Balaïtous

La temporada es va allargant, i les bones condicions animen a fer cims que tenim pendents a la llista de fa molts anys. Entre les possibilitats d'aquest cap de setmana sonen els Infiernos o algun altre de per la zona de Panticosa. En Dani està ben encès i l'Edu sembla que al final també s'engrescarà!. A última hora en Samuel ens convenç per anar a fer el Balaitous per frança, per disfrutar del glacier de les Neous. Ha de ser preciós, però cal pagar un gran peatge; la quilometrada que s'ha de fer per arribar al punt de sortida. Girona - Vic - Tàrrega - Lleida - Sallent de Gallego - El Portalet...i quan semblava que ja hi erem, carretera tallada per esllavisades i fer la volta encara una hora i mitja més!! Tot i això, feia ben bé un parell d'any que no ens trobàvem amb l'edu, doncs és car de veure i amb un cap de setmana amb bona companyia tenim temps de posar-nos al dia de tot!

Finalment casi 8 hores després d'haver sortit, amb parades, carregades de cotxe, i comprades al Lidl arribem a la Maison du Parc a uns 1470m. Ja hi veiem uns quants cotxes, i alguns d'ells amb esquís...sembla que haurem de fer-nos lloc a cop de piolet al refugi Ledormeur que només té 10 places. Carreguem trastos i tirem cap amunt xino-xano al principi i traient la llengua al final per assegurar-nos un lloc. Estem de sort i la neu comença més avall del que ens pensàvem. Amb prou feines fem una horeta de porteig i ja ens podem calçar, un bon rato abans del refugi!

Enfilem el torrent amb neu abundant fent les últimes voltes maria, quan arribem al refu amb una hora i mitja des del cotxe. Ja hi ha un grup de francesos, i junt a la parella que ve darrera, serem uns 11...o dormirem com sardines o un li tocarà dormir al terra. Finalment ens anem a estirant i arriba el moment en què l'onzè es vol estirar i no hi ha manera que que hi capiga, aixi doncs, es munta el jaç al terra i potser encara va ser el que va dormir millor.

L'endemà ens hi posem cap a les 7. El dia és radiant i la neu està ben petrificada. Les ganivetes ajuden a superar la primera rampa, i després d'això ens cau la baba, un espectacle de roca i gel s'obra davant nostre. Paisatge totalment alpí.

El glaciar va remuntant bastant suau, amb alguna rampa amb una mica més de pendent però res de l'altre món. Això sí, la neu està molt i molt petrificada i a la següent rampa ens fa mandra posar ganivetes i ens hi deixem la pell per no tirar avall. Després d'això, ja canviem de direcció i veiem molt al fons la canal d'accés al cim. Sembla que no hi arribem mai i es fa llarga la pujada i la neu, segons a quin tram encara està bastant glaçada.

Abans d'arribar a la base del corredor cada cop hi ha més pendent i el últims metres els hem de fer a peu. La gent es comença acumular i traient el cap ja veiem que el primer ressalt, sense dos piolets per persona no el superarem...error garrafal de novatos!!! Jo ja veig clar que avui no pujarem pas tots, de totes maneres l'edu diu que ho intenta, li deixem dos piolets, i a mesura d'anar posant tascons supera amb un plis plas el primer ressalt i ja munta reunió. En Sami puja amb ell i li deixem els altres dos piolets, mentre en Dani i un servidor ens quedem a les portes de fer el Balaïtous. Ens hagués faltat a part de piolets una altra corda segurament per pujar més lleugers.

Ja que almenys no farem cim, tirem avall amb en Dani per aprofitar la baixada de 1300m de desnivell que ens espera i l'agafem al dente, en un ambient més típic de ple hivern que no pas a les portes del juny.

Arribem al refugi, recollim els  trastos i anem a fer el dinar i la siesta a l'esplanada de baix, mentre esperem els dos machines que tornin. La canal sembla que els hi ha donat 3 hores de guerra entre pujar i baixar-la, però tornen pletòrics, doncs no és per menys, el Balaïtous és un senyor pic i més amb les dificultats que presentava la canal avui.

Seguim baixant xino-xano, just al temps que arribem al cotxe i l'edu i en sami ens atrapin.

Temps per carregar trastos sense entretenir-nos i a desfer el camí amb el cotxe, amb aquell regust de boca quan un es queda a tocar cim. Sens dubte hi tornarem!

Per veure el relat dels que fan cim! :
http://www.relatsdemuntanya.blogspot.com.es/2013/05/le-balaitous.html

Edu, Sam, Dani i Joel