12/4/16

Puigmal per la Font de l'Home Mort

Bonica i solitària ruta al Puigmal pel que deu ser un dels racons més salvatges i solitaris del Pirineu Oriental per esquiar entre cabirols i Marmotes. Del poble de Vilamanya segueixo la pista no asfaltada fins a la font de l'home Mort (1800m). El panorama aquí no és massa esperançador, i sembla que la neu està molt més amunt i a més sembla més aviat una enfarinada que res més. 

Només sortir del cotxe m'enfilo una mica amb les bambes i veig que cap al Puig Dòrria està ben arrebossat. M'equipo i em poso a caminar amb els esquís a l'esquena com vam fer fa mig any en modo running pel costat del riu de les Clotes. Al cap de 25 min. i a 2050m em puc calçar els esquís al torrent que ja no em trauré fins arribar al punt més alt.

Sobre la qualitat i quantitat de neu, s'ha de dir que amb prou feines arriba a un pam de neu, però està ben distribuïda i ha patit almenys un parell de cicles de fusió regel i està ben compactada.



El que era un fil de neu al principi, a cota 2200 quan tombo a la dreta comença a fer més goig ja (tenint en compte que ens trobem al Pirineu Oriental...)


Segueixo cap a la font del Carrabiners ja amb el Puig Dòrria davant i vaig tombant cap a mà dreta tot anant a buscar la carena. Com que no puc parlar amb ningú, i el cabirols no em contesten, em distrec competint contra el rellotge. Intento mantenir el ritme de 100m+ als 10 minuts.




Un cop dalt la carena que enllaça el Puig Dòrria i el Puigmal, toca planejar fins al Bressol del Puigmal ja fora dels límits de la República Catalana. Els núvols porten tot el matí enganxats a dalt a 2700 i quan arribo a aquesta costa, els marrans no volen marxar.



Aquí la neu ja no és primavera dura com la del principi, sinó més aviat ventada i gelada i al Puigmal ja hi he estat. Poca motivació per seguir, el que volia era ensumar la Coma de Fontseca a l'hivern i baixar-la sobretot. Així que 90 minuts després i amb 900m de desnivell positiu, donc per més que bona la sortida i torno a baixar fins al Bressol. Allà poso pells per fer la carena, per fer-ne més a via i un cop al coll, descens per neu ràpida i disfrutona fins a on he calçat els esquís tot perseguint els cabirols i les marmotes que avui no s'han deixat fotografiar. 

Joel

2 comentaris:

Samuel ha dit...

Bo!!! Aquí s'hi tornarà amb unes quantes rutes al cap...no sé si has mirat el barranc que vé de la dreta si es veia molt carregat de neu (per on vam baixar a l'estiu), doncs és una bona circular per fer...però a vegades a la primavera hi he vist allaus grossos...

Traçant somnis ha dit...

Si que l'he vist i el següent crec que encara és més bò! Avui res de neu però a baix els barrancs.Com a molt esllavissades haguessin caigut...