Vallter

Anem a treure el bec a Vallter. Quan sortim de casa, sembla que el temps no pinti del tot malament i fins hi tot hi ha sol. Arribem a Vallter i boira i fins i tot algun floc de neu.

Després de que un pister ens digués que havien caigut 80cm la última setmana, remuntem cap al coll de Mantet obrint traça. A dalt boira, així que baixem cap a la cabana dels Alemanys, vall que feia molt de temps a la que em volia endinsar. Un cop veiem que la neu és molt humida i fa molt poca pendent decidim tornar a remuntar al coll i fem un parell de sèries del coll al pàrquing amb neu fins el genolls, encara que una mica enganxosa al final.

Eloi, Ian i Joel

Petit Peric

Hi havia una vegada un muntanyenc amb un somni. Cada cop que arribava a dalt la collada i veia la Cerdanya, la vista (i a vegades el volant del cotxe!) se li decantava cap a una esplèndida pala a la dreta de la vall ceretana i que malgrat ser estar encarada al sud acostumava a presentar una gran innivació. Finalment, sembla que el muntanyenc i el somni s'han trobat:Arribem a Formigueres i mentres ens canviem i ens preparem per sortir, anem veient la cara de merlluços que els queda a la gent en arribar al pàrquing de les l’estació i trobar les pistes tancades. Per nosaltres perfecte. Remuntem les pistes i la Serra de Mauri, treiem pells i baixem directe cap al llac.

Després de discutir una mica la ruta, decidim anar pel coll entre els Perics que desde de lluny sembla un plisplas. Un cop allà ho trobem tot glaçat, i amb alguna que altre acumulació de neu, i amb el cul apretat (anem sentint purgues a les muntanyes de darrere), grampons i piolet arribem al coll i fins al cim del Petit Peric.

D’aquí només cal disfurtar de la infinita pala amb neu cada cop més pesada fins arribar al llac. Allà tornem a posar les pells i fem un beure al Refu de Camporells per tornar a pujar a la Serra de Mauri i pistes avall.

Un zona amb molts racons per descobrir i a les quals esperem dedicar moltes sortides el pròxims hiverns.

Edu, Maso, Sam i Joel