Tant de treballar i cursos al cap de setmana que poc temps em queda per fer el que m'agrada i encara menys per escriure al blog..moltes novetats aquestes últimes setmanes i necessito respirar una mica d'aire del que carrega les piles a fons....així que només cal una trucada amb en Maso i ja tenim la sortideta muntada.
Volíem anar a Andorra o al Canigó a fer alguna cresta, però les poques ganes de conduïr i la nova carretera d'Olost ens fan decantar per anar a fer aquesta cresta al pre-pirineu.
Lloc de sortida: Font de Cal Coix, Peguera (Berguedà). Poc després de passar Berga i Cercs trenquem a mà esquerra direcció Figols. Seguim la carretera uns 9km fins a la pista de Peguera on deixem el cotxe. Caminem fins al poble (20') i en 10 minuts més direcció N ens plantem a l'inici.
Distància: 4Km
Desnivell: 200m
Temps: 2:15
Rapels: 4. R10 (no trobem el punt d'inici i el desgrimpem (III) R12, R10, R8,
Dificultat: PD+. 40 minuts fàcils de caminar grimpar (II-III). Breu escalada de IV (xemeneia), rapel amb sortida vertical i segons escalada una mica descomposta IV+.
Cresta ideal per iniciar-se, aprop de casa i en un prepirineu a finals d'octubre més típic de principis de setembre. Passem l'abandonat poble de Peguera on només hi queden 4 cases (1 habitable) i anem cap a la cresta visible ja des del cotxe. El primer tram és de caminada pel mig dels arbustos i cada cop es va posant més les mans a terra. Per en Maso és com una passejada, jo em distrec en algun tram. Fins al cap de mitja hora no s'arriba a la primera xemeneia (bé en teoria hi ha un rapel abans, però nosaltres no el veiem...si que fem un parell de desgrimpades que es podríen fer amb corda, però si jo ho faig..és que es desgrimpa fàcil!
La primera xemeneia són uns 5-6 metres amb dos químics i una reunió a dalt (IV) que ens deixa a l'inci de la zona d'agulles.
Seguim uns metres més fins arribar al ràpel més llarg de la cresta i amb sortida vertical..a la ressenya el posa de 15m, però a nosaltres amb la corda de 30 ens en sobra un bon tros.
Tot seguit toca el tros més "difícil" de la cresta. Tirem cap a la dreta i enfilem el uns 6-7 metres també assegurats amb dos químics i roca una mica descomposta (IV+).
D'aquí ja només queda grimpar uns metres més i fer un parell de rapels sense massa dificultat fins arribar al final.
Nosaltres tornem resseguint la vessant nord de la cresta per veure si arrepleguem algun bolet.
Resultat final del dia:
Llargs oberts: Maso 2 - Jow 0
Cagarrines a les calces al rapel vertical: Jow 1 - Maso 0
Rovellons i pinetells: Maso 8 - Jow 8
;-)
Maso i Joel
