9/6/12

Dome de Neige - Écrins

M'havien quedat clavades un parell d'espines aquesta temporada...la primera el fiasco a la Chamonix-Zermat al mes de Març i la segona el teòric final de temporada al Pic d'Alba amb neu més que enganxosa a principis de Maig....o sigui que la cosa de cap manera no podia acabar d'aquesta manera, aixi doncs que després d'estar una setmana escalfant-li el cap a l'Eloi, finalment decidim tirar cap al Écrins per fer la última de la temporada. Em passo el dimecres equipant la furgo i el dijous un parell d'horetes abans de marxar, el Ian diu que s'apunta amb la Split...vinga va som-hi Denamur power!!!

Dijous a les 3 de la tarda marxem de Girona cap als Écrins...per pujar divendres al refu i dissabte atacar el que seria per dos de nosaltres la primera sortida als Alps i el primer 4000!

Tardem unes 6,5h arribar al Parking de Pré de Mdme Carle a 1874m quan comença a fosquejar, temps just de sopar, preparar la furgo per dormir i plantar la 2 seconds per està més amples. Com a bon germà gran m'ofereixo voluntari per dormir a la tenda (és que ronquen molt...), i a la nit fot una tempesta de calamarsa que sembla que s'hagi de desmuntar tot el massís...quina por!!


Divendres doncs fins a les 9.30h no podem sortir dels sacs ja que no para de ploure. Segons la previsió, ha d'estar tot el dia tapat amb algun ruixat espontàni, així doncs de seguida que para ens posem les piles i a quarts d'11 comencem a pujar cap al Glacier Blanc...sembla que la neu està mooolt amunt, o sigui que ja ens mentalitzem per una bona matada... al cap de 10 minuts d'haver sortit comença a xispejar una mica, però para al cap de poc i seguim sense problemes. Arribem al pont del glacier blanc i veiem que no calçarem fins una mica més amunt del refuge du Glacier Blanc... això comença a ser molt fanàtic...


Parem a fer una mossegada al refugi i després d'uns minuts ja ens posem a dins del glaciar i podem finalment començar a foquejar les primeres rampes dretes fins que ens plantem a la immensa plana del glaciar i ja veiem el refu.


Abans del refugi però cal superar una rampa d'uns 100m de desnivell ben empinada que ens obliga a tornar a carregar les taules fins a dalt on una jove cuinera ben formosa ens dona la benvinguda poc abans de les 4 de la tarda. Sembla que la Barra i el Dome s'amaguen darrere els núvols i en tot el dia no es deixen veure...som els primer d'arribar i pel que sembla només 15 persones dormirem al refugi...tot un luxe tenint en compte que als mesos d'estiu acostuma a haver-n'hi fins a 150!! Preguntem a la guarda per les condicions i sembla que fa 3 dies que no hi puja ningú al Dome i que ha nevat aquesta última nit, o sigui que ens tocarà obrir traça....

Parlant amb els altres del refugi sembla que demà hi haurà tres "expedicions" que atacaran el cim...un parell d'alemanys, dos germans francesos i uns servidors..si els alemanys són com els últims que ens vam trobar a la Chamonix- Zermatt no hi podrem contar gaire...haurem de buscar aliances amb els francesos..aixi doncs, amb els nervis tipics abans de començar una gran jornada anem a intentar dormir a les 9 esperant que ens despertin a les 2.45h...

"Mesdames et Messieurs, le petit-déjeneur est à table..." semblava que m'acabava d'adormir quan de cop sento aquestes paraules...no són ni les tres del matí i em fa mal tot...amb prou feines hem dormit però almenys hem descansat estirats 6 horetes....ara toca empassar-se el menjar com poguem..pq lo que és gana gana no en tenim massa a aquestes hores... Abans però treiem el cap per a finestra...no hi ha ni un núvol i els cel està completament estrellat... sembla que farà un gran dia!

Empassem tot el que podem i a les 4 ja ens posem amb marxa amb els frontals. Primer toca baixar fins el glaciar...a la nit ha gelat bé i ho ha deixat tot tiesso aixi que posem grampons i amb 10 minutets ens plantem al glaciar i comencem la llarga aproximació fins a sota la gran pala...just quan la lluna s'amaga cap a darrera la barra i comença a sortir el sol per l'altra banda...




Ens plantem a les 5.15h a sota la pala on hi ha una allau bastant enorme que ha caigut possiblement per la caiguda d'un troç de serac de més amunt i ha arrossegat bastanta neu...comencem a pujar i sembla que la neu està ben gelada...devia ploure fins aquí dalt ahir i avui ha regelat...hem de posar ganivetes i el Ian i l'Eloi que no n'han portat han de calçar grampons fins el replà de dalt...jo faig un tros amb ganivetes però me'ls acabo posant perquè tampoc és plan d'anar tant separats.





Sembla que els tres grups anem fent al mateix ritme, hi ha un dels alemanys que va completament clavat i van fent xino xano i dels dos francesos en Sébastian està com un toro i es posa a obrir traça cap a cota 3500m on la neu comença a canviar i comencem a tenir el que veníem buscant...una bona pala amb neu pols! L'eloi i jo ens posem les taules als peus, però el Ian com que la pala s'adreça i no li va bé fer voltes maria segueix amb planxa a l'esquena. Quina matada...aquest també està com un toro!! Per sort un maquina que va a peu i que ha sortit a la 1 del matí del pàrquing de baix!!! l'atrapa i entre els dos es posen a obrir traça fonda a peu per quedar rebentats.


Dels que anem amb esquís sembla una competició d'aviam qui es fa més el cansat per no anar primer i no tenir de obrir traça...ara un menja cacuets..l'altra veu aigua...jo m'assento a esperar un rato l'eloi...i aixi anar dissimulant...fins que els francesos diuen que s'ha acabat el bacallà i li comencen a fotre pebre..en Sébastian sembla que s'ha fotut una mongeta màgica i no para fins arribar al coll!




Impressionant espectacle de muntanyes i gel per tot arreu...passem fins i tot algun petit pont de neu d'alguna esquerda, esquerdes amb més de 100m de timba per deixar a un sense paraules i quan arribem a dalt només queda fer el flanqueig per sota la barra fins al Coll.




L'eloi i jo ens esperem mitja hora ben bona que arribi el Ian amb el seu compi, mentre francesos i alemanys comencen a pujar encordats per superar la última esquerda...sort que s'han encordat perquè el segon que passa s'empassa fins a la panxa i queda tibat per la corda...mmmm... una mica d'emoció als últims metres... quan arriba el Ian ens encordem tots quatre (també amb el machine) i acabem de pujar fins el Dome de Neige (4015m) poc després de les 10 del matí (6 hores des del refu amb parades i tot). Fa una mica de fred i algu de vent però tot i això s'hi està molt bé...fent un reguitzell de fotos, veiem el Montblanc, la punta del Cervino, al fons de vall de La Berade amb una timba de 3000m!! i com no la gran Barra.



Tornem al coll a recuperar els esquís, fem el flanqueig i a disfrutar de valent del powder entre mig del glaciar fins als 3500..allà la neu està entre dura i transformada i ens creuem amb els que pugen del refu de baix i tot just pugen ara. Baixada fins al glaciar i allà gas  avall. Abans però d'arribar a baix parem a dinar just abans que perdem de vista la barra.





Acabem de baixar fins dalt el refuge blanc i carreguem esquís. Ara en comptes de baixar pel camí d'estiu baixem directament i encara podem calçar un trosset més fins al pont de 2200m i ara si END OF SEASON 2011-2012!!. De baixada al pàrquing ens tornen a saludar les marmotes i finalment arribem a les 3 al cotxe i a les 11 a Girona amb la directe.


Pels més fanàtics i amb una bona música...
http://photopeach.com/album/182yj9i?invitecode=e64078dffc

Eloi, Ian i Joel

1/6/12

Valls d'Alt Àneu: Aigua, aigua i més aigua

Fem una escapada a les valls de l'Alt Àneu ben poc conegudes per mi i per la Neus, on només hi havíem passat alguna vegada de pas cap a la Vall d'Aran.

Marxem ben aviat de la Plana per arribar a les 11 al bungalow del càmping i anar directe cap a fer el Barranc de Berros, curtet però intens.

Acabem just per dinar i fer una migdiada mentre cau una bona tempesta. A les 6 quan acaba de ploure sortim i anem a veure el que diuen que és l'avetosa més extensa de la Península Ibèrica entre Sorpe i Lo Tèssol i fem una circular a la vall de Cabanes i fins i tot veiem un parell de cabirols.


L'endemà el dia enara pinta més malament i no podem fer gaire res fins ben dinat quan recomants per en Vicenç anem a veure una de les valls més salvatges de la zona...tant salvatge que tenim feinades per progressar per la vall i quedem morts a un costat de riu sense poder-lo travessar...malllamp...em tornar a venir al cap en Macandless a Alaska, per sort però quan nosaltres tornem a enrere tenim la civilizació i no un bus abandonat al mig de la Wild!




La llum tampoc donava per més aixi que toca fer retirada cap al càmping.

L'endemà ens aixequem amb un gran sol. La idea és fer una bona circular per l'estany de la Gola. El cotxe el deixem a Cerbi i enfilem per la pista cap a l'Estany de la Gola. Baixen cascades d'aigua per tot arreu, passem per sota el Campirme i més amunt s'intueix el Ventolau. A dalt el primer estany on hi ha el nou refugi i el panorama està espectacular amb el llac semi-gelat i bastanta neu encara als voltant. Es veu alguna canal continua que encara hi fariem feina. Faig un intent de banyarme al llac, però no agunato ni mig minut amb aigua fins als genolls... 






Continuem pujat fins al segon llac (estany de Calberante) on toca dinar i ja quasi tot per sobre la neu passem el coll Curiós i canviem de vall amb el Montroig a fons de vall. 




Un descens per aquesta vall bastant agraït d'anar travessant el riu i algun estany fins que tornem a empalmar amb el cami d'ascens a 10 minuts del cotxe completant un bonica circular de la Serramitjana.





El dia següent volem encara aprofitar una mica el matí aixi que anem a visitar el poble abandonat de Àrreu i la mare de déu de les Neus i al migdia toca tornar cap a casa.



Neus & Joel