dels primers 1000m de desnivell de la temporada ens deixem anar per prou bona neu pols-compactada que ja hi firmaríem de trobar-nos-la a totes les sortides de la temporada.
Anem cansats de cames, així que baixem per la vermella ara amb el tram baix ben glaçat (devia ploure a cotes baixes i hi ha quedat una mica petrificat ;-().
Malgrat el final, més que bon inici de temporada i això tot just acaba de començar!
Dani, Sam i Joel
