Amb la idea d'anar a descobrir nous cims i zones encara no explorades i amb fort potencial de cares a la temporada de neu, comencem a rumiar com pujar al Pic de Ruhle fent un volta circular.
El Ruhle es troba a junt a un grapat de muntanyes ben escarpades i és potser l'ascensió per la dificultat i per l'espectacularitat de la ruta que més salivera ens fa venir. Aprofitant que tindrem dos cotxes i dos dies, decidim programar una ruta amb sortida de l'Hospitalet i arribada a la vall d'Incles, fent nit a la part lliure del refugi de Ruhle.
Ens trobem a 1 quart de 9 al pàrquing de la Vall d'Incles amb en Samuel i la Gemma que han dormit a la nevereta de sobre l'Ibiza i decidim deixar el meu cotxe aquí i enfilar amb el l'ibiza sense turbo cap al port d'Envalira (crec que mai m'havien adelantat tants de camions...). Fa un dia radiant, però un cop som al coll, ja veiem que a totes les valls franceses hi ha una capa de boira-núvols baixos de la cota 2000 cap avall.
Aixi doncs, aparquem al centre del poble enmig de la boira pixanera i comencem a enfilar cap el Ruhle el GR10. El sol fa fent amagos, però no en podem disfrutar fins ben bé una hora després de començar a l'alçada de la presa. El paisatge és grandiós amb el mar de núvols a sota els nostres peus.
Arribem a sota la pala del Pedourres al cap d'unes 3 horetes i seguim el GR cap a l'etang de Couart. Comencem a veure el nostre objectiu, la feréstega cara est del Ruhle i discutim les diferents opcions que tenim per atacar-la, ja que al mapa no indica cap camí clar.
A mesura que ens hi anem acostant, veiem que la única opció factible és pujar directament per cara est fins a tocar la paret i allà fer una diagonal cap al coll que queda al sud del pic agafant-nos a al fort pendent del prat herbós amb tot el que podem. Des de lluny semblava bufar i fer ampolles, però cada cop s'adreça més i les gazeles comencem a rondinar. Tot i això, es porten com unes campeones i després de bufar de valent arribem al coll i amb 5 minuts més carenegem fins al cim on hi arribem a les 15:30..després de 6 hores d'haver sortit.
A mesura que ens hi anem acostant, veiem que la única opció factible és pujar directament per cara est fins a tocar la paret i allà fer una diagonal cap al coll que queda al sud del pic agafant-nos a al fort pendent del prat herbós amb tot el que podem. Des de lluny semblava bufar i fer ampolles, però cada cop s'adreça més i les gazeles comencem a rondinar. Tot i això, es porten com unes campeones i després de bufar de valent arribem al coll i amb 5 minuts més carenegem fins al cim on hi arribem a les 15:30..després de 6 hores d'haver sortit.
Gran mirador dels Pirineus, llàstima de la boira que cada com està més amunt i ens acabarà fent la guitza.
Després de fer 4 fotos, ens mirem la canal de baixada de la cara nord, camí més típic de pujada al cim. Fa fred i el sol no hi ha tocat en tot el dia i les pedres estan ben gelades aixi que hem de baixar amb molt de compte..anem seguint fites i un camí que sembla bastant fresat fins que de cop la boira ens engoleix...i anem tirant a les palpentes intentant seguir el camí i les fites esperant arribar al creuament del GR.
En Sami està convençut que estem anat direcció NE i jo crec que anem més cap al NW. Al cap de més d'una hora dins la boira, decidim treure les brúixoles i el mapa i intentar imaginar-nos cap on ens porta aquest camí. Les brúixoles marquen que estem anant direcció E i no ens ho podem creure (sona algun comentari de que això no pot ser, la que muntanya està magnetitzada...). Sembla mentida com un es pot arribar a desorientar quan té un camp de visió nul. Són les 6 passades i seguim caminant sense saber massa on anem i ens comencem a preocupar...fins que de cop anem a petar al GR, i no només al GR sinó que a 100 m del refugi de Ruhle...quin descans..després de 8,5h de caminar, sembla que hem seguit un camí secundari paral·lel al GR...
Dormim a la part lliure, sense poder fer foc però amb 10 places amb matalassos i mantes ben confortables. Compartim refu amb 4 francesos, 2 dels quals diuen que porten 8 mesos caminant...
L'endemà quan ens aixequem sembla que el vent s'ha emportat tota la boira i es presenta un dia radiant, però amb vent. Arrenquem a les 9 i enfilem cap als estanys de Fontargent amb el camí sempre ben marcat i a les 10.30h ja som al coll. No tardem pas a baixar que fot molta rasca i tirem avall cap a la vall d'Incles on hi arribem abans de l2 on ens hi esperem els meus pares que passaven per allà.
Gemma, Neus, Samuel i Joel
En Sami està convençut que estem anat direcció NE i jo crec que anem més cap al NW. Al cap de més d'una hora dins la boira, decidim treure les brúixoles i el mapa i intentar imaginar-nos cap on ens porta aquest camí. Les brúixoles marquen que estem anant direcció E i no ens ho podem creure (sona algun comentari de que això no pot ser, la que muntanya està magnetitzada...). Sembla mentida com un es pot arribar a desorientar quan té un camp de visió nul. Són les 6 passades i seguim caminant sense saber massa on anem i ens comencem a preocupar...fins que de cop anem a petar al GR, i no només al GR sinó que a 100 m del refugi de Ruhle...quin descans..després de 8,5h de caminar, sembla que hem seguit un camí secundari paral·lel al GR...
Dormim a la part lliure, sense poder fer foc però amb 10 places amb matalassos i mantes ben confortables. Compartim refu amb 4 francesos, 2 dels quals diuen que porten 8 mesos caminant...
L'endemà quan ens aixequem sembla que el vent s'ha emportat tota la boira i es presenta un dia radiant, però amb vent. Arrenquem a les 9 i enfilem cap als estanys de Fontargent amb el camí sempre ben marcat i a les 10.30h ja som al coll. No tardem pas a baixar que fot molta rasca i tirem avall cap a la vall d'Incles on hi arribem abans de l2 on ens hi esperem els meus pares que passaven per allà.
Gemma, Neus, Samuel i Joel
