21/8/11

Circular Mantet - Carançà

Ja feia dies que tenia ganes de tornar a fer una escapada a la cabana de plàstic de carançà per veure si conservava el bon estat en que ens la vam trobar a principis de 2009, així que ens hem proposat de fer una circular per aquella zona per acabar d'explorar nous racons.

Sortim al migdia de Vallter direcció la Portella de Mantet, allà baixem fins al refugi dels Alemanys, que està perfectament conservat també i remuntem el GR11 cap a Coll de Pal...que puja fort!! A coll de Pal ja veiem el refugi de Carançà i pel camí de baixada per poc no m'entrebanco...si si casi em foto de lloros per no trepitjar un parell de pinenques...comecem aviat la temporada!! Seguim baixant el cap a Carançà, amb un bosc que cada cop esdevé més espès fins que ens desviem i arribem a la cabana de plàstic.






Per la nostra grata sorpresa, estem sols, i la cabans està implacable. És el primer cop per la Neus i també en queda impressionada...ens fem un banyet al riu, netegem les pinenques...i ens fem un saltejat amb 4 avellanes per sopar acompanyada d'un bon plat de pasta. Aprofitem també per encendre el foc i al cap de poc d'estar a davant ja se'ns tanquen els ulls.





L'endemà ens posem en marxa direcció al coll de la Geganta. El camí ressegueix un riu que perd cabal amb alçada fins a desapareixer als plans de sota el coll. Últim esforç fins a dalt, amb la cleca de sol, i baixem directes cap a Vallter que hem quedat amb l'Adrian i en Ruben.






Ens posem al dia...i decidim anar directes a les gorgues de Beget a passar, segons diuen, el dia més càlid de l'any.




Neus & Joel

13/8/11

D'Aiguablava a Tamariu

Acabem de resseguir la costa de Begur començant la ruta a la platja d'Aiguablava i fins a la badia de Tamariu.

Tram de costa espectacular passant per grans cingleres i entrem de nou a la cova d'en Gispert. El tram de Cala Marquesa fins passat Aigua Xelida es transforma en un laberint d'estrets passadissos i illes rocoses accessibles únicament amb el Caiac.

Neus & Joel



1/8/11

Pic d'Escobes

Arribem el dimecres a la nit a la vall d'incles convençuts que encara existeix el càmping. Quan hi arribem passades les 12, tot s'ha convertit en un trist aparcament/zona de pícnic. Nosaltres plantem la tenda igualment i dormim com podem.

L'endemà enfilem cap als llacs de Juclar i de seguida ja veiem l'imponent agulla del Pic d'Escobes. Travessem els llacs i enfilem cap als colls francesos. Un cop al segon coll comecem a seguir fites per enfilar-nos per la forta pendent cap amunt on hi ha diversos camins seguitn les fites. Al final ens cansem i acabem de pujar pel dret. Un cop a dalt, només queda flanquejar i acabar de fer la distreta grimpada per arribar al cim i tenir unes vistes espectacular de Juclar.

Neus & Joel