Després de passar-me un mes sense posar-me els esquis i havent fet l’última excursió als Alps, decidim amb en Maso que cal tancar la temporada, i que cal tancar-la per la porta gran.
Malgrat que les previsions del temps no són les més favorables, i després de insistir perquè ens la juguéssim....(quin cap calent que estic fet), agafem la furgo i dissabte a les 8 del vespre, marxem cap a Benasc amb l’objectiu de fer el Tusse de Remuñe (3030m aprox), per la vall del mateix nom i que feia anys que tenia ganes de fer.
Malgrat que les previsions del temps no són les més favorables, i després de insistir perquè ens la juguéssim....(quin cap calent que estic fet), agafem la furgo i dissabte a les 8 del vespre, marxem cap a Benasc amb l’objectiu de fer el Tusse de Remuñe (3030m aprox), per la vall del mateix nom i que feia anys que tenia ganes de fer.
Així doncs arribem al trencant de la carretera a mitja nit on deixem la furgoneta i dormim unes hores.
L’endemà al matí trec el cap i no hi ha ni un núvol!! Cal posar-se les piles i començar a caminar amb els esquís a l’esquena. A mesura que anem pujant, ja veiem que la neu es troba molt més amunt del que ens pensàvem.
Malalt de mi, veig una llengua de neu i ja em poso els esquís, que un centenar de metres m’haig de treure perquè s’acaba la neu i tornar a carregar a l’esquena.
Si fa una setmana es calçaven esquís a 2050m...avui tardem una hora i quart i fins a quasi 2300 la neu no és continua, lloc on precisament comença a tocar-nos el sol i ens creuem amb una parella, que serien els únics homosapiens que ens trobaríem en tot el dia.Des dels ibons, veiem tant l'ascens que volem realitzar al Tusse de Remué seguint la canal de l’esquerre i passant per la dreta de la forca de Remuñe com el descens directe per les canals de la dreta dreta. Pugem per la canal de l'esquerre prou dreta però sempre amb esquís (hi han uns 5-10cm de neu nova) , arribant a la cresta de Remuñe
Per si no fós prou espectacular la vall, els núvols venen i van...deixant-nos veure de tant en tant el nostre objectiu. A la cresta ens descalcem de nou i fem els últims metres amb els esquís a l’esquena i enfonsant-nos de valent fins a mitja cama. De tant en tant podem veure la canal de sortida pel descens i nosé si és perquè no la veiem completament degut a la boira o perquè, però se’ns posa la pell de gallina.
A dalt 30cm de neu nova però sense vistes. Curt tram de cresta amb algun tram exposat i amb neu, però es fa sense més complicacions. Arribem al coll, collem botes i fixacions i cap avall. El primer tram es fa bé, és ampla i la neu es deixa esquiar molt bé.
Arribem a la segona canal, aquí la cosa s’estreny (uns 10 metres com a molt) i la pendent augmenta considerablement (qualificada com a S4 o S5). La canal escup cap a l’esquerre on hi ha un ressalt rocós important, però amb la neu primavera que hi trobem ens la deixa davallar sense més complicació.
Des de la sortida de la canal fins als ibons, la neu ja és molt humida i pesada i esquiar no és cap delícia. A la baixada apurem molt més i arribem més avall, això si, passant algun tram per sobre l’herba i les pedres.
Abans de descalçar-nos, una marmota treu el cap. Ja només queda caminar una horeta i tornerem a ser al cotxe.
Final de temporada 2008 – 2009...
Maso i Joel
