Alta ruta de les Maladetes. Aneto per Estasen i descens per Barrancs.

Fa uns dies, ara no recordo qui, em va preguntar com voldria que fos el meu trentè aniversari. Crec que la resposta en aquell moment va ser.."ja ho veurem, m'agrada improvitzar les coses, però fent alguna cosa que m'agradi i amb bona companyia...".

La majoria de vegades, les coses improvitzades són les que millor ens surten, i a dia d'avui la meva resposta seria sense cap mena de dubte....:

....sona el despertador a les 5 del matí, però tant l'Adri com jo ja fa estona que donem voltes. Sempre havia dit que aixecant-me a aquestes hores no tens gana, però sembla que la cosa canvia quan un cop recollit el llit de la furgo, muntem la taula i l'Adri em comença a treure que si iogurts, que si cereals, que si pan con queso, napolitana de xocolata...mare meva avui no complirem els temps amb el sobre pes que portarem a la panxa!!

Ens posem a caminar a les 6 tocades, no calen els frontals doncs les Maladetes comencen ben aviat a tenyir-se de roig. Caminem uns 15 minuts amb esquís a la mà, i poc després de creuar el riu ja ens els podem calçar. Sembla que per uns dies ha tornat el fred i això es nota. Molt bon regel nocturn que ens permetrà avançar amb fluidesa un cop resolts alguns problemes tècnics amb les ganivetes de l'Adri.

Passem de la gentada que va cap a l'Aneto per la ruta dels Portillons i enfilem direcció al Paderna...per una mica de barranc ben adreçat després de la renclusa que ens dona les nostres feines. Ja a sota el Paderna, comença a tocar el sol i la neu es deixa fer. Feia dies que em dèien que perdria un esquí..sense frens ni corretges..doncs bé avui brometa del dia i quan som quasi dalt la pala, l'esquí d'en Jow cap avall i en Jow darrere...10 minuts més perduts..avui no veiem el Barça ni de conya!!

 Seguim avançant i ja treu el cap davant nostre el Coll d'Alba quan tornem a entrar a l'ombra i baixa la temperatura de nou amb fort vent al tram de dalt, que fem sense esquís. Dalt del coll ens posem a sotavento, mentre fem un mos. Les 9 tocades. Calcem grampons i seguim cap al següent coll on tornem a veure el sol i el llac de Cregüeña. La neu està dura encara i hem de baixar uns 400m de desnivell..jo vull esquiar, o sigui que pells fora i avall, l'Adri diu que es posa en modo kilian que esprintant a peu arribarà abans que jo al coll...(i així és)...els lobos solitarios es separen per uns moments.

Descens que es deixa trempejar bé amb neu dura (tram dret al final que s'ha d'anar en compte) i casi a la cota del llac decideixo remuntar amb grampons i piolet fins al coll....descarto opció ganivetes, molt exposat i neu encara massa dura. Assegurem els passos. Arribem al coll on tornem a tenir sol i veiem l'Estasen que ens estira com una imant!! 10:30h.

Primera baixada cap a Corones, fins casi al llac amb neu cremeta i salt de trampolí inclòs de l'Adri. Bon primer vídeo de descens per estrenar la gopro!

Posem pells i anem a buscar la base del corredor amb la cleca de sol. Com ja comença a ser habitual aquesta temporada, en portem ja 1700m+ avui i amb la calor em ve el baixón fins que no arribem a sota el corredor...quina bona pinta que fa!! Crec que amb una bona dosi d'adrenalina com la que ens espera em tornaran totes les forces. Comencem a pujar, la neu està dura però no gelada i la traça ben feta. Primer tros ben dret (45-50º) per fer treballar els dos piolos. Després sembla que s'ajau una mica i es va millor dret i a la sortida es torna a adreçar. Arribem a sota el petit Black...no tenim corda i es veu una sortida una mica delicada a dalt...gel i pedra...un petit tram de mixte...mmmm...l'aniversari es posa emocionant!!!

Estasen 2 from Joel Denamur on Vimeo.

Adri de caps al Petit Black!!!!!

Engego la gopro per grabar tota la pujada, però és lo que té no provar les coses abans...se m'engega en modo hacer foto cada segundo fins que li digui prou (resultat: 500 fotos del cul de l'Adri (Marta you owe me one xDDD ;-))!.... El tema es comença a adreçar un altre cop...no miris enrere...pas a pas i a fer treballar les fulles dels piolets. Arribem al tram mixte, l'escalador se sent més segur per roca (encara que sigui completament descomposta!) i per poc no em tira una bloc i m'envia a la base del corredor de nou. Ho reconec, les passem una mica canutes (sobretot perquè no tenim corda), però és la cirereta de la ruta d'avui. Jo intento no tocar la roca i tiro més de la neu i del gel, 4 bufades, 4 renegades, algun moment de tensió i a dalt!!!

Grans vistes!!. Només ens queda acabar de fer la carena fins a tocar la creu. Per fer-ho ens decantem a la dreta, i entrem a una canal/pala ben dreta i amb un bon pati, però més còmode amb els grampons i piolets que per l'aresta de roca.

Cim a les 12:40! 6 hores i 40 minuts des de la renclusa! Felicitats! Poca gent, deu haver-hi un embús dels bons a can Mahoma. Foto, dinem i agafem forces tot mirant-nos el descens per l'Espatlla.

Deunidó...sempre havia llegit que el tros delicat era el flanqueig per accedir a l'espatlla, i així ho sembla (sobretot si trobes neu gelada), però des de dalt potser ens impressiona més la "cresta" entre el cim i l'Espatlla amb una bona timba a banda i banda i oju que anem amb els esquís a l'esquena. No em sento segur amb els grampons sobre roca...tot el contrari que l'Adri, que em fa una demostració de com saltar entre les roques i les cornises!! Decidim seguir amb els grampons fins a l'entrada a la diagonal i un cop allà amb la neu dura que hi ha decidim ferla amb esquís apretant les dents i tirant de canto. Opció encertada! Passat el flanqueig gran descens completament solitari i sense ni una traça amb neu passant de dura a 3000 m fins a la pasteta dels 2000m.

Nota: No entenc perquè no és una ruta més freqüentada la de Barrancs, i més amb els colapses de gent que hi ha al pas de Mahoma, que el fan per mi, molt més difícil i perillós que la carena i el flanqueig de l'Espatlla!!!

Un cop baix, aixequem talonera per sobre l'estany i anem a buscar ja els últims girs (de la temporada?) per dins el barranc i cap a Aigüalluts on se'ns acaba la neu.

Somriure d'orella a orella com no pot ser d'una altra manera i mitja hora més tard arribem al cotxe. El Barça no el veurem, però a qui li sap greu perdre's el partit després d'un dia com aquest?!?!

Gràcies Adri (once more ;-))!

Adri i Joel

Circular al Puigpedrós de Llanós

Els plans i la sobretot la meteo es van torçant a mesura que passen els dies...descartem els Alps doncs no sortíriem ni de la furgo, també l'Estasen de l'Aneto que la farem caure aquesta primavera si o si...després volem anar cap al Medacorba i Comapedrosa, però amb la nevada que ha caigut i el fort vent, ens ho repensem i acabem anant a lo segur però no menys interessant. Sortim a l'hora dels senyors i parem a dinar al restaurant 5 estrelles de l'Estany de Puigcerdà mentre anem fent temps per veure si el vent afluixa una mica. Després de veure que ens tocarà pillar quan arribem al Coll de Pimorent, decidim que no val la pena esperar més i acabem d'arribar. 

Al coll agafem la pista de terra cap al Coll d'en Garcia, fins que just abans de creuar el riu trobem una llengua de neu, que sembla que serà continua fins dalt. Així és, i amb penes i algun treball degut al fort vent i algun floc de neu que cau, arribem al Coll ben carregats amb la idea d'arribar i fer nit a Besinés. 

Després d'un primer tram una mica precari, entrem al torrent i aquí la neu ja és abundant i es deixa disfrutar encara que un xic pesada i humida. Just davant del refugi de Besines, veiem un refugi que per dins està en perfectes condicions per passar-hi la nit, i que no està ressenyat ens els mapes. Així doncs, deixem els trastos i com que queden encarar 2-3 horetes de llum baixem fins a baix a treure el cap per veure que el refugi de Bésines està completament tancat sense cap part lliure.

Quines provisions que hi ha al refugi....fuet per estrenar, caixes de cervesa, vi..sembla un queviures això!!! però nosaltres amb el nostre tuper i pasta xina. Després d'escalfar els peus a costat del foc, a dormir la mona que l'endemà tocarà matinar fort. 

Ens aixequem ben d'hora ben d'hora per aprofitar la llarga jornada que ens espera. Fem primer una espècie de diagonal i anem a buscar la vall que mena al Pic de Madides i al Llanós. Aquí no ha ventat i ens endinsem en un paisatge més aviat hivernal que primaveral. 

Pugem per l'embut entre els dos pics que està ben carregat de neu, fem el Madides i després el Llanós, mentre contemplem els propers pics del dia el Puigpedrós de Llanós i el Coma d'Or.

Gran mirador de l'Ariège, tant un com l'altre, però no ens encantem i ens llancem esperitats cap avall, doncs la neu és per quedar-s'hi a fer sèries!!

Si si! som a 4 de maig i això és un festival. Posem pells i anem a buscar el coll i la carena que va cap al PuigPedrós de Llanós. En Samuel i la Gemma ja l'han fet i no tenen massa clar si pujar-lo o fer directament la volta pel Puig de Fontviva. Jo a aquest fa molt temps que el tinc a la llista així que m'avanço a la per la carena que va fent puja i baixes i on cal descalçar en més d'un tram i acabo pujant la pala per la part dreta menys carregada.

Faig cim i mentre baixo veig que en Samuel i la Gemma es decideixen per pujar el cim també. Dubto de si tornar a pujar amb ells o tirar cap al Coma d'Or. El final vaig cap al Coma d'Or, descalçant esquís i pujant un tros per la part sense neu. A dalt ja veig que per baixar cap al Coll d'en Garcia s'ha de fer tot a peu, així que decideixo saltar cap a Besines un altre cop i remuntar la vall fins al coll i després bona baixada fins al cotxe, on cau un bon cop de cap abans no arribin la parella.

Gemma, Samuel i Joel