24/6/14

Vall del Riu


Últim dia de pont i que volem aprofitar per anar a visitar de vall del Riu sortint des dels mateixos plans de Ransol. El dia no pinta radiant, però fins al refugi hi ha poc més d'una horeta i esperem almenys arribar fins allà i prendre mides.


Camí fàcil i sense cap complicació a l'estiu, però que a l'hivern es pot convertir en un flanqueig molt exposat cap a la carretera de Canillo.





Pocs metres abans d'arribar al refugi comença a ploure amb unes miques de ganes. Temps just per eixoplugar-nos (literalment) al refugi tot parlant amb uns holandesos que s'han mullat una mica més que nosaltres i decidim jugar-nos-la i anar fins als estanys de dalt amb un cel ben amenaçador.




Amb la tonteria, anem passant estanys fins arribar a l'Estany gran de la vall del Riu, als peus de l'Estanyó. Aquí si, per moments al mig de la boira, diem prou i desfem el camí fins al refugi, on decidim tornar pel camí de dalt per comprovar que és més factible que l'anterior, si ens plantegem la sortida hivernal.


Bon entreno per Andorra aquests dies. El Kili, més aprop!



Núria & Joel

23/6/14

Alt del Griu i Estanys d'Ensangents


Avui anem a descobrir la vall d'Ensangents, ben desconeguda pels dos i probarem d'arrodonir la sortida amb el cim de l'Alt del Griu que li tinc l'ull posat per de cares a l'hivern.

Pujada per la groga, descens per la vermella
Deixem el cotxe abans del final de la carretera dels Cortals d'Encamp, sense arribar a creuar el riu. Allà un cartell ja indica el camí evident que porta al refugi d'Ensangents per un camí amb poca pendent i que va per dins el bosc fins quasi arribats al refugi. Les cames noten una mica l'excursioneta del dia anterior a la Serrera, així que el camí suau va perfecte per escalfar motors creuant els dits perquè el temps ens aguanti.



Un cop passat el refugi, girem a l'esquerre per un camí no massa evident ni indicat per arribar als Estanys d'Ensangents i la dreta pujada a la Collada d'Entinyola encara amb una bona acumulació de neu.


Del coll al cim, és una suau pala entre pedres i herba sense més pèrdua que ens deixa a l'Alt del Griu (2878m) amb excel·lents vistes al circ del Meligar.


Al fons Serrera i Coma del Senyac de la jornada d'ahir.

La baixada, com que la Núria vol entrenar fort el cartílag del genoll, decidim fer-la pel dret directe fins a la carretera, per la "pala" nord...no massa recomanable ni agraïda, i amb un camí no massa clar que ens deixa a tocar de la via Ferrata dels Cortals d'Encamp i d'allà 10 minuts de pista forestal fins al cotxe.


Núria & Joel

22/6/14

Pic de la Serrera i Coma del Senyac


Comença l'operació Kilimanjaro...en menys de 40 dies ja estarem volant cap a Tanzània i intentarem assolir el cim més alt del continent Africà a casi 6000m d'alçada...bona excusa per escapar-nos pel pont de Sant Joan a Andorra i entrenar una mica les cames.

El diumenge ens aixequem ben aviat i ens acostem fins al pàrquing de Ransol. Poca gent encara a aquesta hora, un parell de cotxes i gràcies....res a veure amb la trentena de cotxes que trobarem a la tornada.


Feia molts anys que no pujava a la Serrera a l'estiu, ben bé 15, quan encara era un marrec i pujàvem cims amb la família. En fa 3 però que vaig fer aquesta bonica ruta a l'hivern amb en Samuel amb els esquís, però està clar que no té res a veure el paisatge d'hivern amb el d'estiu. El camí segueix el riu des de bon principi i el verd frondós ressalta sobre el blanc de la neu d'alguns dels cims. Baixa aigua a doju, es nota encara el fort desglaç i ja de bon principi, a poc més de 2000m, ja trobem alguna clapa de neu  residual.



El sol comença a picar fort, ens posem barret i gorra però el moreno paleta que ens quedarà no ens el treu ningú. Poca gent a tota la ruta, parem a esmorzar als Estanys de Ransol i seguim la ruta pel camí evident fins al coll dels Meners. L'Estany dels Meners de la Coma encara està ben gelat. Arribem al cim amb poc menys de 3 hores i a bon ritme. Sembla que ens ho hem agafat en serio això de l'entreno pel Kili!




A dalt m'acosto fins a sobre la canal Cebollera per veure'n l'entrada, però fa tanta comba que no aconsegueixo veure'n la sortida. Això pel pròxim hivern serà una apuesta del todo o nada com dirien alguns.

Foto al nostre primer cim i carenegem fins al cim de la Coma del Senyac amb mitja horeta.




Els núvols fan de la seves a la vessant francesa així que no tardem a baixar. Anem fins al coll i veiem una pala franca, que a l'hivern no ens podríem resistir d'esquiar. No portem esquís, així que ens haurem de conformar amb el cangur i fer una baixada ben adrenalítica per quedar molls com ànecs.


Acabem de baixar fins al estany gelat i d'allà fins al segon estany de Ransol. Dubtem entre desfer el camí de pujada o seguir pel GR fins al refugi dels Coms de Jan. La Núria ho té clar, s'ha d'entrenar pel Kili així que cap amunt fins a tocar l'estany Mort i sumar 200m més de desnivell a la ruta i d'allà pel GR fins al refugi i cap al pàrquing.




Molt bon primer dia d'entreno. Després del tute d'avui ja veig més aprop el cim del Kili que esperem poder-vos-ho explicar d'aquí unes poques setmanes.



Núria & Joel

16/6/14

Cala Montjoi i Surfejant a Sant Martí d'Empúries.


No em cansaré mai de repetir que som uns privilegiats i que no podríem viure en un millor indret geogràficament parlant.

Definitivament em passo a modo verano.

Aprofitem un dilluns que ens donen de festa per anar a la solitària CalaMontjoi amb "família" i arrodonim un gran dia a Sant Martí d'Empúries fent les primeres surfejades gràcies a l'Urí que em passa un missatge d'última hora i em diu que a Sant Martí falta gent.

Amazing gopro videos a Cala Montjoi




I em falten paraules per agrair a la Núria pel superreportatge que ens fa surfejant a Sant Martí ;-)! 
El pròxim et dia no t'escapes d'anar a l'aigua amb la taula de surf!



Barbara, Núria, Ian, Uri i Joel

8/6/14

Surfing in Donosti!


S'ha acabat la neu, però no passa reeeeees....moment de refrescar-nos i adonar-me que em falten vides per poder fer tants d'esports com hi ha en aquest món!!

Com tres nens que es posen drets per primera vegada, 3 dies a Donosti han estat suficients per deixar-nos completament addictes al Suuuuuurfffff!!




Alberto, Albert i Joel