Pène dou Lapassa (Vallée d'Ossau)

Avui ens aixequem amb un dia radiant. El sol sembla que brillarà i de moment no bufa el vent. Ens tornem a trobar a la gasolinera de Formigal amb la Sara i anem a aparcar al pàrquing que hi ha després del Portalet. La Sara ens té preparada una volta alternativa a la volta del Midi d'Ossau (teòricament amb menys desnivell...). 

Comencem enfilant poc després de les 9 cap al col de l'lou on avui si que tenim vistes i veiem la majestuositat del Midi.

Des del coll, desistim la pujada al Peyreguet (una mica exposada i amb neu glaçada que ens hagués obligat a fer-la amb grampons) i ens tirem vall avall fins a la Cabane de la Glère. Gran baixada de casi 500m que passa d'una neu una mica encrostada a la cremeta més exquisita que ens regala la primavera.

Enmig d'aquest paratge idílic mirem les opcions que tenim. La idea inicial era tornar directament pel coll d'Aneou, però se'ns faria curta la jornada, així que decidim pujar les fortes pendents cap al coll que queda entre el Caillabet i la Pène dou Lapassa i ens apuntem 300m.

Arribem al coll i se'ns obre una altra vall davant nostre...aquí les possibilitats són infinites. No em puc estar d'anotar-me un cim avui, així que m'acosto fins al Pène dou Lapasse, 50 m més amunt i de seguida tirem avall directe per la pala sud, no sense tirar alguna petita purga.

Un cop a baix, toca anar a buscar la vall que ens portarà al col de l'Aneou, que es fa suar amb la forta cleca de sol.

Al coll ja veiem el cotxe, només ens queda acabar de disfrutar d'aquesta primera sortida de la temporada amb neu primavera i pensant ja amb el que ens espera els pròxims dies al circ de Lescun.

Sara, Núria i Joel

Formigal

Comencem unes llargues i merescudes vacances de Setmana Santa. Alguns dubtes sobre els destins..sonava l'Etna, el Queyras...però queden encara molts racons al Pirineu per descobrir i alguns que ens sorprendran gratament. 

Comencem passant un parell de dies per la zona del Portalet - Formigal, on ja fa uns anys i vaig fer un mini-stage a la zona de Panticosa. 

La meteo del primer dia és molt dolenta...una mica de pluja i fort vent. Tot i així, i ja que ja hi som, anem a fer una circular per les pistes acompanyats per la Sara com a guia local i a qui ja feia massa que no veia. Esto no puede ser!

Al final surten 650m per començar a escalfar les cames que rebran de valent el que queda d'aquesta setmana.

A la tarda millora la cosa i mentre uns van a fer 1300m més a pistes (la Sara), nosaltres anem més de tranquis i anem fins al Salto de Sallent de Gallego caminant amb les últimes llums del dia. Demà la meteo pinta molt millor!

Sara, Núria i Joel

Torrent de la Llosa (Setcases)

Seguim amb el segon capítol d'esquiades de tarda entre setmana, o en aquest cas, podríem dir encigalades de tarda.

Porta quasi 5 dies nevant al Pirineu oriental, el diumenge amb una aclarida del matí ja vam fer un tastet al Puigllançada i quan hi ha neu a costat de casa s'ha d'aprofitar. Al matí carrego esquís sense saber massa si podré sortir. Miro webcams i veig que Núria i Vallter estan tancades per fort vent...malament...

Tot i això al migdia es fa una bona aclarida aixi que decideixo tirar cap a Setcases on ja bufa una mica. Abans estic apunt de tirar cap a Tregurà...però la pista estarà molt enfangada crec...em queden poques opcions amb el fort vent, així que la millor opció que tinc és anar pel mig d'un bosc i fons de vall, on puc quedar amagat del vent. Feia dies que rumiava d'anar al circ de Concros a sobre Setcases, i avui sembla una bona ocasió per descobrir aquell racó de vall. Deixo el cotxe a la corba de la pista de Setcases a Espinavell on van a parar tres torrents i on sembla que comença la cota de neu.

Començo a enfilar-me amb esquís a l'esquena per un camí que segueix el primer torrent (torrent de la Llosa) i al cap de 5 minuts ja me'ls puc calçar (encara que només serà de pujada). Remunto tot aquest torrent seguint el camí amb marques de PR fent algun equilibri fins que arribo als plans de la Llosa on hi ha més clarianes.

Aquí hi ha un bon tou de neu...potser n'han caigut més de 50 cm encara que el vent l'està encrostant a marxes forçades. Avui encara estic en un ambient més solitari que fa una setmana, doncs dubto que aquí hi passin més de 10 persones en tot l'hivern.

Segueixo pujant per les clarianes fins que arribo a una bifurcació (Torrent de la Llosa i Torrent de la Llisa). El de la dreta i darrer porta directe al cim de la Llosa però és un autèntic corredor d'allaus, i si no m'equivoco o aquesta temporada o la darrera ja hi va fer una bona escombrada que fa por tot ple d'arbres tombats, així que avui amb el fort risc d'allaus que hi ha, és millor canviar d'idea.

Trenco a l'esquerre i segueixo pel torrent de la Llosa, més planer i encaixat i sense arbres a terra i que porta a la collada de la Llosa.

Enmig d'un ambient autènticament hivernal, segueixo pujant fins que arribo a una cascada on ja no puc seguir avançant...a part que se m'hi començarà a fer fosc. Trec pells i desfaig el camí de pujada tot buscant el trams de neu ventada fins al tram de baix amb bosc més espès que l'haig de baixar a peu.

La propera ja serà amb l'hora canviada i després de setmana santa, així que espero poder fer alguna circular de 4 horetes apurant apurant.

Abans però espero poder-vos deleitar amb algun relat del Midi d'Ossau, Lescun o Lenza...veurem què dóna de sí aquesta Setmana Santa per l'Occidental!

Joel

Puigllançada - Coll de Pal

Després de la intensa nevada del dissabte, pinten mal temps pel diumenge però per poca finestra que hi hagi, pot ser una bona oportunitat per trobar neu a on normalment no n'hi ha. Així doncs que sense masses expectatives quedem a la Pascual a les 8 i decidim tirar cap a la Molina.

Ha nevat a 1600...un 20-30 cm així que decidim pujar pel costat dels Alabaus cap al Puigllançada obrint bona traça amb neu pols una mica pesada.

Després d'un sprint final amb foto finish i victòria d'en Samuel, un cop al cim ja ens ve salivera de veure el coll de Pal amb unes pales que semblen prou carregades de neu. Amb en Samuel decidim d'anar-hi a treure-hi el cap, i si ens despistem anem a parar a Bagà! Primer tram amb algun tauró important, però més avall petem pales fins ben bé el torrent, més avall de la carretera aprofitant que deu ser un dels pocs dies a l'any que es pot esquiar...i amb quines condicions!!!

Un cop a baix, mirem l'altímetre i ens hem passat...400m...tindrem feina a pujar a ritme ja que els companys ens esperem al cim. Comencem a fer relleus obrint traça i amb mitja horeta tornem a ser al cim. Visibilitat segueix excel·lent i desfem el camí de pujada cap al cotxe disfrutant encara de la neu.

Tina, Xevi, Albert, Samuel i Joel

Pic de la Dona

Comença el primer capítol de sortides de tarda d'entre setmana. El dia comença a allargar i malgrat que el moment més recomanat per fer esquí de muntanya és a primera hora del matí...començo a trobar-li el gustillo sortint amb les últimes i més belles llums del dia.

La previsió no és massa bona per aquesta tarda...miro un parell de vegades les webcams de Vallter, i els núvols venen i van...és a dir incertesa total. Sembla que hi ha neu i no bufa massa vent. Acabo les classes i després de valorar les alternatives que tinc..(anar a vallter a veure si salvo la tarda o anar a casa sol (amb la núria a les amèriques) i posar-me a corregir examens), està clar que l'Ibiza em demana que l'estruji una mica. Poc transit a aquestes hores pel ripollès i a les 16:40 ja sóc al pàrquing de dalt. Inicialment volia anar al Bastiments, però no tinc clar que tingui prou llum, i la vall del coll de Mantet està per sucar-hi pa després dels 10 cm caiguts ahir.

Em canvio i surto a bon ritme abans de les 5. No vaig poder sortir el cap de setmana passat...empalmant mitja grip i una torticolis semblava moribund...així que necessito una bona dosi de neu i fred perquè em passin tots els mals. Feia molts de dies que no em quedava a soles amb la muntanya i la veritat és que les sensacions són molt i molt bones.

Ara toca un rato de sol....aviam quan dura. En 20 minuts sóc al coll i segueixo cap al pic de la Dona. Una de cal i otra de Arena. Del coll fins a quasi al cim vaig a les palpentes. Boira i una mica de vent seran els meus acompanyants a la carena. Sort que hi ha la traça oberta i només m'haig de dedicar a seguir-la tot contemplant com la boira juga amb la muntanya i el sol i és ara i ara ja no.

Ja ho té això de l'esquí de muntanya...puc haver pujat el Pic de la Dona 30 vegades...però cada vegada és diferent...ja sigui per la neu o la meteo...avui sense dubte la variable és la meteo i la llum. Sempre he pensat que si desitges una cosa, s'acaba complint....avui he desitjant durant 30 minuts inmers a dins un mar de boira que aquesta s'aixequés quan arribés al cim...

Arribo al cim i el sol m'escalfa la cara. Grans vistes a totes bandes amb restes de boira residuals als voltants de l'estació d'esquí que fan que avui Vallter no sembli Vallter. No són ni les 6 i tinc encara temps...així que em regalo uns minuts i simplement contemplo l'espectacle.

Abans que el sol s'amagui darrere el Bacivers, baixo per la coma cap a l'estació...primer amb un neu pols i base dura a sota, per passar a neu crosta sense base i posteriorment a la pista. 

Arribo al cotxe a les 18:20 quan veig que no sóc el més boig de la classe. A aquesta hora, un altre intrèpid que deu haver plegat una mica més tard que jo de la feina, comença a foquejar cap al Pic de la Dona....

Joel