Teníem unes aspiracions molt altes per aquest pont de maig, però la mala previsió meteorològica ens fa renunciar a anar a Chamonix a pujar el sostre dels Alps. Toca doncs maquinar alguna idea original per salvar el pont.
8:40h del dissabte 2 de maig. Arribem a l'aparcament del final de la Vall d'Incles. Cel clar amb alguns núvols alts i una temperatura molt suau.
Boucle de l'Eau Sauvage de l'Ariège (41 km i 3000m+):
Dia 1. Vall d'Incles - Collada de Juclar - Étagnol - Pic de Rulhe - Refugi de Rulhe. 1400 m+, 11 km i 6h 15 min.
Dia 2. Refugi de Rulhe - Portella de Rulhe - Étang de Couart - Étang de Pédourres - Pic d'Albe - Portella de Sisca - Étang de Sisca - Portella de Siscaró - Basses de Siscaró - Vall d'Incles.1600m+, 31km i 9h 15min
Foto del cim tot observant el bon descens que ens espera demà de la portella de Rulhe a l'Étang de Couart. Toca l'hora de baixar...els més veterans calcen esquís a dalt de tot, i com més joves som, més avall de la pala ens els calcem ;-)! Neu una mica encrostada a la tram alta, que es converteix en primavera pesada a mesura que perdem alçada.
8:40h del dissabte 2 de maig. Arribem a l'aparcament del final de la Vall d'Incles. Cel clar amb alguns núvols alts i una temperatura molt suau.
Boucle de l'Eau Sauvage de l'Ariège (41 km i 3000m+):
Dia 1. Vall d'Incles - Collada de Juclar - Étagnol - Pic de Rulhe - Refugi de Rulhe. 1400 m+, 11 km i 6h 15 min.
Dia 2. Refugi de Rulhe - Portella de Rulhe - Étang de Couart - Étang de Pédourres - Pic d'Albe - Portella de Sisca - Étang de Sisca - Portella de Siscaró - Basses de Siscaró - Vall d'Incles.1600m+, 31km i 9h 15min
Comencem amb esquís carregats a l'esquena al Pont de la Baldosa a les 9:30 del matí. Anem direcció als Estanys de Juclar i fins al cap de mitja hora ben bona no ens calcem els esquís. A la nit no ha glaçat, però sembla que la neu està ben compacte i ens deixa avançar amb fluïdesa (que no rapidesa). Passem pel costat dels dos primers llacs de la travessa que farem i ens plantem a la Collada de Juclar.
Del coll ja veiem (encara bastant llunyà) l'objectiu del dia, el feréstec pic de Rulhe. Baixem la vall francesa. Travessem el primer llac per la dreta i flanquegem per sobre les cascades de glaç i seguim el descens amb neu bastant molla i pesada cap a l'Estagnol tot contemplant les moltes canal que pugen cap al Rulhe.
Un cop passat l'Estagnol, arribem a un petit Estany i veiem una canal força ampla i llarga que s'enfila directe cap a sobre la Cresta de les Calmetes i que ens donaria accés directe al Rulhe. La idea inicial era anar a deixar els trastos al refugi i pujar per la nord, però anem tard i pujant per aquí retallarem bastant, així que comencem a enfilar la canal de 500m de desnivell. Primer amb esquís als peus, i a la meitat descalcem i acabem de pujar amb grampons.
Arribem a la cresta, i en Russi diu que puja directe seguint l'aresta. Em Sam i jo, que a ens ha donat prou adrenalina la canal, decidim flanquejar la pala nord i anar a buscar les traces per la ruta normal de la cara nord.
Pugem bé, amb neu tova i la traça feta fins a 10 metres del cim, on ens hem d'acabar enfilant a unes pedres per arribar a dalt. Grandíssim mirador de les valls dels voltants.
Foto del cim tot observant el bon descens que ens espera demà de la portella de Rulhe a l'Étang de Couart. Toca l'hora de baixar...els més veterans calcen esquís a dalt de tot, i com més joves som, més avall de la pala ens els calcem ;-)! Neu una mica encrostada a la tram alta, que es converteix en primavera pesada a mesura que perdem alçada.
Seguim el descens fins al fons de la vall i flanquegem fins al refugi de Rulhe on passem una agradable tarda en aquest indret tant solitari i salvatge. Passem la nit sols al refugi lliure, que disposa de 12 places amb matalassos i mantes per tots. Avui surten 11 km i 1400 m de desnvell positiu, res comparat amb la matada que ens tocarà fer demà...
L'endemà el despertador sona ben aviat i a les 7:30 ja estem en marxa direcció la portella de Rulhe, Ens hi plantem dalt en una horeta i amb esquís als peus.
Traiem el bec cap a la vall de descens i és ben adreçada. Per sort tenim unes condicions de neu molt bones per fer aquests tipus de descens. Amb neu dura o glaçada, s'hauria de baixar amb grampons i piolet. Nosaltres la baixem tots tres amb esquís als peus, que no vol sempre dir esquiant...a mi m'enganxa amb el costat dolent i la baixo casi tota fent la ploma-escaleta. Posterior descens fins al l'Étang de Couart molt bò i d'allà flaquegem per sobre el llac i sense posar pells arribem fins a sota el Pedourres.
 |
| Descens de la portella de Rulhe al Étang de Couart. Foto des del Pic d'Albe poques hores després. |
Tenim la sort que els dia es manté amb núvols alts i ens manté la neu no massa estovada. Al llac de Pédourres posem pells i enfilem direcció la Porteilla de Sisca. Poc abans d'arribar-hi però, ens decantem cap a la dreta i remuntem cap a la canal que porta directe al Pic d'Albe.
A mesura que ens hi anem acostant, ja observem unes esquerdes-rimaies a mitja canal que des de lluny ja fan respecte. Jo veig una via neta i fàcil seguin la carena i vaig cap allà, mentre que els exploradors Russi i Samuel pugen per la canal. L'accés per la carena és fàcil, només cal posar les mans un parell de cops i un cop a dalt, hi ha una pala bastant plana fins al cim on hi arribem a les 12:00. Els valents que pugen per la canal, no els hi agrada com trobem la rimaia, amb alguna esquerda de 4 o 5 metres de profunditat i decideixen fer el posterior descens per la carena.
Un cop retrobem la neu, recupero els esquís i baixem directament direcció la Portella de Sisca, on ara si que arribem pujant un centenar de metres. Possiblement aquesta ruta sigui millor fent el descens directe del Pic d'Albe cap a la carena Oest i baixant per una canal que porta directe a l'Étang de Siscar.
El Nérassol per aquest costat està ben escombrat pel vent. Baixem fins al Étang de Siscar, on trobem els únics excursionistes de les dues jornades.
A l'estany posem les pells per 4rta i última vegada avui i comencem l'últim ascens de la travessa. Anem direcció la Portelha de Siscaró (entre els pics de Siscaró i la Cabaneta). Pujada que se'm fa llarga...i no ens ho sembla però avui ja portem casi 1300m de desnivell...arribem a sota i ens sembla que el millor pas és entremig de la forca.
Pugem fins quasi a dalt foquejant, on la neu s'acaba i acabem pujant la forta pendent a peu agafant-nos a tot el que podem, doncs no val a badar!!!
A l'altra banda es veu un descens més "tranquil" que la pujada per la vessant francesa. Desgrimpem un tram a peu i quan trobem la neu, ja directe amb esquís cap a les basses de Siscaró, on seguim les traces de la ruta que porta al Pic de la Cabaneta i fent esquí de supervivència arribem a 5 minuts del cotxe amb els esquís als peus.
Al final avui han sortit 30 Km i 1600m de desnivell positiu....o em faig gran o haig d'anar molts hiverns enrere per recordar una jornada on hagi acabat tant fet caldo.
En qualsevol cas, bellíssima travessa per un dels racons més salvatges d'un Ariège que segueix sorprenent-nos.
Russi, Samuel i Joel
