Anem cap al cor de l'Ariège, un d'aquells "turonets" que quan ets a la Pica d'Estats o al Montcalm veus 1000m metres sota teu quan mires cap a França. De turonet no en té res el Trois Seigneurs i presenta algun racó més típic del Pirineu Occidental que del "Prepirineu" francès. És una llàstima que sigui a Can collons (1h des de Ax les Thermes), perquè sinó seria de ben segur un dels cims més freqüentats amb esquís.
Per la nostra grata sorpresa tenim la carretera just oberta fins a la corba d'inici de la ruta del camí d'estiu (1400m), encara que és molt més recomanable sortir de una mica abans per no perdre alçada (ruta de baixada en blau).
Un cop superat el fort pendent per escalfar de 10-15 minuts fins al primer replà de dalt, el camí segueix sempre resseguin suaus pales al costat del riu fins a sota el Pic de Fontanette (amb una més que interessant pala oriental pels que els hi quedi curta la ruta). Des de sota el pic, es segueix guanyant alçada direcció nord amb el Pic de Barre sempre a davant.
Nosaltres per error seguim traces que van a parar just a sota a aquest pic i pugem massa, però l'ideal seria pujar a la carena de la dreta fins a cota 1900 i buscar un pas on davallant uns 30m desnivell ja s'entra a la vall que mena al cim.
Des de sota el Pic de la Barra comencem un llarg flanqueig amb algun que altre puja i baixa i amb algun tram que pot requerir neu ben assentada aconseguim col·locar-nos a sota el coll del on s'empalma amb el camí d'estiu.
Sense arribar al coll, es segueix fent la "volta" al cim per la part de baix (sud) i amb menys pendent i s'acaba de pujar per la banda oriental amb neu una mica ventada i que fa treballar bé els cantos dels esquís (4 hores).
El Trois Seigneurs és un gran mirador de la cara nord del Pirineu...veiem just de davant Pica d'Estats, Moncalm, una mica més a la dreta el Mont Valier i fins i tot el Mauberne treu el cap al fons a la dreta. Tot el massís de Saint-Barthélemy també veiem així com les muntanyes més orientals d'Andorra. Inclús veiem les primeres muntanyes del massif central amb dies de bona visibilitat.
De baixada desfem el camí fet a la pujada, però aquesta vegada, en comptes de fer el flanqueig ens tirem avall per les pales franques de neu pols intentant no perdre massa cota i buscant el pas de poc pendent que amb 10 minuts de foques en deixa de nou a la carena.
Un cop tornem a ser a la primera vall, només cal desfer el camí de pujada per arribar al cotxe amb les últimes llums. Aquesta vegada però ens deixem anar també i acabem de baixar fins a baix a la carretera, amb un tram final de neu d'aquella que tant ens agrada.. d'aquella que has de seure per girar de lo encrostada que ha quedat la neu del sol de tot el dia i la sombra de quan el sol d'amaga.
Quina millor manera de començar l'any. Molts de cims ens queden encara per descobrir en aquest petit i llunyà racó de l'Ariège. Cims que, com la sortida d'avui, representen per un servidor l'essencia de l'esquí de muntanya.
Núria i Joel
