Després de la bona experiència i les de les sensacions viscudes 3 mesos abans al continent africà, torno al Marroc, però aquesta vegada més de relax i amb companyia de la Neus. El nostre aeroport de destí és a Fes (al nord del país) però passem la major part dels dies cap al sud, al desert del Sahara i a les Gorges del Todra (al Gran Atlas Marroquí).
Dilluns 30 de Maig
Abans d'acabar el dia, anem aprop de l'estació de busos a negociar un taxi per l'endemà perquè ens portés a l'aeroport l'endemà al matí. Preu final 110 DH en comptes dels 200 inicials.
Dimarts 31 de Maig
Ens aixequem tranquilament, fem el senyor esmorzar a la terrasseta de l'hotel, anem a carregar un sac ple de pans típics del marroc per acabar de gastar els 4 dh que ens queden, i puntuals anem a buscar el taxi, que al final no seria un taxi sinó un oportunista que estava per allà i ens porta amb la seva superfurgo fins a l'aeroport.
Dijous 26 de Maig
Arribem a l'aeroport de Fes al voltant de les 6 de la tarda i després de regatejar amb un taxista aconseguim que ens porti directament a l'estació de busos CTM per uns 80 DH. Allà anem a preguntar pels bitllets i ens decidim de comprar el bus de nit que surt a les 21 i arriba a Rissani (desert) cap a les 7 del matí. Com que ens queden encara dues hores pel bus, en quedem pul·lulant i de cop apareix un tal Abdul amb la seva parella que un cop els hi expliquem el que tenim previst fer, s'ofereixen per organitzar-nos un petit tour.
El tour finalment inclouria transport amb taxi des de Fez a Rissani, transport en 4x4 fins a les dunes de Merzouga (desert del Sahara), camel trek fins a una haima al mig del desert, sopar (tajin per variar) i nit a la haima, tornada amb camell i 4x4 fins a Rissani, transport amb taxi fins a les Gorges del Todra i MP a un hotel amb piscina a les gorges. La veritat és que vam estar uns 45 minuts negociant amb l'abdul...ens vam fer pregar bastant...i al final i quan s'acostaven les 21 hores i havíem d'agafar el bus, arribem a un acord per 200 euros per barba (bastant bon preu tenint en compte que els dos trajectes amb taxi són d'uns 600 i 200 km respectivament) més uns 20 euros més opcionals al final de propina si en quedàvem satisfets...
Tancat el tracte, agafem un taxi i ens porta a dormir a un hotel a la medina de Fes (bastant justet) i ens diu que li hem de pagar la meitat ara i l'altre meitat l'endemà al matí...discutim sobre això però ja estem venuts, hem perdut els bitllets de bus i ja no ens queda més remei que confiar-hi. Per acabar-ho d'adobar, en comptes de fer-nos el canvi oficial de 1 euro = 11,2 DH, ens el fot a 11,86 el molt lladre guanyant-hi d'aquesta manera un 30 extras (ho portava clar si volia cobrar propina al final del viatge...). Així doncs, li paguem els 2300 DH corresponents a la meitat del preu i desapareix donant-nos un rendez-vous per l'endemà a les 8 del matí. Un cop ha tancat la porta de l'hotel i ha marxat ens mirem amb la Neus i amb la mirada endevinem que compartim pensament...ens l'acaba de cardar redoblada???.....passem la pitjor nit de totes, maleint-nos per haver confiat amb un desconegut i donar-li de bones a primeres 200 euros sense cap resguard...però my friend this is Moroco!!! Així doncs...passem una nit molt llarga dormint ben poques hores amb la intriga de si l'endemà ens vindria a buscar o hauriem començat el viatge de la pitjor manera possible...que vulnerables ens sentim aquesta nit...
Divendres 27 de Maig
De cop ens despertem i piquen a la porta, falta poc per les 8 i per la nostra sorpresa l'Abdul ens ve a buscar, o sigui que comencem bé el dia, tot i que jo personalment m'he despertat uns 10 cops amb la intranquil·litat i la incertesa de si havéem començat el viatge per la porta gran.
En veure'ns encara amb pijama, l'Abdul es posa les mans al cap i ens diu que tenim 5 minuts per ser a baix que el taxi ens està esperant, deunidó per ser els clients quin tracte....vaia mala llet que gasta el paio aquest.
Així doncs, entrem al taxi i al cap d'un 10 minuts parem a esmorzar a un bar encara ben adormits on fem els nostre primer tè marroquí.
Abans de tornar a pujar al taxi, l'Abdul ens deixa (no sense abans fer-nos pagar els 200 euros restants) i seguim circulant circulant pel centre de Fes, amb el conductor (que no guia ja que no parla ni una pisca d'anglès i de francès les nocions bàsiques del nivell 0,1!) i un copilot que aquest no ni superat el nivell 0,1 de francès. De cop veiem que ens porten cap a un rincón oscuro de fez, paren el cotxe i de cop desapareixen en mohamed i en mohamed i ens quedem una vegada més la Neus i jo al cotxe mirant-nos i pensant si aquesta vegada ens l'ha fotut encara més i ens deixen allà més penjats que un pernil!!
Falsa alarma, pocs minuts després apareix un home amb una ampolla d'oli de 5l i la carrega al malatero (o sigui que aprofiten els turistes per fer tràfic d'oli cap al sud del marroc!!!).
Finalment, sense més entrebancs, agafem la carretera direcció Rissani cap a quarts de 10. Com us podeu imaginar, al llarg del viatge hi ha un gran intercanvi de paraules entre els conductors i els clients...molts dels quals acaben amb un resposta de si si, a una pregunta oberta.
La primera parada la fem al poble de Ifrane, un poble a uns 2000 m d'alçada i increïblement pijo, més típic dels alps suíssos que del marroc. Després del poble, ens venen la moto de que allà es veuen monos, parem un moment el cotxe i mirem per la finestra....però rien de rien...o sigui que continuem cap al sud.
A poc a poc el paisatge va canviant de tonalitats, del verd frondós de les muntanyes al marró - groc dels paisatges més àrids. Cap a les 1 o així, ens parem a un pueblatxo de molt mala mort, i on els conductors intenten fer-nos dinar per tal de que deixem propina, però jo només vll pixar i la neus tpoc té gana. Li demano per anar al lavavo i em porta a un forat on el més net que hi hauria ens els pròxims minuts seria les restes del tè que sortirien del meu cos. Per acabar-ho d'adobar, no m'he ni cordat la cremallera que el senyor del bar ja em para la mà perquè li pagui per haver-hi usat el gran servei... jo que ja nosé ni què pensar i que no acostumo a pagar mai per anar al lavabo ni ens els més nets de catalunya, li donc un trist dh i encara em mira amb mala cara!!
Fem una volta pel meravellós poble, on ens adonem una vegada més de les misèria d'aquesta gent i continuem la nostra marxa, entrant a poc a poc a lo que és l'antiatlas amb paisatges bastant espectaculars combinant enormes esplanades i gran cingleres.
Ens anem acostant al nostre destí, el paisatge és pràcticament desèrtic, a excepció dels marges dels rius, on hi ha vida humana i sobretot vegetal, que fan uns contrastos de colors "dignos de admirar"
Finalment, cap a les 5 de la tarda arribem a Rissani, on hem de canviar el mercedes de 25 anys d'edat per un 4x4. L'abdul al matí ens havia comentat que els hi donéssim 100 DH de propina als conductors, però veient el gran guiatge que ens han fet al llarg dels 600 km, decidim que amb 50 en fan més que de sobres. Ens fan entrar a una casa, on un tercer mohamed ens vol vendre l'oro i el moro, i ens explica com es fan les alfombres berbers. Ens el treiem de sobre com podem, sense comprar-li res de res (sembla que aquesta gent encara no té ben bé clar lo rates que som els catalans....). I en mitja horeta ja tenim el 4x4 apunt, amb un xofer que aquest no té ni el nivell -1 de francès ni d'anglès. El trajecte fins als camells dura mitja horeta, i poc a poc anem divisant les dunes que es fan gegants a mesura que ens hi acostem.
Arribem a l'aldea, que es troba a uns 500 metres de les dunes i en Saïd en ofereix una mica de te abans d'anar a buscar els camell. Per la nostra sort, aquest ha superat el nivell II de castellà i fins hi tot sap de l'existència i alguna cosa de la cultura dels catalans, ja que ens defineix com els berbers d'Espanya. Agafem lo imprescindible per anar a passar la nit al desert. Quan anem per pujar als camells, coneixem a dues nois americanes, amb les que compartiríem la nostra estada al desert.
A mig camí, en Saïd, deixa de conduir els nostres camells, fa un esprint, es queda mirant un punt fix de la sorra durant uns 5 segons, i de cop es llença amb les urpes a la sorra, caçant d'aquest manera un petit llangardaix (que ell anomena com a peix de sorra), deixant-nos amb la boca oberta i aclarint-nos que seria capaç de caçar per sobreviure en un ambient com aquest.
Poc després d'una horeta d'haver pujar als camells, arribem al nostre campament, on contemplem la posta de sol, ens preparen un bon tajin, i després de fer el sobretaula fins quasi les 12 de la nit, anem a dormir rebentats després d'un dia ben mogudet.
Dissabte 28 de Maig
En Saïd ens desperta passades les 6 per contemplar la sortida de sol. Ens enfilem a una duna a costat del campament i disfrutem de l'espectacular sortida de sol.
Poc després tornem a estirar-nos una estoneta més a les tendes, i abans que comenci a apretar massa el sol, tornem cap al poblat passant per un altre camí amb paisatges de palmeres i dunes infinites.
Arribem al poblat, esmorzem amb la calma i ens diuen si ens volem dutxar. Anem a veure les dutxes i veient la faune salvatge de les dutxes decidim que millor ens esperem a l'hotel de la tarda. Pugem al 4x4 de nou, aquesta vegada compartim viatge amb les americanes, un noi de costarica i una xinita fins arribar a Rissani on ens espera el taxi per portar-nos a les Gorges del Todra. Abans però, nova trucada de l'Abdul que em pregunta: how was de desert, was it nice?? do you trust me now?? Clar evidentment que havia estat una passada, no li diria el contrari, i automàticament em diu que li dongui els 200dh de propina al taxista, ja que després li perdria la pista. A mi me'ls està començant a inflar amb les trucadetes i escrivint aquestes paraules encara tinc la veu telefònica d'aquest paio grabada al cervell. Tot i així em poso marrà i li dic que el viatge encara no s'ha acabat i que ja li donarem quan tornem a ser per Fez. Així doncs a mig matí anem cap a les gorges del Todra (unes 3 horetes de taxi).
Arribem a l'hotel, de màxim lujo per ser al Marroc, amb piscina, lavabo a l'habitació i sembla que fins i tot tindran tele per veure la final de la champions...olele olala. Tot i això, el taxista ens ensenya l'hotel i abans que marxi, de nou trucada de l'abdul, i jo que ja els començo a tenir reinflats!! Li dic que si que si que no es preocupi que l'endemà arribant a fes el trucaré perquè l'endemà a Fes ens la intenti cardar redoblada fins al fons, que s'esperi assentat.
Passem la tarda com uns maraha's fen el tè a la piscina (que compartim amb una gent molt maca d'austràulia i new zeland) i abans d'anar a sopar anem a fer una volta per la huerta de costat de l'hotel.
.
A les 7 puntuals a sopar que a 3d8 hora local comença la champions. El sopar és autèntic, amb amanida i tajin per variar i tot seguit anem a la sala de la tele de l'hotel just abans que en Pedro foradés per primera vegada la porteria del ManU. Després els australians també s'apunten i acabem tots allà apretats, donant suport al barça. Una final diferent.
Diumenge 29 de Maig
Ens aixequem i després de l'esmorzar potent anem caminant cap a les Gorges del Todra. Tardem una horeta fins arribar al punt més turístic, veient pel camí, com les dones renten la roba al riu, i la gent que ens vol ensenyar la seva casa. Curiosament, és diumenge, únic dia de festa pels marroquins, i la majoria de turistes de les gorges són els mateixos marroquins que venen a passar el diumenge des de diferents punts del país. Ens crida l'atenció, que quasi tothom està allà per fer el picnic, però no un qualsevol sinó que la gent es porta el fugonet i tajin al canto per dinar a qualsevol racó!!
Estem passejant per allà unes 3-4 horetes fins que el temps canvia i comença a fer curtes però intenses tempestes d'estiu que fan que cap a les 2 decidim tornar a l'hotel a buscar les maletes. Abans però un mohamed ens convida a casa seu per prendre el te i ens demana que li traduïm una carta que vol enviar a uns antics clients espanyol (no només espanyols sinó gironins!) a la vegada que ens vesteix amb els típics vestits berbers i ens intenta vendre l'oro i el moro!!
Anem cap a l'hotel a buscar les maletes i a esperar un taxi que ens acosti a Tinehrir per agafar el bus nocturn cap a Fes. Malauradament el bus de les 21h ja està ple i ens hem de conformar amb un altre bus que surt a les 18h molt més lent i menys confortable i amb arribada prevista a les 5 del matí...quin horror!! Tot i això als seient de darrere del bus coincidim amb dues franceses amb el mateix destí i la fem petar una mica.
Arribem a l'estació de Fez cap a les 5 de la matinada i anem a buscar un hotel ben aprop per poder acabar de caure morts les poques hores que queden de foscor fins l'endemà. Truquem a la porta de l'Hotel la Cascade i ens deixen quedar a una habitació als quatre (junt amb les franceses) fins el següent matí.
Dilluns 30 de Maig
El dilluns ens aixequem encara mig rebentats de la pallissa que ens hem fotut d'autobus i passem el dia passejant per Fes, on visitem el lloc on tenyeixen les pells, que només d'entrar ens donen una branca de menta per respirar perquè fa una olereta de merda de colom més aviat forta. L'explicació és que a la primera part del procés, posen la pell de l'animal junt amb el pèl i la llana a unes banyeres (de color blanc) amb aigües i molta merda de colom que conté amoníac i permet separar la pell del pèl.
Seguim passant el dia als milers de paradetes on t'estiren perquè compris qualsevol cosa. També ens trobem un noi molt trempat que s'ofereix per portar-nos a una espècie de mirador de la ciutat amb posterior propina i tenim la opció de contemplar la depuradora natural que "tracta" les aigües residuals de la ciutat...el riu.
Abans d'acabar el dia, anem aprop de l'estació de busos a negociar un taxi per l'endemà perquè ens portés a l'aeroport l'endemà al matí. Preu final 110 DH en comptes dels 200 inicials.
Dimarts 31 de Maig
Ens aixequem tranquilament, fem el senyor esmorzar a la terrasseta de l'hotel, anem a carregar un sac ple de pans típics del marroc per acabar de gastar els 4 dh que ens queden, i puntuals anem a buscar el taxi, que al final no seria un taxi sinó un oportunista que estava per allà i ens porta amb la seva superfurgo fins a l'aeroport.
Neus & Joel
