27/1/13

Núria 3 Colls

Queda menys d'un mes per la cursa de la Vallfosca i cal entrenar fort si no volem que ens desqualifiquin al primer control..xD..aixi que toca buscar un bon recorregut per aquest cap de setmana i si pot ser a aprop de casa. Buscant per internet trobo una molt bona ressenya d'en Piter i en Grau del Núria 3 colls...són uns 1800m de desnivell...més o menys com la Vallfosca i sembla un recorregut ben atractiu. A l'Adri li costa molt poc apuntar-se...i en Dani diu que vindrà a fer una intentona. Dissabte els companys ens diuen que el vent ho ha escombrat tot, i que només queda neu a les valls i als torrents...mal assunto...tot i això tenim la travessa molt coll avall, i tenim pensat fer-la petit qui peti. Agafem el segon cremallera que surt a les 8.30 de Ribes. Primera trincada del dia: anar i tornar 22,10€, 20,10€ amb el carnet jove caducat i uns 18€ amb la FEEC...sense comentaris..espero que almenys pagant aquest preu ens posaran neu pols a tot al recorregut i al cremallera de baixada caurà un massatge amb happy end...


Arribant a Núria el dia sembla que mig s'aixeca, i cap al finestrelles no pinta tant malament aixi que comencem a foquejar cap al torrent de finestrelles a les 9.30. Falta una mica la neu, i a on hi és, sembla que està ben placada...això em sona de fa un parell d'anys quan vam tirar l'allau al pas dels lladres...arribem al Roc de la Maula i el vent a fet feina..toca treure esquís i caminar uns 10 minuts i pugem directament cap al finestrelles per la pala sud amb esquís. Abans però, i com sempre quan foquejo per Núria, el Isards hi són ben presents.




Arribem al Finestrelles. El dia s'aguanta, casi gens de vent i núvols alts que ens acompanyaran tot el dia. El boig de l'Adri ha pujat des dels Isards fins al cim amb esquís a l'esquena...li dic que de què va i diu que "yo he venido aquí a entrenar..."?!?! 


Com la pujada ha estat bastant guarra tardem unes dos horetes fins al primer cim...malo malo..el temps se'ns tirarà a sobre...traiem el cap a la baixada i molt al contrari del què em pensava hi ha més neu a aquestes valls franceses que a la vall de Núria (res per tirar coets, però suficient per baixar a trompicons i buscant la neu fins al pla de la Beguda). Neu escassa i la que hi ha irregular, ventada, crosta, dura i a baix papa amb la calor que fa....tots els tipus de neu que un es pot trobar al Pirineu Oriental, exceptuant el power i la primavera. Per si això fos poc, els núvols alts no deixen veure el relleu i això es converteix més en una baixada de supervivència que en res més. 3 hores des de que hem sortit de Núria.




Fem un descansillo per agafar forces, mengem 4 fruits secs i ens mirem la pujada cap al coll de la Torre d'Eina...ens donarà guerra però no es veu molt lluny. Tenim els nostres dubtes, i no sabem ben bé a quin lloc hem d'anar aixi que pugem primer al punt més baix (al coll) i des d'allà ens ho mirarem millor. En aquesta vall  no hi falta la neu..pujada evident per torrent i a sota la pala del coll directes cap amunt. Neu entre dura i encrostada, o sigui que cap problema perquè els esquís mosseguin bé. Arribant a dalt ens desviem una mica a la dreta per la part on hi ha menys neu, no fos cas que que ens emportem un barret!. 





Grans vistes des del coll cap al Torre d'Eina..ara entenc el nom que té...i de tota la cresta que va de la Torre cap al nord. Hem pujat amb bon ritme..amb menys d'un horeta des del canvi de pells, però ara no tenim gens clara la baixada...jo dic que tirem avall directe per aquesta vall que va cap al nord, però sembla que és fonda i que tocarà baixar massa. Els altres dos creuen que hem de pujar un tros cap al Pic d'Eina i mirar la baixada per allà com pinta. Democràcia, esquís a l'esquena i tirem amunt 5 minutets. A la cara nord del Pic d'Eina hi ha unes cornises de cuidado, i unes timbes que fan por...està clar que el descens es fa des del mateix coll.  En Dani es caga amb tot i més, diu que no baixa i que els hi fot directes per la carena fins al Noufonts... però al final el convencem que ja ho mig tenim això i que avui els 3 colls cauen si o si! 




Reculem fins al coll i comencem a baixar un trosset a peu fins a trobar neu continua. Al principi és dret però sembla  que aquesta baixada la "disfrutarem". Aquí la neu està millor, dura compactada però es deixa esquiar bé i no hi ha masses rocs. El tema és que baixem, baixem i no parem de baixar...i tot això després s'haurà de pujar. 
Al final anem a parar una mica més avall que l'Estanyol, a uns 2250 aprox. Neu fonda i papilla en aquest tros final que costa de baixar i costarà encara més de pujar. Arribem a baix, són les 15h (5h. 30 min des de que hem sortit de Núria). 
Em miro l'últim coll, són només uns 350m. més de desnivell però està molt lluny...i la neu molt pesada. Faig els primers passos cara amunt i ja me n'adono que he arribat al meu límit...lo meu són fins a 1500m de desnivell (a dia d'avui) i sé que a patir d'aquí més que disfrutar tocarà patir. L'Adri es posa a davant, és la nostra salvació, a poc a poc però ni una parada fins al coll. 16:00h (6h i 30 minuts). 


Evidentment la pujada al Pic de Nou fonts la descartem, no només perquè anem clavats (bé l'Adri en faria 1800 més..), sinó perquè el vent ha escombrat fort. La putada, és que l'accés fins al coll del Nou Fonts no és cap meravella, la foto parla per sí sola...i l'hem de fer amb esquís a l'esquena.


Sembla aquí mateix...algunes diuen que hi tardarem 15 minuts (com es nota que estan frescos)..jo dic més aviat 30...i al final n'acaben sent 45! La neu està dura, i ens ha fet mandra posar grampons..aixi que anem amb la calma no fos cas que ens marxi el peu. Veiem les cares oest de l'Infern i el Bastiments, que fan basarda...ja pot fotre llevantada sense vent o poca cosa farem aquí..

Arribada al coll de Nou fonts..comença a bufar vent i a fer fred i la boira va baixant...m'agradaria poder agafar el cremallera de les 5.30h, però anirà justeta la cosa. La pala de baixada es veu bé, i sembla que més avall pel torrent tindrem continuïtat fins a Núria. Una vegada més els primers 20 metres s'han de fer a peu fins a agafar la pala de neu. Males noticies...hi ha una crosta del 1000!!, i haig de fer un parell de girs amb el cul a terra...entre que no em noto les cames i que els esquís s'encarrilen que dona gust, toca baixada fins quasi a Núria fent cunya (com diu en Dani, de tant en tant s'ha de practicar per no perdre'n la costum). 



Arribant a Núria comencen a caure els primers flocs...semblaria que l'hem clavat amb el temps, però anem 2 minuts tard..arribem a les 17:32h...això vol dir una horeta d'espera fins el següent cremallera!!

Al mal tiempo buena cara, foto de l'equipàs, i cap a l'estació a dinar que amb les presses se'ns ha oblidat!! 


Al final surten 1850m de desnivell i 8 horetes amb descansos. Pas mal du tout tenint en compte la neu guarra que hem trobat i els 50 minuts de patejada amb esquís a l'esquena! 

Adri, Dani i Joel 

12/1/13

Pic de Thoumasset

Bons relats havia llegit del Pic de Thoumasset i feia setmanes que el tenia apuntat a la llista. Així doncs, una vegada més aquesta temporada anem a esquiar a algun cim de l'Ariège. 

Amb l'Adri i la Marta sortim tard de Girona per anar a dormir al pàrquing de la vall de Sorteny on també ens acompanyen l'Ivan i la Brigida. He agafat el sac prim, i em foto de fred a la furgo, on probablement voltem els 0 graus. L'endemà ens posem en marxa a les 9, hem de caminar uns 5 minutets pel bosc fins a trobar neu. L'Adri diu que s'ha d'entrenar per la Vallfosca i puja amb la taula snow de la Marta a l'esquena.

El dia sembla que serà dels bons, fem parada per menjar quatre coses al refu, amb una bona part lliure i seguim amunt. Bastanta gent avui pujant per la vall de Rialb, uns 10 cap al Thoumasset i ben bé 4 o 5 que tiren cap al Font Blanca.






Enfilem cap al Port de Siguer amb una bona capa de neu pols de fa un parell de nits. Sembla que la baixada serà de les disfrutones. Un cop al coll, l'Ivan i la Brigida es queden aquí i nosaltres seguim. La neu pols que hi ha ens fa treure les pells i baixar fins al llac ben gelat, que travessem per sobre i anem a buscar la pala del cim una mica faltada de neu. Pugem sense problemes fins al coll, i al Pas de la Solana ens hem de treure els esquís ja que aquí el vent ha fet de les seves i ho ha bufat tot! Deixem els esquís allà, doncs a no ser que volguem fer una circular, no ens faran cap servei. 3 esquiadors més que trobem al coll se'ls emporten, amb la idea de saltar cap a l'Estany de Solanet, però la baixada no és gens evident, i acabaran tornant els esquís al mateix lloc. Dia fred en general, però especialment al cim, on la mica de vent que fa, fa que ens hi estiguem poc més de 5 minuts. Grans vistes, del massís del Saint Barthelemy, encara ben carregat, també de la Serrera i Estanyó amb poca neu a les seves cares nord. Ens mirem la canal de l'Estany blau, i sembla que un cop dalt de la canal, queda una tros de cresta ben entretinguda fins dalt el cim, una altre dia serà...




Tornem al coll a agafar els esquís i en tirem directes cap a l'estany, fent eslàlom dels molts rocs que hi ha, però amb prou bona neu pols, una mica encrostada. Al llac tornem a posar les pells per remuntar el trossset que ens separa fins al coll i d'allà fins al refu a disfrutar de la neu pols (encara que ben trillada, ja que ens en han passat uns quants a davant.) Al refugi, tornem pel camí d'estiu, fent una d'aquelles baixades d'esquí de supervivència, per una camí estret i ben gelat.



Marta, Brígida, Ivan, Adri i Joel