DENAMURJUNIOR

Canal central del Gra de Fajol Gran

2012-01-21T20:34:00.000+01:00

Vista la qualitat de la neu per fer esquí de muntanya, i fins que la cosa no millori, decidim anar a fer alguna canal a la zona d'ull de Ter. De camí cap a les canals, ja veiem que a l'Estreta del Gra de Fajol Petit (que era la que teníem amb ment) té tots els ressalts amb roca així que decidim anar fins a la base de la canal central del Gran aviam que tal.

Foto de Javier Haro des del Gra de Fajol Petit

La canal Central del Gra de Fajol té uns 300 m i un pendent de fins a 55º amb un petit ressalt al tram del mig. Un cop arribem a la base, es veu que justeja una mica de neu, però amb una mica de sort arribarem a dalt sense quasi tocar roca. A baix, i com al grup hi ha alguns novatos/cagamandurries, decidim encordar-nos amb ensamble. En Maso agafa en Sami i en Dani com aquell que treu a passejar el gos i amb una altre corda ens posem l'Adri i jo. Just a la base coíncidim amb dos grups més que la fan així que al principi acaba sent allò que es diu de maricon l'últim, i aquests acabem sent l'adri i jo.

Foto de Javier Haro des del Gra de Fajol Petit

Un cop ens acostem al tram del ressalt (potser el tram més "delicat" de tot el recorregut) i mentre esperem que acabin de passar tots els altres i ens acabin de tirar totes les pedres que hi ha la muntanya, fem una reunió i l'adri es posa de primer posant quatre ferros i jo el segueixo a darrere. El petit ressalt no hi ha gel i s'ha de superar fent una mica de força de braços i després d'aquest tram, ens tornem a posar amb ensamble fins a dalt i sense més dificultat, això si deixant una timba important a darrere.

Un cop a dalt, baixem per la ruta normal de pujada i som al cotxe a les 3 de la tarda.

Dani, Maso, Samuel, Adri i Joel

Etang de Compte

2012-01-05T23:24:00.000+01:00

Sortida familiar i a cotes baixes que avui als cims del pirineu el vent tomba que fa por.
Aixi doncs aprofitem per descobrir un nou racó de l'Ariège. De Merens surt una carretera que en 10 minuts et deixa a un pàrquing a casi 1500m. És la vall que queda a la cara nord de la Tose de Pedourres.

Amb el cotxe arribem a 1400 m i seguim el camí amb esquís/raquetes fins al parquing de dalt. Allà ens posem de ple al bosc i hem de descalçar fins al Pont des Pierres on comença a abundar la neu i tornem a calçar. Aquesta és una vall molt llarga i amb poc desnivell, pel que es fa poc aconsellable de fer-la amb esquís. El cami segueix el riu pel seu marge dret i va guanyant alçada poc a poc. Passem la petita cabana i passem de llarg el GR10 que porta al Rulhe i seguim fins a l'Etang de Compte (1700m). Allà el vent comença a fer de les seves i decidim seguir un tros més, fins que quan som a la Jasse dels Estagnols el vent ens dona més d'un susto i fem marxa enrere. Jo esquiant em menjo els mocs de valent, primer trencant la crosta com puc i a partir de l'estany decideixo tornar a posar pells fins a baix.

Aquesta vall ha de ser interessant d'agafar-la per dalt, o bé baixant directament la N del Pedourres o bé baixant des de l'Etang de Pedourres fins al Etang de Courat que si que ofereix unes bones pales.

Etienne, Montse, Neus i Joel

Circular al Nérassol

2012-01-03T22:40:00.000+01:00

Circular la Pic de Nérassol - Ariège des de l'Hospitalet pujant per la vall de Siscar i baixant per la cara Est i enllaçant amb la vall d'Arques.

Arrenquem a les 9h de l'Hospitalet-pres-l'Andorra (cota 1400m aprox). La nevada d'ahir ha enfarinat el paisatge però prou com per sortir amb els esquís als peus des del cotxe. Aixi doncs arrenquem a peu i ens calcem al cap de 15 minuts fent algun equilibri per no rallar les pells i sabent que aquest últim tram de baixada el farem a peu. Quan arribem al trencant de la Vall de Siscar - Vall d'Arques, el tema ja comença a estar força millor. A partir d'aquest punt s'ha de fer una mica de punteria per endevinar el camí i trobem grans acumulacions de neu.

Fins que no arribem al Barrage no ens toca el sol i arribant a la cabana de la Vésine comença a bufar una mica de vent. Esmorzem dins la cabana contemplant les canals que baixen del Cap de la Cometa del Forn i companyia. Seguim la vall fonda i just abans d'arribar a l'Etang du Siscar comencem a flanquejar cap a la Portella du Sisca amb neu molt canviant i transportada pel vent. Del coll fins a dalt el cim, tot és vidre i es veu que el vent hi ha fet de les seves i ho continua fent, aixi que carreguem taules a l'esquena i pugem fins al cim amb grampons i un fort vent, i creuant els dits perquè la neu de la pala E estigui amb millors condicions.

A dalt ens arrecerem darrera la fita del cim i dinem tranquilament. Hem tardat 4 hores llargues pujant amb la calma i és que la splitboard pesa com una mort. Dia radiant si no fos pel vent i de nou grans vistes als cims veïns. Ens calcem els esquís i després d'observar que tota la neu que falta a la cara oest, està acumulada als primers 50 m de la pala est, decidim agafar aquesta per la dreta on hi ha menys pendent. Al principi la neu és dura, però esgarrapa bé, i poc a poc ha anat transformant i amb algun tram de neu ventada pols disfrutem la baixada.

Com que la neu no és que abundi a cotes baixes, decidim tombar a l'esquerre a l'alçada dels Panells de Nérassol on enganxem un pas estret però factible que ens deixa a l'alçada de la Jasse de Brougnic de la vall d'Arques.

En aquest punt, flanquegem i acabem de baixar encara esquiant fins a la cota 1800m on comença la diagonal i on decidim cuidar les taules i carregar-les a l'esquena i baixem a peu seguint la canalització. Mlt bonica circular i sense ni una ànima en tot el dia.

Eloi, Ian i Joel

Tossa Rodona i Puig dels Trespunts

2012-01-01T22:14:00.000+01:00

M'aixeco tard i vaig cap al Col de Pimorent on arribo a les 13h. El Ian i l'Eloi estan a pistes, però a mi em vé més de gust començar l'any esquiant tranquil així que enfilo cap a la vall d'en Garcia. La neu és continua des del coll mateix i aquesta hora, el que sembla que era neu dura-gelada al matí, comença a transformar per estar al dente per la baixada. Mentre pujo, ja veig acumulacions importants a cares E, i descarto baixar per alguna de les pales que baixen directe del Trespunts.

Abans d'arribar a dalt, em trobo amb un mític de l'esquí de muntanya que com a mínim em porta 50 anys d'avantatge i amb uns esquís més o menys de la mateixa edat i em comenta que a la cara nord és tot vidre i que ni Coma d'Or ni Besinés ni res...i efectivament, quan arribo al coll no es pot passar a l'altra banda si no és amb grampons. Pel que sembla va ploure molt i molt amunt i després ho va regelar tot. Aixi doncs, acabo d'enfilar fins al a Tossa Rodona on deixo els esquís i amb grampons vaig fins al Puig dels Trespunts, excel·lent mirador de la zona.

Quan el sol comença a baixar torno cap a la Tossa Rodona, em poso els esquís i començo a baixar la vall amb la primera posta de sol de l'any i una neu transformada que fa delicies.

Joel

Pic de la Dona

2011-12-05T18:47:00.001+01:00

Avui arrenquem del pàrquing de dalt i tirem cap a la la pujada de les xemeneies. Allà en comptes de tirar per la pujada típica, tirem cap a la dreta i anem directe cap al Pic de la Dona. Grans vistes al mar amb la boira que va i vé. Un cop allà ens mirem per saltar cap a la vall de Mantet però no ho veiem clar o sigui que tirem cap a la vall de Bacives amb uns dits de neu pols i una lleugera crosta a sota.

Allà tornem a posar pells i pugem cap al coll de la Geganta, i tirem cap al Pic de la Dona un altra cop sense arribar-hi i baixem per les xemeneies amb neu ja més primavera.

Alexia, Pau, Roger i Joel

L'altre Vallter...Circ del Freser

2011-11-30T19:53:00.001+01:00

Quedo amb en Teo a Besalú, el vaig conèixer fa 3 dies però em va donar bones vibracions, així que ens animem a pujar a Vallter. No sabem ben bé què fer...sona la nord del Fajol, el Pic de l'Infern, el Pic de la Dona....bé de moment pugem per les pistes (que ja estàn obertes) fins a coll de la Marrana. Osti, en Teo si no li foto la corretja se m'escapa!!

Un cop allà, tot flipats, decidim baixar cap a Aigols podrits i anar direcció sud per anar a buscar les pales sud dels Puig de Tirapits i Pic de la Vaca. Passem per una vall, una altra vall, això no s'acaba mai! i finalment encarem ja cap a dalt amb grans vistes del Balandrau i del Gra de Fajol.

Un cop a dalt li dic mig en conya a en Teo que anem cap al Pic de l'Infern, i em diu que no l'ha fet mai i que ja hi podem ser... Baixem la pala del Pic Inf de la Vaca fins a la Cabanya de Tirapits casi colgada, posem pells per tercera vegada i pugem amb esquís fins on podem i després grampons i fem la carena fins al Pic de l'Infern. Grans vistes cap als llacs de Carançà i la pala oest del Infern que està al punt.

Nosaltres però ja anem prou tard o sigui que mirem les opcions i veiem que la més ràpida és baixar la pala est del Pic de l'Infern, per tornar a posar pells i enfilar-nos cap al les Collades de les Comes de Malinfern - Bastiments i directe cap a les pistes....i així ho fem. La baixada del pic de l'Infern molt i molt bona per arribar a un lloc completament solitari i amb molta neu! Tornem a posar pells i esquis...tercer dia de les fixacions dynafit i m'estan acabant la paciència de lo que em costa d'agafar el tranquillo! La neu a aquesta banda és pràcticament pols a tot arreu...llastima que anem cara amunt....

Arribem al coll i enfilem directe cap al Bastiments sempre amb esquìs i contemplant la volta que acabem de fer. Arribem a la creu rebentats, i decidim baixar per la directe que va als remuntadors. Neu molt dura i canviant per unes cames ja massa toves a les 4 de la tarda.

Espero que la pròxima sigui més light Teo ;-)!

Teo i Joel

Pic de Bacivers

2011-11-27T16:41:00.001+01:00

Amb l'Adrian i en Maël anem a Vallter. El pàrquing fa por de la gent que hi ha, per no dir la pujada per les Xemeneies. Segueix havent-hi molta neu tot i que es nota la calor dels últims dies i a baix els remuntadors comença a sortir l'herba. Abans d'encarar la pujada forta de les xemeneies, practiquem unes quantes voltes maria amb L'Adri que és el primer dia per ell.

Encarem el fort pendent veient el Mediterrani i amb una dotzena de voltes maria i molt bona traça en plantem a dalt. Allà treiem pells i no podem resistir tirar-nos cap a França per l'embut que porta directa a la vall de Bacivers amb neu dura i un parell de dit de neu pols fins a tocar el riu a la Coma dels Bacivers a uns 2300m.

Finalment allà tenim una mica de tranquil·litat i solitud. Posem pells i pugem directes cap al Bacivers sempre amb la traça perfectament marcada, primer per l'estret pas que empalma la Coma del Bacivers amb el llac de dalt i després per la pala fins al cim.

Poques vegades havia vist aquesta zona amb tant neu. A dalt ens trobem amb el Jordi i la Sandra que també han pujat i compartim la baixada fins al llac gelat, posem pells i remuntem fins a mitja pala del Bastiments per acabar de baixar fins a pistes amb neu bastant crosta que no deixa disfrutar massa.

Adrian, Maël i Joel

Inici temporada 2011-2012. Vallter

2011-11-07T23:37:00.000+01:00

Ja feia quasi 2 mesos que tenia els nous trab a l'armari amb ganes de sortir a estrenar-se. Aquest matí abans de sortir de casa tenia bones vibracions, als últims dies amb un cota al voltant de 2200m i les estacions automàtiques marcaven més 100mm els últims 3-4 dies, si la física no falla, hi havia d'haver un bon paquet.

Així doncs, encara que una mica tard, arrivo al parquing de baix i veig que ja ha tingut de passar la màquina per treure la neu fins al pàrquing de dalt. A 2000m ja hi ha neu. Aparco com puc pq al pàrquing està ple de neu (uns 20-25cm) i ben encès ja començo a canviar-me i a posar pells. Un fiel de les diamir que es passa a les dynafit, avui el meu primer dia...he tardat 5 minuts ben bons a posar-me'ls a sobre la neu per primera vegada, però una vegada posat's anaven sols!! Hi ha la traça feta i amb poc més de mitja hora em planto sota el coll de la Marrana on hi ha mig metre de neu ben bò...quina salivera. Ja no recordava el "plaer" de tornar a sentir els flocs de neu que s'estampen a gran velocitat contra la cara com si fóssin agulles. Llàstima que el temps no acompanyi i no hi hagin bones vistes. Arribant al coll, la neu és ben dura i toca clavar cantos com de costum. Tot i que vaig molt just de temps segueixo amunt fins que arriba un punt que haig d'entrar a la boira i decideixo deixar-ho aquí (estic a 15 minuts de la creu però la feina és la feina!). Prefereixo tenir visibilitat a la baixada i provar bé la noves fixacions.

Això és un pal de 1,35m...i no està trencat!!!

El primer tros de la baixada complicadet amb neu canviant i poca visibilitat. Abans d'arribar al coll de la Marrana em creu-ho amb un grup de 25 persones!! a peu cap al Bastiments, sembla ficció...un dilluns tanta gent a la muntanya... Al coll de la marrana amb neu dura i al final pols molt i molt disfruton i després un cop a pistes de més a menys amb neu a baix ja molt humida i alguna nata important. Arribo al cotxe amb la satisfacció de no haver tocat roca ni un sol cop (principal objectiu del dia) i ben satisfet de les noves fustes.

Joel

Pic de la Coma de les Varilles

2011-11-02T13:48:00.000+01:00

Aprofitant que tenim dos cotxes i que ens queden un parell de valls andorranes per descobrir, anem ben aviat a deixar un cotxe a la Vall d'Incles i amb l'altre pugem fins a la vall de Ransol.

Comencem a caminar cap a la cabana de Jan on hi arribem amb mitja hora. Espectaculars vistes de la Serrera - Estanyó amb neu a partir d'uns 2600m. De la cabana de Jan tirem cap a la dreta seguin el GR. Volem retallar i ens enfilem per un torrent dret i ens enfilem fins al Pic Oest de la Coma de les Varilles després d'una matada important. Allà baixem fins a un coll on hem de fer un tram amb neu i acabem d'arribar al cim.

Aquest pic és més escarpat del que ens pensàvem. Resseguim el GR fins al coll i d'allà tirem cap als estanys de les Salamandres i enganxem el camí que va a parar a la meitat de la Vall d'Incles.

Montse, Neus, Etienne i Joel

Primeres neus. Bulloses i Carançà

2011-10-15T14:34:00.000+02:00

Tot i la mala previsió de temps decidim marxar cap a la Cerdanya francesa per intentar pujar el dissabte al Carlit. Arribant al refugi de les Bulloses ja cauen el primers flocs.

Ens aixequem amb un parell de dits de neus i un fred i un vent que espanta. Tot i això, després d'un bon esmorzar tirem cap amunt. Amb paisatge més hivernal que de principis d'Octubre decidim arribar fins a la passera i allà fem la volta curta dels llacs.

Després de fer nit als Angles, ens acostem fins a Tues i caminen un estona per la vall de Carançà fins a trobar les primeres passeres. Pugem pel costat esquerre i tornem per la dreta, fent així una volta circular.

Susana, Neus, Miquel i Joel

Última etapa de la Bi6000

2011-09-21T18:52:00.000+02:00

Sembla que m'agrada començar la casa per la teulada i ahir, aprofitant que a en Trill només li faltava la última etapa de la Bi6000, vam fer la ruta circular de Sant Pau de Segúries - Coll de Pal - Abella - Sant Pau de Segúries amb la calma i unes 6 horetes en total, per uns 50 Km i poc més de 1000 m de desnivell.

De Sant Pau per evitar la carretera agafem el GR-1 direcció St. Joan de les Abadeses, i ja només de començar ja veiem que ens hem fotut en un bon fregao, i que de ciclable en té poc. Després de perdre quasi un hora pel GR, arribem a la vall del Torrent de Coll de Pal que seguint tota l'estona la pista principal i després de superar unes rampes més que importants, arribem a la pista Asfaltada a la Fogonella.`

Un cop a la pista seguim cap a Sant Martí Surroca uns 3 km i abans d'arribar-hi trenquem a mà dreta direcció Coll de Pal. S'acaba la pista asfaltada i fem parada tècnica a la font per repostar i acabem de pujar fins a coll de Pal, fent l'últim tram a peu.

Dinem a coll de Pal amb les vistes cap al Puigmal i companyia i comecem a baixar per la banda dreta seguint com podem el camí fins que empalmem la pista foresta d'Abella i ja només queda baixar fins a Camprodon i anem a buscar el cotxe a Sant Pau de Segúries.

Trill i Joel

Rodes - Illes Gregues

2011-09-16T13:25:00.000+02:00

Anem a passar una setmana perra perra de la piscina a la platja i de la platja a la piscina de l'illa de Rodes (Grècia). El viatge via Bergamo bastant llarguet però l'hotel que ens espera allà val la pena.

Lloguem una moto i ens passem els dies descobrint les cales i platges de la part Est de l'illa que és la que val més la pena.

Kalithea

Sant Anthony Queen's bay

Posta de sol a Ixia (costa oest)

Butterfly valley

Sant Anthony Queen's Bay

Lindos

Illa de Symi

Golden Sand (Afandou)

Neus & Joel

Circular Mantet - Carançà

2011-08-21T15:31:00.000+02:00

Ja feia dies que tenia ganes de tornar a fer una escapada a la cabana de plàstic de carançà per veure si conservava el bon estat en que ens la vam trobar a principis de 2009, així que ens hem proposat de fer una circular per aquella zona per acabar d'explorar nous racons.

Sortim al migdia de Vallter direcció la Portella de Mantet, allà baixem fins al refugi dels Alemanys, que està perfectament conservat també i remuntem el GR11 cap a Coll de Pal...que puja fort!! A coll de Pal ja veiem el refugi de Carançà i pel camí de baixada per poc no m'entrebanco...si si casi em foto de lloros per no trepitjar un parell de pinenques...comecem aviat la temporada!! Seguim baixant el cap a Carançà, amb un bosc que cada cop esdevé més espès fins que ens desviem i arribem a la cabana de plàstic.

Per la nostra grata sorpresa, estem sols, i la cabans està implacable. És el primer cop per la Neus i també en queda impressionada...ens fem un banyet al riu, netegem les pinenques...i ens fem un saltejat amb 4 avellanes per sopar acompanyada d'un bon plat de pasta. Aprofitem també per encendre el foc i al cap de poc d'estar a davant ja se'ns tanquen els ulls.

L'endemà ens posem en marxa direcció al coll de la Geganta. El camí ressegueix un riu que perd cabal amb alçada fins a desapareixer als plans de sota el coll. Últim esforç fins a dalt, amb la cleca de sol, i baixem directes cap a Vallter que hem quedat amb l'Adrian i en Ruben.

Ens posem al dia...i decidim anar directes a les gorgues de Beget a passar, segons diuen, el dia més càlid de l'any.

Neus & Joel

D'Aiguablava a Tamariu

2011-08-13T10:16:00.000+02:00

Acabem de resseguir la costa de Begur començant la ruta a la platja d'Aiguablava i fins a la badia de Tamariu.

Tram de costa espectacular passant per grans cingleres i entrem de nou a la cova d'en Gispert. El tram de Cala Marquesa fins passat Aigua Xelida es transforma en un laberint d'estrets passadissos i illes rocoses accessibles únicament amb el Caiac.

Neus & Joel

Pic d'Escobes

2011-08-01T23:56:00.000+02:00

Arribem el dimecres a la nit a la vall d'incles convençuts que encara existeix el càmping. Quan hi arribem passades les 12, tot s'ha convertit en un trist aparcament/zona de pícnic. Nosaltres plantem la tenda igualment i dormim com podem.

L'endemà enfilem cap als llacs de Juclar i de seguida ja veiem l'imponent agulla del Pic d'Escobes. Travessem els llacs i enfilem cap als colls francesos. Un cop al segon coll comecem a seguir fites per enfilar-nos per la forta pendent cap amunt on hi ha diversos camins seguitn les fites. Al final ens cansem i acabem de pujar pel dret. Un cop a dalt, només queda flanquejar i acabar de fer la distreta grimpada per arribar al cim i tenir unes vistes espectacular de Juclar.

Neus & Joel

De Sa Riera a Aiguablava. Les cales de Begur

2011-07-26T22:17:00.000+02:00

Anem fins a Aiguablava a deixar un dels cotxes i baixem fins a Sa Riera on posem el Kayak a l'Aigua. Sembla que fa un dia 10 per la pràctica del kayak, mar plana i cel enuvolutat.

Comencem a remar i no parem fins al Cap de Begur on paro a unes illetes a mirar algun peixot i acabem d'arribar a Aiguablava.

Ian i Joel

De rebaixes per Ordesa

2011-07-17T20:46:00.000+02:00

Volent aprofitar els 4 dies de festa que tenim i després de plantejar les diferents opcions que tenim, amb en Trill i la Dolors decidim anar a fer el Mont Perdut. Marxem dissabte al matí i arribem a Torla cap a les 2 on esperem comprar un mapa de la zona que de moment anem amb una mà a cada ou...doncs bé resulta que evidentment està tot tancat.

Anem a comprar el bitllet de bus i ens asseguren que a dalt la pradera en tindràn. Arribem allà i resultat que se'ls hi havia acabat aquell mateix matí...i l'únic que ens poden oferir és un trist plànol a 1:60.000 que de Goriz al Mont Perdut hi ha com a màxim unes 4 corbes de nivell. Ja comencem malament la sortida.

Així doncs, cap a les 4 comencem a caminar carregats com mules ja que portem tendes, sacs i menjar per 4 dies. A les 6 ens plantem a la Cascada de la Cola del Caballo i pugem per les clavijas, amb la pedra ben polida on l´únic risc que hi ha és que et patini el peu i t'esberlis el cap. Passada la grimpada, continuem fins a Goriz on plantem la tenda i per sort en venen un mapa amb condicions.

Diumenge 10 de Juliol

A la nit en cau una de bona, però a les 7 del matí quan sortim de la tenda, el cel està trencat i sembla que el dia es vol arreglar. Comencem a enfilar cap al Perdido a les 8, i en dues horetes en plantem a l'Escupidera on tot i que la neu està molt tova, ens posem els grampons i acabem de pujar fins a dalt (3h). Al cim molt de vent i fred i amb núvols a la cara nord que ens impedeixen veure l'espectacle cap a Tucarroya.

Baixem i a les 12 tornem a ser al llac gelat i com que no volem arribar tant aviat al refugi, flanquegem per sota el Piton SW del Cilindre i ens plantem a sota del Marboré, Pics de la Cascada i Companyia. Jo vaig molt encès i tinc fam de 3000s doncs aquest any ben poques sortides he fet. Hi ha una bona rampa per arribar al Marboré, i en Trill i la Dolors es fan enrere. Jo mirant el temps que fa i que de forces vaig bé, començo a pujar al pic de Marboré (uns 400m de desnivell) que tot i que els faig ràpid s'em fan llarguets. Les vistes aquí són impressionants, gran mirador del circ de gavarnie, vignemale i companyia. Sens dubte el millor lloc per poder contemplar el circ.

Dalt del Marboré em miro els pics de la cascada i ja em comença a venir salvera tot i que es comença a fer tard. Ja porto 2 3000s i des del Marboré sembla que tot faci baixada. Així doncs, començo a fer el primer dels pics de la cascada. Quan sóc a dalt, i seguint les indicacions del mapa, segueixo beneit de mi la cresta cap al Pic Central de la Cascada, i em poso en un bon fregao, ja que quan me n'adono estic desgrimpant amb un timba al costat nords de quasi 2000m...jjooooorrrsssss....una mica d'adrenalina i tremolors i vaig a pel central...sense més complicacions i és que això de fer 3000s de baixada és tot un plaer. Ja que hi som posats, vaig a fer l'últims dels pics de la Cascada i tanco el dia amb el pic de l'Espatlla de Marboré on hi arribo a les 3 de la tarda. 6 3000 en un dia... el Taillón i el Casc ja els tinc...si pogués fer la Torre ja tindria tot el circ fet...però malauradament no veig una baixada decent, i per fer-la hauria de recular molt de tros així que desisteixo i em dic a mi mateix que per avui ja he més que complert.

Començo a baixar cap Goriz i de cop em fallen les forces, ja he perdut la motivació de conquerir 3000's i estic mortrebentat. La baixada es eterna i una mica perdedissa i m'haig de para cada 10 minuts per descansar.. Arribant a Goriz, veig que en Trill i la Dolors ja han plantat la tenda però no hi són. Arribo a la tenda i tal qual em trec les botes, temps d'entrar a dins i en menys d'un minut ja estic roncant al es 6 de la tarda.

A les 7 arriba en Trill i em desperta... ja he recuperat algu de forces i ens posem a fer el sopar i cap a dormir ben plans.

Dilluns 10 de Juliol

Ens aixequem a l'horari dels senyors i ens en adonem que tenim les cames trinxades (especialment jo) i tot i que la idea principal era anar cap a la Torre - Bretxa i tancar el bucle cap a Bujaruelo, al final ens decidim de tirar cap a la Faja de les Flores i baixant per les clavijas de Carriata. Ens posem en marxa a quarts de 10 i comencem la travessa en direcció la Bretxa, a través d'un paisatge que sembla més aviat lunar que terrestre.

Baixem direcció Cotatuero i després d'una interessant desgrimpadeta, busquem el camí que porta cap a la Faja de las Flores. Els primers metres del camí són espectaculars i ens en adonem de la immensitat d'aquelles parets. El camí es fa en una hora i mitja aproximadament i després baixem a la pradera d'Ordesa per les Clavijas de Salarons, però just a sobre ens desviem a l'esquerra i baixem per la fajita, camí que no té cap complicació i acabem d'arribar a la Pradera d'Ordesa 8 hores després de sortir de Goriz.

Dolors, Marc i Joel

De nou al Marroc...

2011-05-31T16:28:00.000+02:00

Després de la bona experiència i les de les sensacions viscudes 3 mesos abans al continent africà, torno al Marroc, però aquesta vegada més de relax i amb companyia de la Neus. El nostre aeroport de destí és a Fes (al nord del país) però passem la major part dels dies cap al sud, al desert del Sahara i a les Gorges del Todra (al Gran Atlas Marroquí).

Dijous 26 de Maig

Arribem a l'aeroport de Fes al voltant de les 6 de la tarda i després de regatejar amb un taxista aconseguim que ens porti directament a l'estació de busos CTM per uns 80 DH. Allà anem a preguntar pels bitllets i ens decidim de comprar el bus de nit que surt a les 21 i arriba a Rissani (desert) cap a les 7 del matí. Com que ens queden encara dues hores pel bus, en quedem pul·lulant i de cop apareix un tal Abdul amb la seva parella que un cop els hi expliquem el que tenim previst fer, s'ofereixen per organitzar-nos un petit tour.

El tour finalment inclouria transport amb taxi des de Fez a Rissani, transport en 4x4 fins a les dunes de Merzouga (desert del Sahara), camel trek fins a una haima al mig del desert, sopar (tajin per variar) i nit a la haima, tornada amb camell i 4x4 fins a Rissani, transport amb taxi fins a les Gorges del Todra i MP a un hotel amb piscina a les gorges. La veritat és que vam estar uns 45 minuts negociant amb l'abdul...ens vam fer pregar bastant...i al final i quan s'acostaven les 21 hores i havíem d'agafar el bus, arribem a un acord per 200 euros per barba (bastant bon preu tenint en compte que els dos trajectes amb taxi són d'uns 600 i 200 km respectivament) més uns 20 euros més opcionals al final de propina si en quedàvem satisfets...

Tancat el tracte, agafem un taxi i ens porta a dormir a un hotel a la medina de Fes (bastant justet) i ens diu que li hem de pagar la meitat ara i l'altre meitat l'endemà al matí...discutim sobre això però ja estem venuts, hem perdut els bitllets de bus i ja no ens queda més remei que confiar-hi. Per acabar-ho d'adobar, en comptes de fer-nos el canvi oficial de 1 euro = 11,2 DH, ens el fot a 11,86 el molt lladre guanyant-hi d'aquesta manera un 30 extras (ho portava clar si volia cobrar propina al final del viatge...). Així doncs, li paguem els 2300 DH corresponents a la meitat del preu i desapareix donant-nos un rendez-vous per l'endemà a les 8 del matí. Un cop ha tancat la porta de l'hotel i ha marxat ens mirem amb la Neus i amb la mirada endevinem que compartim pensament...ens l'acaba de cardar redoblada???.....passem la pitjor nit de totes, maleint-nos per haver confiat amb un desconegut i donar-li de bones a primeres 200 euros sense cap resguard...però my friend this is Moroco!!! Així doncs...passem una nit molt llarga dormint ben poques hores amb la intriga de si l'endemà ens vindria a buscar o hauriem començat el viatge de la pitjor manera possible...que vulnerables ens sentim aquesta nit...

Divendres 27 de Maig

De cop ens despertem i piquen a la porta, falta poc per les 8 i per la nostra sorpresa l'Abdul ens ve a buscar, o sigui que comencem bé el dia, tot i que jo personalment m'he despertat uns 10 cops amb la intranquil·litat i la incertesa de si havéem començat el viatge per la porta gran.

En veure'ns encara amb pijama, l'Abdul es posa les mans al cap i ens diu que tenim 5 minuts per ser a baix que el taxi ens està esperant, deunidó per ser els clients quin tracte....vaia mala llet que gasta el paio aquest.

Així doncs, entrem al taxi i al cap d'un 10 minuts parem a esmorzar a un bar encara ben adormits on fem els nostre primer tè marroquí.

Abans de tornar a pujar al taxi, l'Abdul ens deixa (no sense abans fer-nos pagar els 200 euros restants) i seguim circulant circulant pel centre de Fes, amb el conductor (que no guia ja que no parla ni una pisca d'anglès i de francès les nocions bàsiques del nivell 0,1!) i un copilot que aquest no ni superat el nivell 0,1 de francès. De cop veiem que ens porten cap a un rincón oscuro de fez, paren el cotxe i de cop desapareixen en mohamed i en mohamed i ens quedem una vegada més la Neus i jo al cotxe mirant-nos i pensant si aquesta vegada ens l'ha fotut encara més i ens deixen allà més penjats que un pernil!!

Falsa alarma, pocs minuts després apareix un home amb una ampolla d'oli de 5l i la carrega al malatero (o sigui que aprofiten els turistes per fer tràfic d'oli cap al sud del marroc!!!).

Finalment, sense més entrebancs, agafem la carretera direcció Rissani cap a quarts de 10. Com us podeu imaginar, al llarg del viatge hi ha un gran intercanvi de paraules entre els conductors i els clients...molts dels quals acaben amb un resposta de si si, a una pregunta oberta.

La primera parada la fem al poble de Ifrane, un poble a uns 2000 m d'alçada i increïblement pijo, més típic dels alps suíssos que del marroc. Després del poble, ens venen la moto de que allà es veuen monos, parem un moment el cotxe i mirem per la finestra....però rien de rien...o sigui que continuem cap al sud.

A poc a poc el paisatge va canviant de tonalitats, del verd frondós de les muntanyes al marró - groc dels paisatges més àrids. Cap a les 1 o així, ens parem a un pueblatxo de molt mala mort, i on els conductors intenten fer-nos dinar per tal de que deixem propina, però jo només vll pixar i la neus tpoc té gana. Li demano per anar al lavavo i em porta a un forat on el més net que hi hauria ens els pròxims minuts seria les restes del tè que sortirien del meu cos. Per acabar-ho d'adobar, no m'he ni cordat la cremallera que el senyor del bar ja em para la mà perquè li pagui per haver-hi usat el gran servei... jo que ja nosé ni què pensar i que no acostumo a pagar mai per anar al lavabo ni ens els més nets de catalunya, li donc un trist dh i encara em mira amb mala cara!!

Fem una volta pel meravellós poble, on ens adonem una vegada més de les misèria d'aquesta gent i continuem la nostra marxa, entrant a poc a poc a lo que és l'antiatlas amb paisatges bastant espectaculars combinant enormes esplanades i gran cingleres.

Ens anem acostant al nostre destí, el paisatge és pràcticament desèrtic, a excepció dels marges dels rius, on hi ha vida humana i sobretot vegetal, que fan uns contrastos de colors "dignos de admirar"

Finalment, cap a les 5 de la tarda arribem a Rissani, on hem de canviar el mercedes de 25 anys d'edat per un 4x4. L'abdul al matí ens havia comentat que els hi donéssim 100 DH de propina als conductors, però veient el gran guiatge que ens han fet al llarg dels 600 km, decidim que amb 50 en fan més que de sobres. Ens fan entrar a una casa, on un tercer mohamed ens vol vendre l'oro i el moro, i ens explica com es fan les alfombres berbers. Ens el treiem de sobre com podem, sense comprar-li res de res (sembla que aquesta gent encara no té ben bé clar lo rates que som els catalans....). I en mitja horeta ja tenim el 4x4 apunt, amb un xofer que aquest no té ni el nivell -1 de francès ni d'anglès. El trajecte fins als camells dura mitja horeta, i poc a poc anem divisant les dunes que es fan gegants a mesura que ens hi acostem.

Arribem a l'aldea, que es troba a uns 500 metres de les dunes i en Saïd en ofereix una mica de te abans d'anar a buscar els camell. Per la nostra sort, aquest ha superat el nivell II de castellà i fins hi tot sap de l'existència i alguna cosa de la cultura dels catalans, ja que ens defineix com els berbers d'Espanya. Agafem lo imprescindible per anar a passar la nit al desert. Quan anem per pujar als camells, coneixem a dues nois americanes, amb les que compartiríem la nostra estada al desert.

A mig camí, en Saïd, deixa de conduir els nostres camells, fa un esprint, es queda mirant un punt fix de la sorra durant uns 5 segons, i de cop es llença amb les urpes a la sorra, caçant d'aquest manera un petit llangardaix (que ell anomena com a peix de sorra), deixant-nos amb la boca oberta i aclarint-nos que seria capaç de caçar per sobreviure en un ambient com aquest.

Poc després d'una horeta d'haver pujar als camells, arribem al nostre campament, on contemplem la posta de sol, ens preparen un bon tajin, i després de fer el sobretaula fins quasi les 12 de la nit, anem a dormir rebentats després d'un dia ben mogudet.

Dissabte 28 de Maig

En Saïd ens desperta passades les 6 per contemplar la sortida de sol. Ens enfilem a una duna a costat del campament i disfrutem de l'espectacular sortida de sol.

Poc després tornem a estirar-nos una estoneta més a les tendes, i abans que comenci a apretar massa el sol, tornem cap al poblat passant per un altre camí amb paisatges de palmeres i dunes infinites.

Arribem al poblat, esmorzem amb la calma i ens diuen si ens volem dutxar. Anem a veure les dutxes i veient la faune salvatge de les dutxes decidim que millor ens esperem a l'hotel de la tarda. Pugem al 4x4 de nou, aquesta vegada compartim viatge amb les americanes, un noi de costarica i una xinita fins arribar a Rissani on ens espera el taxi per portar-nos a les Gorges del Todra. Abans però, nova trucada de l'Abdul que em pregunta: how was de desert, was it nice?? do you trust me now?? Clar evidentment que havia estat una passada, no li diria el contrari, i automàticament em diu que li dongui els 200dh de propina al taxista, ja que després li perdria la pista. A mi me'ls està començant a inflar amb les trucadetes i escrivint aquestes paraules encara tinc la veu telefònica d'aquest paio grabada al cervell. Tot i així em poso marrà i li dic que el viatge encara no s'ha acabat i que ja li donarem quan tornem a ser per Fez. Així doncs a mig matí anem cap a les gorges del Todra (unes 3 horetes de taxi).

Arribem a l'hotel, de màxim lujo per ser al Marroc, amb piscina, lavabo a l'habitació i sembla que fins i tot tindran tele per veure la final de la champions...olele olala. Tot i això, el taxista ens ensenya l'hotel i abans que marxi, de nou trucada de l'abdul, i jo que ja els començo a tenir reinflats!! Li dic que si que si que no es preocupi que l'endemà arribant a fes el trucaré perquè ens l'endemà a Fes ens la intenti cardar redoblada fins al fons, que s'esperi assentat.

Passem la tarda com uns maraha's fen el tè a la piscina (que compartim amb una gent molt maca d'austràulia i new zeland) i abans d'anar a sopar anem a fer una volta per la huerta de costat de l'hotel.

A les 7 puntuals a sopar que a 3d8 hora local comença la champions. El sopar és autèntic, amb amanida i tajin per variar i tot seguit anem a la sala de la tele de l'hotel just abans que en Pedro foradés per primera vegada la porteria del ManU. Després els australians també s'apunten i acabem tots allà apretats, donant suport al barça. Una final diferent.

Diumenge 29 de Maig

Ens aixequem i després de l'esmorzar potent anem caminant cap a les Gorges del Todra. Tardem una horeta fins arribar al punt més turístic, veient pel camí, com les dones renten la roba al riu, i la gent que ens vol ensenyar la seva casa. Curiosament, és diumenge, únic dia de festa pels marroquins, i la majoria de turistes de les gorges són els mateixos marroquins que venen a passar el diumenge des de diferents punts del país. Ens crida l'atenció, que quasi tothom està allà per fer el picnic, però no un qualsevol sinó que la gent es porta el fugonet i tajin al canto per dinar a qualsevol racó!!

Estem passejant per allà unes 3-4 horetes fins que el temps canvia i comença a fer curtes però intenses tempestes d'estiu que fan que cap a les 2 decidim tornar a l'hotel a buscar les maletes. Abans però un mohamed ens convida a casa seu per prendre el te i ens demana que li traduïm una carta que vol enviar a uns antics clients espanyol (no només espanyols sinó gironins!) a la vegada que ens vesteix amb els típics vestits berbers i ens intenta vendre l'oro i el moro!!

Anem cap a l'hotel a buscar les maletes i a esperar un taxi que ens acosti a Tinehrir per agafar el bus nocturn cap a Fes. Malauradament el bus de les 21h ja està ple i ens hem de conformar amb un altre bus que surt a les 18h molt més lent i menys confortable i amb arribada prevista a les 5 del matí...quin horror!! Tot i això als seient de darrere del bus coincidim amb dues franceses amb el mateix destí i la fem petar una mica.

Arribem a l'estació de Fez cap a les 5 de la matinada i anem a buscar un hotel ben aprop per poder acabar de caure morts les poques hores que queden de foscor fins l'endemà. Truquem a la porta de l'Hotel la Cascade i ens deixen quedar a una habitació als quatre (junt amb les franceses) fins el següent matí.

Dilluns 30 de Maig

El dilluns ens aixequem encara mig rebentats de la pallissa que ens hem fotut d'autobus i passem el dia passejant per Fes, on visitem el lloc on tenyeixen les pells, que només d'entrar ens donen una branca de menta per respirar perquè fa una olereta de merda de colom més aviat forta. L'explicació és que a la primera part del procés, posen la pell de l'animal junt amb el pèl i la llana a unes banyeres (de color blanc) amb aigües i molta merda de colom que conté amoníac i permet separar la pell del pèl.

Seguim passant el dia als milers de paradetes on t'estiren perquè compris qualsevol cosa. També ens trobem un noi molt trempat que s'ofereix per portar-nos a una espècie de mirador de la ciutat amb posterior propina i tenim la opció de contemplar la depuradora natural que "tracta" les aigües residuals de la ciutat...el riu.

Abans d'acabar el dia, anem aprop de l'estació de busos a negociar un taxi per l'endemà perquè ens portés a l'aeroport l'endemà al matí. Preu final 110 DH en comptes dels 200 inicials.

Dimarts 31 de Maig

Ens aixequem tranquilament, fem el senyor esmorzar a la terrasseta de l'hotel, anem a carregar un sac ple de pans típics del marroc per acabar de gastar els 4 dh que ens queden, i puntuals anem a buscar el taxi, que al final no seria un taxi sinó un oportunista que estava per allà i ens porta amb la seva superfurgo fins a l'aeroport.

Neus & Joel

Pic de l'Infern - Carançà

2011-04-01T20:13:00.000+02:00

Exprimint una vegada més la neu del Pirineu oriental, tornem a Vallter per fer-hi una circular bastant interessant.

Sortim poc abans de les 9 del pàrquing de dalt, coll de la marrana i deixant la gent i entrant en la màxima sol·litud, flanquegem per sota el bastiments direcció les Collades de les Comes de Malinfern, amb neu dura en algun tram massa dura però sense posar ganiveges. Pugem cap al pic del Freser amb esquís als peus fins a uns metres abans on hem de descalçar i carregar esquís a l'esquena que no ens traurem fins arribar al mateix pic de l'Infern seguint en alguns tram l'esmolada carena (3h).

Des del cim ens mirem la pala oest que baixa directe cap al estanys de Carançà. Fem un mos, i en hi tirem de caps. Sembla que la neu està al punt doncs al ser cara oest, fa poca estona que hi toca el sol. És un pala d'uns 40-45 graus sostinguts fins a baix amb un tram que s'estreny al tram de baix. Baixem fins a l'Estany Negre, dinem amb la calma i remuntem cap a l'estany Blau per la pala de l'esquerre, sembla que cap a la vall de Carançà la neu és continua bastant més amunt que a la vall del Ter.

Un cop som a sobre l'estany blau, decidim no pujar cap al coll de Carançà i ens enfilem directe per una canal -pala directe (grampons i piolets) cap al pic inferior de la Vaca (5h). Són les 2 i la neu ja està podrida! Baixem cap a Aigols podrits on posem pells, remuntem cap al Coll de la Marrana i cap al cotxe.

Maso i Joel

Canigó

2011-03-25T20:30:00.000+01:00

Per en Samuel la tercera vegada, per mi la segona, però finalment l'hem pogut fer.

Arribem a coll de Jou a les 5 de la tarda i un cartell diu k no ens deixa passar. Truquem al refu i ens confirma que està prohibit el pas i que a més al cap de 4 paelles ja hi ha neu, així que ens carreguem els esquís i comencem a pujar pel GR fins a la cota 1500 on ens podem calçar esquís per la pista i arribem al refu.

L'endemà en aixequem a les 6 però fins les 7 no ens posem en marxa des d'un bon principi amb esquís als peus. A coll verd tirem avall com recomanen fins al riu i allà descalcem uns 10 minuts per remuntar l'altre vessant. Seguim pujant, no hi ha ni una traça enlloc, sembla que som els primers. Arribem a la cabana Aragó amb 1h i 45 minuts on fem parada tècnica i mengem l'esmorzar merescut. Un quart més tard seguim pels plans ben blancs de neu fins que girem a l'esquerre i veièm el nostre objectiu! La xemeneia està ben innivada però el tros just de sota no. Remuntem amb els esquís i abans de la xemenia ja ens posem grampons i piolet i amunt cap a buscar la xemenia amb els esquís a l'esquena. La cosa cada cop s'adreça més i un segon piolet no ens aniria malament tot i que els grampons s'arrapen bé i la neu es comença a estovar.

Arribem a dalt, deixem motxilla i esquís i acabem de grimpar. Al cap de 4 hores fem cim. Gran bò al cim tot i la calitxa que no ens deixa veure el mar. 4 fotos i desgrimpem de nou fins on tenim el material. En sami no les té totes però es tira primer amb el pal piolets, fa dos giros i cap a terra i baixa un 5-6 metres i es torna a aixecar, jo el segueixo. Quan acabem la xemeneia, fem una diagonal cap a la bretxa i d'allà baixada directe amb neu primavera més que bona fins a la cabana aragó, a partir d'allà neu més pesada i fen algun equilibri baixem fins al riu. Posem pells, remuntem fins a coll verd i tornem a calçar esquís i baixem fins al pont (a 10 min del refu) estil kamikaze. Carreguem esquís fins al refu, anem a saludadar el guarda (molt trempat per cert) i acabem de baixar fins al cotxe.

Samuel i Joel

Balandrau des de Vallter

2011-03-20T17:35:00.000+01:00

Ens trobem a les 8 a Camprodon amb en Samuel. Ell té fam, ja que fa punxar a Marroc i va fallar a Panticosa i va molt encès. Vol anar cap al Canigó a fer la Comalada i nosé quines altres valls verges, però al final tirem cap a Vallter amb l'inteció de fer l'embut del Balandrau. Arrenquem a 3d9 i amb lo encès que va en sami a 2 d 10 ja estem baixant cap a Coma de Vaca i deixant enrere la multitud. Fem un bon esmorzar al refu i pugem al Balandrau pel coll i la carena, on trobem neu molt dura. Al cim veiem el bon paquet que la nevada ha deixat i comecem a baixar pel torrent, sense posar-nos a la gran pala, ja que està tot bastant placat. Trobem neu variada, desde crosta impossible d'esquiar fins a pols no transportada.

L'embut del Balandrau...far far away...

Baixant cap a Coma de Vaca completament sols

Arribant al cim amb el Bastiments al fons

Cim

Baixada pel torrent

Baixada cap a coma de l'orri

Neu més transformada

Un cop a coma de Vaca, ja estem mig morts..doncs ja portem 1000 m de desnivell i toca pujar cap al coll de Coma de l'orri...el que semblava ser curtet s'allarga i es fa etern (quina matada!!) fins que finalment arribem al coll a les 3 i només queda disfrutar de la llarga baixada de la coma de l'orri, que podem esquiar fins 10 minuts abans del revolt, fent ganxo pugem al pàrquing de dalt per buscar el cotxe.

Acabem rebentats: +1500m , -2040 m i 22km però l'excursió i la tranquilitat s'ho val.

Samuel i Joel

Pico Bacías

2011-03-11T11:30:00.000+01:00

Avui tenim poc temps ja que l'edu ha d'estar a Reus a les 18h per currar així que tornem a aixecar-nos a les 5 i ens posem en marxa a 3d6. Seguim el que sembla el GR11 seguin un camí molt ben fresat fins que arribem a una casa en runes...la traces sembla que desapareixen. Seguim amunt a les fosques i desapareixen definitivament les traces (ens hem ben perdut) i ens enfilem per algun marge ben dret clavant fins i tot les dents per no baixar avall. En quins percals que ens fotem de bon matí....al cap de uns 10 minuts pujant sense un camí clar, tornem a trobar el camí que porta cap als Ibons de Brazato seguin ara si la traça. Passem pel mig del bosc i poc a poc el camí es va aplanant. Seguim el camí com si anéssim als Brazatos però no hem d'anar cap allà i el mapa a escala 40.000 que tenim és massa poc precís aixi que quan ens en adonem veiem que hem fet una bona volta. Tot pujat l'edu em comenta que es vol canviar els esquís...i que no sap i vendre's els que té ara o tirar-los a mar.... a la baixada, aquest problema deixaria d'existir....

Flanquegem per sobre els ibons amb neu gelada - crosta fins que ens plantem a sota la base del pic. Seguim les voltes maria fins arribar al coll i apareix la pala nord del Bacías amb neu pols i ben trillada. Just a davant, el Vignemale fa acte de presència i ens acompanya fins al cim. Tot i ser un 2700, el pic té unes vistes espectaculars. Veiem perfectament la ruta del Garmo i al fons també veiem la piràmide del Tebarray que hem fet els dies abans. Hem tardat unes 4h a arribar a dalt...de nou un 25% més del que diu el llibre....és clar que avui hem fet una bona volta...

Comencem la baixada i per la nostra sorpresa, sota una capa de 10 cm de neu pols hi ha una neu dura-gelada. Comencem a flanquejar per baixar i zzzzzzzzz...caic i baixo uns 20 m per sobre el gel. M'aixeco i acabo de baixar. L'edu em segueix les traces i allà on he caigut jo, ell fa el mateix, però en comptes de baixar 20 m, baixa la meitat de la pala!!! S'aixeca, fa un gir i de nou a terra fins al final de la pala...i ja el tenim ben emblanquinat de dalt a baix! Quin desastre de baixada que ens espera.

Quan som al coll, veiem que les traces de baixada segueixen un altre camí...el que és el camí original del GR11, així que les seguim, i ens acaba sortint una bona circular, però amb neu de pena, entre gelada i crosta. Seguim baixant i anem a buscar la ruta de pujada per encarar les pales a nord. De cop, veig que l'edu no ve....el crido i em diu k ha trencat un esquí així que li toca acabar de baixar a peu. Fins a on descalcem, la neu és crosta crosta...i quan som quasi a baix veiem a on ens hem equivocat en el camí de pujada, uns girs abans d'arribar a la casa en runes, el camí gira a l'esquerre fins el para allaus... ja ho sabrem pel pròxim dia. Arribem a 2d12 a baix i cap a casa que alguns han de currar!!!

Edu i Joel

Pico de Tebarray

2011-03-10T12:24:00.000+01:00

Després del Garmo Negro, volíem fer els Infiernos, però ens feia mandra tornar a pujar pel mateix lloc per anar a buscar el corredor sud, així que, provem de fer una altra vall i en tot cas, el farem per la cresta nord (el del refu de Piedra ens ha dit que no era molt difícil....).

Arrenquem més aviat, i a les 6 ja estem amb els frontals pujant cap amunt pel GR11 amb els esquís a l'esquena. Ens calcem les taules a l'alçada del Bozuelo i allà la neu ja és continua. Arribem a la Cuesta del fraile, la neu està molt guarra i amb traces que fan més difícil la pujada. El Ian es posa l'splitboard a l'esquena perquè amb els flanquejos pateix massa i nosaltres sense ganivetes patim una estona. Arribem al embassament de Bachimaña quan ens comença a tocar el sol. La traça de pujada ressegueix l'embassament per l'esquerre i bastant amunt, amb algun tram exposadet, per sort la neu és pols i es segueix bé el camí. Arribem al Ibones Azules, on surt una xemeneia amb unes escales (és el refu??).

Seguim amunt, i comencem a contemplar impressionats la cara nord dels Infiernos. Pugem fins al cuello del Infierno que ens costa 5 hores arribar-hi (1,5 hores més del que deia la ressenya!!). Ens mirem la pujada als Infiernos i va a ser que no...és tardet i facilet facilet no és així que veient la piràmide que tenim davant (Tebarray), flanquegem fins al collado de Piedrafita (tot ben tiesso i apretant les dents), on ens posem grampons i acabem de pujar per la carena fins al Pico de Tebarray (2916m).

Descens per la cara sud fins arribar al Ibon de Tebarray, posem pells i tornem a remuntar cap al cuello dels Infiernos on ens espera el Ian. Comencem llarg descens tot buscant sempre les pales orientades a nord on hi ha pols de la bona fins que arribem a baix del llac de Bachimaña, on el nivell a baixat a mínims i es veuen per tot arreu esquerdes del gel com si fóssim al mig d'un glaciar. A baixat tant el nivell, que arribem fins a la presa i podem veure perfectament les comportes!!

Fem paradeta tècnica al refugi antic per fer un mos i en comptes de tornar per la cuesta del Fraile (tram amb fort perill d'allaus i ple de traces) decidim baixar per la banda oriental de la cascada, fent un flanqueig i acabant de baixar pel bosc on hi ha molt més bona neu fins a sota la cuesta del Fraile. Allà alguns amb esquís i altres sense acabem de baixar fins a Bozuelo on tots a peu acabem d'arribar fins als Baños cap a quasi les 5 de la tarda.

Edu, Ian i Joel

Garmo Negro

2011-03-09T12:05:00.000+01:00

Dimarts 8, a les 19 ens trobem a Tàrrega amb l'Edu, carreguem la furgo i anem direcció als Baños de Panticosa. A l'autovia LLeida - Osca li falta poc per ser acabada i el trajecte es fa més ràpid del que en pensem. Parada obligada a Osca per veure el barça. En acabat el partit, reprenem el viatge i arribem als Baños de les 0:00. Muntem la furgo i a dormir unes horetes fins que a les 7 sona el despertador.

A les 8 ens posem en marxa. No hi ha gaire ningú a la zona, i comencem a pujar direcció el Garmo Negro que es veu des del mateix paquing. En costa trobar el camí bo, ja que hi ha passes per tot arreu però al final, un soldat de l'excèrcit que estava per allà mig perdut en indica la direcció correcte. En poc més de mitja horeta ens plantem a la Mallata Baja on tenim grans vistes dels Fenías i podem calçar esquís. El sol comença a apretar, i algun té tanta calor que s'ha de treure el pantalons hi tot. Atrapem a uns francesos (els únics que trobarem en tot el dia) i remuntem el barranc després de la Mallata Alta. Aquí comença a haver-hi molta neu pols i amb la calor ens fan uns pans per quedar rebentats. Un cop canviem de direcció i encarem cap al coll, els pans s'acaben. Hem pujat molt lents, encarem les últimes z abans d'arribar al coll i ens plantem a sota la pala sud del Garmo passades les 12.

Tenim els nostres dubtes de si pujar o no...és molt tard i la neu està una mica massa empapada. Finalment, decidim pujar per les moltes traces (a peu) que hi ha. Deixem els esquís a mitja pala i acabem de pujar a peu. Grans vistes de dalt, amb els infiernos i el seu corredor sud a davant, Midi d'Ossau, Vignemale, Gavarnie...etc etc... Mengem alguna cosa, i cap avall. Arribem a on hem deixat els esquís, taules el peus i baixem fins al coll, no sense tirar alguna petita allau de fusió.

A partir del coll, busquem les orientacions nord, on trobem powder del bueno i disfrutem de valent fins arribar a la Mallata Alta. Quin descens tant directe!! Després la neu pols s'acaba i acabem de baixar fins a la Mallata Baja, on a les 3, dinem, fem un cop de cap i acabem de baixar fins al Balenari.

Edu, Ian i Joel

Esqui de Muntanya al Marroc

2011-02-26T12:25:00.000+01:00

Finalment i degut a les circumstàncies, faig un cop de cap a última hora i compro el bitllet dos dies abans per anar al Toubkal amb tota una bona colla.

Diumen ge 20:
Arribada a l’aeroport de Marrakesh on en Mohamed ens recull amb un supertaxi tirant a mini bus que ens porta fins a Imlil. De camí ens fa parar al poble on fan Oli d’Argant (segons diuen amb poders curatius), on ens ensenyen com es fa i ens intenten vendre la moto, però com a bons catalans que som marxem d’allà amb les mans buides i amb ganes d’anar a tocar neu. Al migdia sóm a Imlil on ens esperen a l’Anex des Mouflons per fer un bon dinar tot observant com el grup de treballadors de l’hotel fan una de les 5 pregàries diàries encarats cap a l’Altas. Tarda tranquil·la fent el turista pel poble i allotjament a l’hotel.

Dilluns 21:

Les mules ens esperen a fora a les 9.00 puntuals, carreguem els esquís i pugem cap al refugi del Toubkal ben lleugers de pes. Sembla que la neu es trova molt i molt amunt. Al llarg del camí, trobem múltiples parades i aprofitem per fer una coca-cola a mig camí junt a la pedra blanca. Les mules segueixen amunt i poden arribar fins ben bé a uns 20-30 minuts del refugi (on comença la neu) mintus els quals ens hem de carregar els 20-25 kg per persona a sobre perquè en Jaume els hi ha dit als portejador que no els contractàvem per fer aquest últim tall i marxen ben emprenyats cap avall. Arribem esgotats i agraïts que la neu es trobi tant amunt i les mules hagin pogut arribar quasi fins al refugi cap a quarts de 3, just per aprofitar els últims raigs de sol i acabem de passar la tarda al fred refugi dels Mouflons (3200m), on tot i no està molt ple, coincidim amb gent de Canadà, Eslovènia i un grup prou curiós del Emirats Àrabs pagats pel govern trajats tots ells amb roba Mamut de cap a peus amb l’objectiu d’entrenar-se durant 2 anys per assolir l’Everst…oju peligro!!

Dimarts 22:

Ens aixequem una mica tard i enfilem cap al Toubkal cap la diagonal que es veu des del refugi, alguns amb grampons, i d’altres amb esquís als peus. Pugem fins al coll amb esquís i ganivetes als peus amb una neu prou abundant però bastant gelada. Al coll deixem els esquís i pugem al Toubkal oest (4030m) on hi ha grans vistes del pics que tenim intenció de pujar els pròxims dies (Timsguida, Ras i Akioud).

Tornem al coll i carreguem els trastos i pugem cap a la pala-carena del Toubkal ben pelada i d’on la gent que baixa ens mira i ens pregunta que on coi anem amb els esquís si no hi ha neu a a dalt!! Arribem a dalt, alguns més tocats que els altres ens hi estem una bona estona i iniciem el descens cap al coll nord, amb la intenció de fer una bonica volta ciruclar. L’aresta nord es baixa a peu sense dificultat i ens posem els esquís a partir del coll. Aquí els que encara no en tenen prou (Visca i Maso) agafen cordes i van a fer en un plis plas l’Immouzer (4010m) amb un tram exposat de III i després continuem la baixada sempre amb esquís però no sempre sobre neu… per aquesta vall fins a arribar a uns metres avall del refugi on calcem pells i amb 15 minuts tornem a ser al refugi poc abans de les 5 de la tarda.

Dimecres 23:

En Samuel està fotut i amb la Gemma es queden al refugi. Amb els altres discutim quina ruta seguir. L’objectiu són el Timsguida i el Ras però es poden assolir per la ruta normal o per la canal de la cara nord del Ras. Com que no ens posem d’acrod, en Visca i en Jaume pugen per la canal i els altres tirem per la ruta normal. Anem amb esquís fins al coll Tizi n’Ouagane (3750m) que quedas a sota al Ras i allà ens hem de descalçar i fer un tram d’uns 30 minuts amb esquís de l’esquena de cresta mixta per donar una mica d’ambientillo.

Després arribem ja a les pales somitals del Timsguida i el Ras i pugem primer cap al Timsguida (segon cim més alt de l’Atlas 4088m i amb grans vistes) i després anem cap al Ras (4083m) on coincidim amb en Jaume i en Visca que han pujat pel coluoir. Fem tots 6 el pic i ens comenten que a la baixada pel corredor no ens regalaran res i que si bé la neu no està gelada, està mal distribuida i hi ha un pas estret que amb prou feines fa 2m d’amplada. Amb en Maso ens apretem els cascos i ens adaptem un pal-piolet i ens hi llencem una mica cagats. La neu està al dente, dura però els cantos s’hi agafen molt bé. Fem pocs girs fins al tram estret que segons la ressenya té uns 45º però després el corredor s’eixampla i la neu es fa disfrutona fins al tub de baix. Allà ens trobem els que han baixat per la normal i en Samuel i la Gemma que han pujat fins al coll.

Dijous 24:
Avui toca tornar cap a Imlil i els hem dit als portejadors que ens esperin a les 2 allà on acaba la neu per baixar els trastos cap a baix amb les mules. Tenim tot el matí per acabar d'aprofitar, així que ens aixequem aviat i ens posem en marxa cap al Akioud. Els makinilles fan el corredor sortint del refugi que es tarda uns 30 min més que per la normal. Els altres passem per la ruta normal, un barranc d’uns 8-10 m d’amplada amb el seu encant. Seguim pujant les suaus pales fins just abans del coll de Tizi Afella que es troba a unes 20 minuts del cim. La pala final s’adreça de valent uns 35-40 graus però la traça està ben marcada i es puja fent voltes maria.

Els Jaumes, Visca, Maso i Eudald el cim de l’Akioud (4030m) i tornem cap al refugi amb una baixada amb neu pols – dura- crosta – primavera que tot i la irregularitat ens fa disfrutar de valent.

Arribem al refugi poc abans de la 1, temps just per picar alguna cosa, acabar de preparar els paquets i ben carregats anar a buscar un flanqueig per l’altre banda del riu fins on ens esperen les mules. Carreguem i ja només queda la baixada de 3 horetes fins a Imlil. Per sort, des del refugi hem pogut lligar el tema taxi perquè estigui apunt per les 7 a Imlil i ens gestionen també la reserva de l’hotel a Marrakesh (a 1 minut de la plaça!) pel mòdic preu de 15 euros per barba!! A les 10 del vespre sortim a fer una volta per la plaça per fer una queixalada, i després de voltar i voltar al final ens assentem a la paradeta numero 12 i innocents de nosaltres demanem que ens porti una mica de tot per provar. Els moros que no son tontos del tot, ens porten els plats més cars de la carta i quan ens porten la factura...1600 DHM!!!! que aconseguim rebaixar a 1300, però marxem d’allà amb els pantalons abaixats i caminant una mica espaterrats cap a l’hotel no sense abans provar un tè de gingebre per deixar el coll destrossat i irritat abans d’anar a dormir.

Divendres 25:
Passem el dia voltat pels carrers del centre de Marrskesh regatejant amb els de les paradetes i acabant-nos de gastar els pocs Dirhams que ens queden fins que a les 6 en Mohamed ens recull i ens deixa a l’aeroport mitja hora més tard.

Una gran experiència tant a nivel cultural com d’esquí de muntanya on marxem gratament sorpresos de la bellesa de l’Atlas i dels cims aconseguits, dels quals quedem més satisfets del Timsguida, Ras i Akioud, que del mateix Toubkal, potser per les millors condicions de neu.

Gemma, Samuel, Jaume, Jaume, Maso, Eudald, Visca i Joel

Pics de Coll Roig

2011-01-30T16:57:00.000+01:00

En vistes de la llevantada, decidim anar cap a la zona de Coll Roig zona on gairebé mai es pot fer res perquè la neu hi escasseja i ahir malauradament no va ser una excepció. Del poble d'Enveig agafem la pista que va fins al pàrquing de 1500. A la teulada del cartell d'informació del parc es pot veure el gruix mig caigut en aquella cota. 1 cm! Per sort a la pista s'ha acumulat una mica més i podem pujar amb els esquís des del cotxe. Seguim pujat sense voler-nos imaginar com serà baixada, però de moment el paisatge ja s'ho val. Arribant als plans de la cota 2200 veiem el nostre objectiu...serà un dia moooltt llarg. Sort que la petite Machine segueix en forma i ens obre traça com si fos una retrac i pugem a bon ritme fins a coll Roig. Bones vistes a Porté i cap Andorra i l'estany de Llanós. D'allà encara sembla que hi tinguem una bona hora fins al Pic Oriental de Coll Roig i la boira comença a fer acte de presència. Tirem un tros més, fins el pic de les Tosses 2802 m i a les 2 decidim girar seguint la traça per on hem vingut abans de quedar completament perduts enmig de la boira. A mitja baixada s'obre el cel i encara aprofitem algun girs fins a la cota 2000, abans d'arribar al tram de pista on la baixada consisteix en veure qui ratlla més els esquís i qui es llueix més fent el mortal endavant amb recepció sobre pedra de la dura! Un racó prou maco i grans vistes a la Cerdanya per un total de 23 km i 1400m de desnivell.

Edu, Maso, Russi, Sam i Joel

Puig del Pla Bernat

2011-01-05T16:57:00.000+01:00

Amb la idea inicial d'anar al Pic de la Tribuna, pugem a Puyvalador direcció cap al Puig del Pla de Bernat. En deixar les pistes hem de davallar uns 100 m de desnivell fins al Pla dels Escugots on podem tornar a calçar i pugem per les pales cap al Puig del Pla de Bernat (2436m). Ens mirem les canals que baixen cap a la vall de Boutadiol per després remuntar la gran pala del Pic de la Tribuna, però no hi ha neu a les Canals!! Ho provem per la cresta, però fa massa vent per ser tant exposat així que abans d’arribar a la portella de Botaidol, fem marxa enrere cap al Puig del Pla de Bernat i baixem per l’itinerari de pujada. Grans vistes de la Vall de Galba des del cim amb gran quantitat de neu encara, això si, a partir del pont (després del segon refugi).

Baixada amb vistes al Madres

Eloi i Joel

Pic de l'Home Mort

2011-01-04T15:10:00.000+01:00

En vistes del panorama desolador del pirineu oriental, optem per provar sort al microclima de Camporells – vall de Galba i sembla que l’encertem.

Pujada amb els remuntadors fins a la Serra de Mauri (7E)…..la serra de mauri està bastant pelada i s’ha de portar esquís a l’esquena uns 15 minuts. Descens fins al refu de camporells amb neu gelada per entre els arbres… durant el descens veiem bastant lluny un pic amb una pala que ja ens fa venir salivera….mirem el mapa i és el Puig de Morters (que no Mortiers) o Pic de L’Home Mort (entre el Mortiers i el Pic de la Portella Gran).

Travessem els llacs gelats i remuntem com si anéssim al mortiers, tota la pujada amb els esquís als peus i amb neu bastant dura. Seguim fins al coll de l’Home Mort on ens posem els grampons i remuntem els 50 m de desnivell que ens separen del cim per la carena. A dalt vistes a tota la vall d’Orlu i cap al Pirineu Andorrà que es veu bastant més innivat.

Sense esperar més ens llencem per la pala, que per la nostra sorpresa és d’una neu pols excel•lent (sembla que l’aproximació fins a aquest desconegut cim ha valgut la pena). De sota el llac remuntem uns metres i tornem a calçar esquís on seguim el descens fins a camporells amb neu sempre dura, pujada a la serra de mauri portejant una estoneta i descens per la pistes.

Ian i Joel

Estreno temporada 2010 - 2011. Pic de la Mina!

2010-11-27T18:26:00.000+01:00

Comencem la temporada uns caps de setmana més tard del que voldríem, però amb nota!

Per tenir més tranquil·litat arrenquem del coll de Pimorent 1915m i resseguim la carena primer amb traça i després obrint-la fins que arribem al nivell de les pistes. Seguim la ruta normal, amb l'últim tram amb neu més dura i ventada, descalcem per fer l'últim tros a peu i tornar a contemplar el pirineu nevat....

La baixada més que acceptable per ser la primera de l'any..fins hi tot ens tirem per alguna pala amb neu bona bona.

Samuel i Joel

Sortida de sol a la cova d'en Gispert

2010-08-22T18:34:00.001+02:00

Ja feia una dies que havia sentit parlar de la cova d'en Gispert i de la sortida de sol que s'hi pot contemplar uns pocs dies a l'any. Després d'un dia batallant amb la neus per aixecar-nos a les 5 del matí, en plantem a Fornells on inflem el kayak encara a les fosques i comencen a remar cap al sud. Sense saber molt bé on és, resseguim tota la costa, fins que arribem a la inconfusible entrada en uns 15-20 minuts.

Allà ens trobem amb una altra embarcació, que en confirma que avui és un dels pocs dies que en sortir el sol, el rajos de sol arriben fins al fons de la cova i permet conteplar-la sense llum artifical.

Joel & Neus

Coves de Mas Pei i de la Sapa

2010-06-10T17:42:00.000+02:00

Havent ja endreçat els esquís a l'amari, comença la kayak season!!

Visitem les coves de Mas Pei i de la Sapa sortin de la platja dels Canyerets (entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols) per un total de uns 5 km de recorregut (anada i tornada)

Neus & Joel

Neouveille

2010-05-30T13:05:00.000+02:00

Diumenge anem al Neouvielle on calcem a escassos 100 m de la presa. A la bretxa d‘en Barris hem de descalçar un petit tram. Des d‘aquest punt fins a dalt, el fem completament dins la boira.

A dalt surt algun moment el sol que ens permet veure la timba que hi ha. De baixada, s‘obre una mica el dia cap a la cota 2500 i ens permet d‘acabar de gaudir una mica de la sortida.

Edu i Joel

Estaragne - Campbiel

2010-05-29T12:31:00.000+02:00

Dissabte arrenquem de la carretera de la vall d‘Estaragne amb esquís a l‘esquena. Al cap de 10 minuts ja ens els calcem amb neu bastant dura. L'Edu, per variar, ja se m'hi ha deixat els grampons i la neu està més tiessa... El flanqueig per passar a costat de la cascada tothom el fa amb ganivetes. Nosaltres, sense, calcem grampons (jo, l'edu puja a darrera sense i amb el piolet a l'esquena!) i pugem directament pel costat d‘un dels molts allaus de fusió de la vall.

Més amunt ja, amb la neu més tova, la pujada fins a l‘Estaragne no té més dificultat.

Un cop allà, i veient la pala somital del Campbiel, no dubtem en baixar fins al coll i remuntar-la amb esquís quasi fins a dalt del cim. Aquest últim tram amb quasi 40 graus és més delicat. Gran mirador el Campbiel (Munia, Gavarnie, Vignemale....)

A la baixada del Campbiel trobem neu entre dura al punt i transformada. De l‘Estarangne la neu a les 13h ja la trobem podrida a tota la baixada.

Edu i Joel

Intent al Cataperdís

2010-05-16T17:55:00.000+02:00

Dissabte nit pugem fins a l‘estació d‘Arcalís, nevant amb cadenes i un molt de vent. Dormim a l'ibiza, increible el muntatge que es pot fer.
L‘endemà la meteo millora poc i pugem per pistes i després fins al coll al W del pic d‘Arcalís. Avancem per la carena fins a la sota el Cataperdís, però el fred i el vent ens fan tirar avall. Molt neu a la zona, ahir, entre 30 i 40 cm de neu recent.

Sam i Joel

Coma d'Or

2010-05-08T17:55:00.000+02:00

Molta neu a tot l‘Ariège. Calcem al mateix coll de Porté Puymorens. Remuntem la Vall d‘en Garcia per costat del riu a mesura que es va obrint el cel i es veu el paquet que hi ha a tota la zona. Del coll al cim bastant ventat però només descalcem als últims 200 metres. Baixem directe cap a Besines amb neu incialment molt bona però més avall enganxosa. Davant del refu tornem a posar pells i remuntem de nou, aquesta vegada per la dreta cap a la portella d‘en Garcia i descens amb neu bona primavera al principi i enganxosa al final fins al coll de Porté.

Edu i Joel

Circular al Perdiguero

2010-04-24T17:53:00.000+02:00

Fem un puja-baixa ràpid cap a Benasque. Arrenquem dissabte a les 7.15 per la Vall de Remuñe. El dia sembla que serà radiant. Ja des de ben avall hi ha neu però no sembla continua i carreguem esquís uns 20 minuts aprox. seguint el camí d‘estiu (si es puja per l‘obaga possiblement es puguin calçar abans). La neu a aquesta hora del matí està dura al punt perquè el cantos mosseguin bé. Hi ha allaus de fusió a totes les orientacions, ha plogut amunt. Cap a la cota 2600, hi ha uns pocs cm de neu recent del dia anterior que amb el sol s‘estoven ràpid.

A les 10 ens plantem al portal de Remuñe i ens estudiem el panorama. La cara oriental del Perdiguero està justeta de neu, així que treiem pells, ens regalem un descens sobre pols-dura fins al i ens enfilem cap al collado superior de Lliterola per pujar al Perdiguero per la cresta N que vé de la punta de Lliterola. El sol pica que sembla que ens hagi d‘esquerdar el cap.Un cop al collado, pugem a la punta dreta per observar l‘estat de la cresta.

Decidim enfilar-nos a la cresta per la via directa, a través d‘una petita canal d‘uns 25 m però amb no menys de 50 graus per començar a agafar ambient. Un cop enfilats a dalt anem resseguint l‘aresta sempre amb grampons per la vessant francesa amb vistes espectaculars al lac du Portillon. Aquí dalt hi ha neu pols encrostada, que fa més difícil l‘ascens. Ens dóna quasi una hora i mitja de guerra fins que arribem a dalt a les 13:15 quan comencen a arribar alguns núvols als sostres del Pirineu.

Flanquegem per la sud fins al Hito Este i allà baixem la pala Est esquivant les pedres fins al llac. D‘allà descens magnífic per la vall de Lliterola on ens trobem per primera vegada en tot el dia dos grups de persones. Per la vall de Llitoral es baixa fins més avall de la cabaña, a uns 20 minuts de la carretera apurant una mica.

Edu i Joel

Pic de les Valletes

2010-04-10T17:52:00.000+02:00

Arrenquem del pàrquing superior de porté i encarem cap a les canals de la Vinyola encara enfarinades de l‘última nevada. Passem per sota la Mina, ens enfilem pel costat esquerre del llac i arribem al coll amb grampons amb neu un pèl glaçada segons on. Tornem a calçar fins al cim i descens curt per la est per anar a buscar el corredor ample. Descalcem de nou per superar els primers 20 metres i després implecable de neu pols fins a baix.

Sam i Joel

Esquí de muntanya a Còrsega

2010-03-21T16:47:00.000+01:00

Marxem a la desconeguda illa de Còrsega, amb l'intenció de fer part de la tracessa del GR-20. El que tenim previst, surt del coll de Vizzanova i acaba a l'estació d'Ascó, travessant les muntanyes més salvatges i solitàries de l'illa.

Diumenge sortim del coll de Vizzavona en direcció el refugi d‘Onda. No ens calcem els esquís fins després del pont (1,5hores després d‘arrencar). A partir d‘allà neu abundant però pasteta i el que faltava, al cap de poc es posa a ploure. Arribem al coll i abans que ens agafi la boira ens llancem per la vall fins al refugi d‘Onda.

Tota la nit plou però el dilluns ens aixequem amb bon temps. Remprenem la marxa cap a Petra Piana per la cresta. Tot correcte fins que a la serra di Tenda arribem a un punt on toca saltar una cornisa i fer el flanqueig per arribar a Bocca Meta. No fa massa bona pinta, entre la pluja i la calor del dia cauen alguns bolos de neu avall…després de rumiar-hi durant una hora decidim per desistir i tirar enrere, el que significa que tenint els dies contats haurem de renunciar a la travessa (pequem de prudents??)

Dimarts anem tornem a buscar el cotxe i anem cap a la vall de Restonica per dimecres enfilar-nos al Lac de Melu i la serra de Bocca Soglia a Punta a Alle Porte per on passa el GR-20 i de pas li prenem les mides per quan hi tornem d‘aquí uns anys. Un racó impresionant.

Dijous anem a la Vall d‘asco, dormint al refugi lliure a costat del pàrquingi i amb més de 50 places que fa més por...ens posem a una habició de 4 i fem una barricada!!

Al matí, pugem a Capu di a Muvraghia amb vistes increibles del Monte Cinto i més que bona neu primavera.

Divendres i per no marxar de l‘illa sense cap cim anem fins a l‘estació d‘esquí de Campanelle per pujar el Monte Renoso. Pujada sense més dificultats que el fort vent que a la carena tomba fort.

Ens enduem una molt bona impressió de les muntanyes de l‘illa, salvatges i solitàries i que sens dubte no tenen res a veure amb les Piri Oriental.

Samuel i Joel

Castell de Moró

2010-03-06T17:45:00.000+01:00

Amb la Sandra i en Jordi anem a fer un curs d'allaus al Pallars. Aprofitant que el matí lliure, en Dani ens porta al Castell de Moró, territori totalment desconegut per nosaltres.

Deixem el cotxe a la corba de la vall de Sant Martí i enfilem per la mateixa fins al creuament amb el barranc de Moró. Remuntem el tallfocs que resegueix el barranc fins arribar als plans on veiem el Bony de la Redona impeclable i el Castell de Moró a l‘esquerre. Ens enfilem recte fins al coll, algun tram delicat amb gel que ens fa posar grampons. i fins a dalt al pic amb esquís de nou. Baixada desfent la pujada amb bona neu pols.

Sandra, Jordi, Dani, Eloi i Joel

Pic de Madres

2010-02-20T17:42:00.000+01:00

Sortida al Madres des de Odeillo. Al principi pel bosc amb un bon tou de neu fresca. Arribem a la clariana on poc a poc van desapareixent els arbres. Un cop arribem a la carena on veiem el cim per primera vegada, saltem a l‘altra vall per fer una volta circular i acabar pujant al Pic de Madres pel torrent. De baixada reseguim la carena suau amb una neu prou ventada a la part de dalt però després neu pols excel·lent i amb vistes increïbles a tot el Capcir.

Gemma, Samuel, Eloi i Joel

Portella de la Grava

2010-01-23T13:51:00.000+01:00

Deixem el cotxe al Pla del Avellaners a les 9 i foquegem per la pista fins al refu de les Bulloses. Travessem el llac per sobre i encarem la vall que mena a la portella de la Grava. De la portella al cim per la carena una mica escassa de neu però no cal treure els esquís. Descens pel mateix itinerari amb neu irregular (crosta - pols compacta). Itinerari llarg però totalment solitari.

Sam, Eloi i Joel

Puig Dòrria

2010-01-10T13:48:00.000+01:00

Comencem un dia fred, assoleiat, sense vent i aparentment tranquil. Neu a la part baixa del bosc però quan s‘acaba el vent ha fet molt de mal. Només neu ventada a les Est i Sud i fons de vall. Fem quasi tota la carena amb esquís a l‘esquena. Fem el Puig Dòrria i tot seguit la Tossa del Pas del Lladres.

El baixem per la dreta i anem a buscar el torrent per apuar el descens. "Petit" allau de placa que s‘acaba fent gran poc després de la sortida de la carena, d‘on ens escapem pels pèls. Curiosament i com ja s‘ha comentat alguna vegada, provcat no pel primer que hi ha passat sinó pel segon.

Publicar entrada

Russi, Maso, Sam i Joel

Pic Negre d'Envalira

2009-12-31T13:45:00.000+01:00

De nou hem d'anar al Pas de la Casa per trobar neu com cal. Deixant el cotxe a les pistes pujada directe pel coll (obrint traça prou fonda després de la nevada) fins al coll. Pugem el pic de l'esquerre del coll amb grampons i per acabar al pic Negre. Baixada espectacular amb neu pols.

Eloi i Joel

Tarbesou

2009-12-27T12:43:00.000+01:00

Asenció al Pic Tarbesou des de l'estació d'esquí d'Ascou. Poc neu encara, aquest any li costa i a la part de dalt tot ventat.

Despedida EM 2008 - 2009. Tusse de Remuñe

2009-06-09T11:47:00.001+02:00

Després de passar-me un mes sense posar-me els esquis i havent fet l’última excursió als Alps, decidim amb en Maso que cal tancar la temporada, i que cal tancar-la per la porta gran.

Malgrat que les previsions del temps no són les més favorables, i després de insistir perquè ens la juguéssim....(quin cap calent que estic fet), agafem la furgo i dissabte a les 8 del vespre, marxem cap a Benasc amb l’objectiu de fer el Tusse de Remuñe (3030m aprox), per la vall del mateix nom i que feia anys que tenia ganes de fer.

Així doncs arribem al trencant de la carretera a mitja nit on deixem la furgoneta i dormim unes hores.

L’endemà al matí trec el cap i no hi ha ni un núvol!! Cal posar-se les piles i començar a caminar amb els esquís a l’esquena. A mesura que anem pujant, ja veiem que la neu es troba molt més amunt del que ens pensàvem.

Malalt de mi, veig una llengua de neu i ja em poso els esquís, que un centenar de metres m’haig de treure perquè s’acaba la neu i tornar a carregar a l’esquena.

Si fa una setmana es calçaven esquís a 2050m...avui tardem una hora i quart i fins a quasi 2300 la neu no és continua, lloc on precisament comença a tocar-nos el sol i ens creuem amb una parella, que serien els únics homosapiens que ens trobaríem en tot el dia.Des dels ibons, veiem tant l'ascens que volem realitzar al Tusse de Remué seguint la canal de l’esquerre i passant per la dreta de la forca de Remuñe com el descens directe per les canals de la dreta dreta. Pugem per la canal de l'esquerre prou dreta però sempre amb esquís (hi han uns 5-10cm de neu nova) , arribant a la cresta de Remuñe

Per si no fós prou espectacular la vall, els núvols venen i van...deixant-nos veure de tant en tant el nostre objectiu. A la cresta ens descalcem de nou i fem els últims metres amb els esquís a l’esquena i enfonsant-nos de valent fins a mitja cama. De tant en tant podem veure la canal de sortida pel descens i nosé si és perquè no la veiem completament degut a la boira o perquè, però se’ns posa la pell de gallina.

A dalt 30cm de neu nova però sense vistes. Curt tram de cresta amb algun tram exposat i amb neu, però es fa sense més complicacions. Arribem al coll, collem botes i fixacions i cap avall. El primer tram es fa bé, és ampla i la neu es deixa esquiar molt bé.

Arribem a la segona canal, aquí la cosa s’estreny (uns 10 metres com a molt) i la pendent augmenta considerablement (qualificada com a S4 o S5). La canal escup cap a l’esquerre on hi ha un ressalt rocós important, però amb la neu primavera que hi trobem ens la deixa davallar sense més complicació.
Des de la sortida de la canal fins als ibons, la neu ja és molt humida i pesada i esquiar no és cap delícia. A la baixada apurem molt més i arribem més avall, això si, passant algun tram per sobre l’herba i les pedres.

Abans de descalçar-nos, una marmota treu el cap. Ja només queda caminar una horeta i tornerem a ser al cotxe.

Final de temporada 2008 – 2009...

Maso i Joel

Saas Fee - Zermatt

2009-05-04T16:13:00.000+02:00

At the following lines I describe what it has been for me the best ski tour trip until now (en anglès per respecte a les nostres companyes d'aventura ;-)!).

It was quite hard to organize everything and to find place in the huts where we wanted to stay. Our first idea was to go from Zermatt to Saas-Fee, climbing Starlhorn the first day and Allalinhorn the second one. Finding that some huts where closed (Flu near Zermatt) and that Brittania was full, we decided to change the plan and we booked at LangFlue hut for two nights.

As it is becoming usual, I shared this new adventure with my friend Sam, and luckily we convinced two special friends that I met in Slovenia 2 months ago to join us. The fact that we disposed of two cars would enable us to go from one valley to the other without bothering about the public transport.

Everything started Thursday 30th of April when Sam picked me up in Girona, and after rechecking that we didn’t forget anything we headed towards France. Our first aim was Chamonix where we would plant our tent in the park where we had slept last year and spent the first night there. The driving was not easy at all, especially because we both have had a hard week and were quiet tired. I still can remember Sam driving at 2am, near Chamonix, telling me that he was so tired that he could hardly remember his name. After all, we found the park, and slept 5 hours before waking up seeing, the enormous Montblanc peak when stepping out of the tent next morning.

After drying up de tent and having some breakfast we continued our trip. We entered in Switzerland after passing the control in the borderline. They stopped us and asked if we were carrying drugs?! No way, they didn’t catch us!
We arrived at the meeting point (Stalden) a bit early and we decided to go until Tasch where we would ask some info at the tourist office and were we would met the girls. Brittania was still full for Saturday, but we would try the traverse from SaasFee to Zermatt by the Alder pass anyway. So, after meeting the girls we left Sam’s car in Tasch and went the four of us to SaasFee where finally we would put our skis on.

Before that, we were remembered to be in Switzerland and we had to pay again for the parking. We took almost the last lift to the top of the ski resort and we went towards Langflue hut (or I would call it better hotel – both for the price and the facilities it had).
After a great meal, and calming the nervousness of Sam ;-), we went to sleep in our private Edelweiss room with 4 beds.

On Saturday, alarm rang at 4.15 because breakfast was waiting for us at 4.30. After many complains and having a strong breakfast, we got ready at 6.00 and we headed towards Allalinhorn, which would be all the time in front of us. We enjoyed the sunrise whilie climbing up through the tracks of the ski resort and after two hours ski touring, we left the tough retract terrain and submerge in a soft and paradisiacal snow powder sheet.

We pass by the spectacular glacier under Allalinhorn, and without the rope, we arrived at the col where I could saw Matterhorn for my first time in life. After some pictures there, we needed 30 minutes more to reach what is was, my second four thousand meters peak, and the first for some of members of the team. Great views from the top with Starlhorn, Matterhorn, Weisshorn, Montblanc, Monterosa standing out.

Luckily we were first on top, well actually the Crazy machine was, and after some minutes there, we could see the large amount of people that was coming up. Time to go down!!. Skins off, tighten boots and skis on and after some meters of crusty snow, we were delighted with the best powder of all the season. Paying attention on not falling into a crevasse and avoiding the ice blocks, we arrive at Langflue without believing what we just did!!

Last call at Britannia hut without luck, and we prepare our minds for the hard following day that was waiting for us while doing a long siesta ;-)!!

On Sunday, despite the eggs and pain, we received great news. Real Madrid 2 – FC Barcelona 6! Campeones oe oe oe!! There was not time to waste; a long day was waiting for us. This time we were ready at 5.30 and we started the route again through the skiing track. Before passing the tunnel, we put our skins off for a little descent, where I could observe how crazy one of our companions was ;-)!!

Two ours after leaving our hut, we arrive at Britannia’s from where we could see Alderpass, which seemed at the beginning not so far. We needed for hours more to complete what it seemed an easy walk.

I arrived at the col completely exhausted (while Sam was still dreaming with Starlhorn!!!) but we forgot about climbing the peak and we started the best descent I have ever done. Not for the quality of the snow, but for the views it had!!

Once on the ski tracks it was difficult for us to find the correct way and we needed almost a bit more that one exhausting hour in flat terrains in the middle of the forest until we arrived at some train station in the middle of the mountain. We decided to take it because from up there it seemed that there was not enough snow in the lower part.

The train left us in the middle of the lovely village (Zermatt) where Ajda buy us some drinks before taking the train back to Tasch.

Once there we got in Sam’s car. Again the four us of us with all our equipment inside a car. We picked Vesna’s car and although we wanted to plant our tent somewhere and save some money, we decided for the hotel option where Sam showed us his cooking abilities and after the dinner we went to sleep.

Next morning we enjoyed the breakfast and say a sad goodbye to the girls and headed towards Girona, where we arrived 10 hours after.

Ajda, Vesna, Sam & Joel

Vallter

2009-04-13T17:13:00.000+02:00

Anem a treure el bec a Vallter. Quan sortim de casa, sembla que el temps no pinti del tot malament i fins hi tot hi ha sol. Arribem a Vallter i boira i fins i tot algun floc de neu.

Després de que un pister ens digués que havien caigut 80cm la última setmana, remuntem cap al coll de Mantet obrint traça. A dalt boira, així que baixem cap a la cabana dels Alemanys, vall que feia molt de temps a la que em volia endinsar. Un cop veiem que la neu és molt humida i fa molt poca pendent decidim tornar a remuntar al coll i fem un parell de sèries del coll al pàrquing amb neu fins el genolls, encara que una mica enganxosa al final.

Eloi, Ian i Joel

Petit Peric

2009-04-04T17:07:00.000+02:00

Hi havia una vegada un muntanyenc amb un somni. Cada cop que arribava a dalt la collada i veia la Cerdanya, la vista (i a vegades el volant del cotxe!) se li decantava cap a una esplèndida pala a la dreta de la vall ceretana i que malgrat ser estar encarada al sud acostumava a presentar una gran innivació. Finalment, sembla que el muntanyenc i el somni s'han trobat:Arribem a Formigueres i mentres ens canviem i ens preparem per sortir, anem veient la cara de merlluços que els queda a la gent en arribar al pàrquing de les l’estació i trobar les pistes tancades. Per nosaltres perfecte. Remuntem les pistes i la Serra de Mauri, treiem pells i baixem directe cap al llac.

Després de discutir una mica la ruta, decidim anar pel coll entre els Perics que desde de lluny sembla un plisplas. Un cop allà ho trobem tot glaçat, i amb alguna que altre acumulació de neu, i amb el cul apretat (anem sentint purgues a les muntanyes de darrere), grampons i piolet arribem al coll i fins al cim del Petit Peric.

D’aquí només cal disfurtar de la infinita pala amb neu cada cop més pesada fins arribar al llac. Allà tornem a posar les pells i fem un beure al Refu de Camporells per tornar a pujar a la Serra de Mauri i pistes avall.

Un zona amb molts racons per descobrir i a les quals esperem dedicar moltes sortides el pròxims hiverns.

Edu, Maso, Sam i Joel

Tossal Bovinar

2009-03-14T16:04:00.000+01:00

Aquesta vegada anem cap als Estanys de la Pera. Arrenquem tard de les pistes d'Aransa (són quasi les 10 quan ens hi posem) i ens dirigim cap als Estanys de la Pera i regufi, on tardem quasi 2 hores a arribar-hi.
Com apreta el sol...un cop al refu anem direcció NE per les amples pales direcció el Pic dels Estanyons. Hi arribem marejats del sol que cau..Treiem pells i davallem uns 100 metres per tornar-les a posar i arribar al Tossal Bovinar (2841m) i el seu veí de la frontera.
Vistes espectaculars d’Andorra, malgrat les motos de neu aixafen les vistes i el silenci.
D'allà descens directe per la Sud (amb neu primevera bastant acceptable) fins empalmar amb la pista d'esquí de fons. Intinerari circular molt interessant.

Pep, Sam, Eloi i Joel

Esquí de Muntanya a Eslovènia

2009-03-10T20:20:00.000+01:00

From Girona to Ljubljana:

Saturday 28th:

Two months have already passed by since we received a call from the FEEC association telling us that we were the chosen candidates to go to Slovenia. Finally the expected Saturday 28th of February arrived; and our unforgettable week starts off! The plane towards Venice leaves at 4:10pm from Girona airport, and Furi (with whom I have only met once before) decides to meet up earlier during the morning in Girona, so we can visit the city. After a quick lunch, Davy drops us to the airport where Ryanair flight departs on time. We arrive at Treviso airport and afterwards to Mestre train station where we have to wait until 9.30pm to take a five-hour night train to Ljubljana. I will remember that three waiting hours as the worst part of the trip, due to the weird people with whom we shared the improvised room of the cold train station.

After a long time spent there, the Rumanian train arrived and we stepped in, with our entire luggage on. To our happy surprise the train was equipped with comfortable cabins where we could sleep for almost the whole way to Ljubljana, except during the several “passport controls” by the Slovenian police coming into the cabin pretty often.

At 2.00am we reached Ljubljana train station and we started to look for some place to sleep over that night. We first thought about the only warm place opened at that time inside the building, but as it was quiet scaring because of the homeless people around, we thought about it twice and finally we could find a private room in some tourist-office near the rails, that luckily had the hall opened. Although it was not very comfortable, nobody disturbed us for the whole night, since we recieved Jure’s sms at 3.00am, assuring us that he would pick us up next morning at 8.30am, so we could sleep through as kids until 7.30am.

Sunday 8th of March

2009-03-08T18:32:00.000+01:00

The train arrived at Victoria station on time (7am). We looked for a place were we could leave our luggage and started visiting the city. As the sleeping in the train was not so good, we slept a bit more than half an hour in the middle of San Marco Square. After waking up with some tourist staring at us, we went on with our visit. For lunch we tried a “sinpa” but they found out and after an icecream, we headed towards the Piazzale Roma where we took the bus to Treviso airport, checked in, and finally took the plane to Girona, where Ian picked us up.

We will keep nice memories from the week we spent in Komna. Lanscape memories but also memories of meeting with people from differnt countries and cultures gathered for the same passion: ski touring.

Saturday 7th of March

2009-03-07T19:32:00.000+01:00

On Saturday the snow looked pretty good and we managed to get our entire luggage back to the cable car at Dom na Komni. The landscape was amazing, the sun shinning and our week about to expire…

Once we reached Dom na Komni hut, the guides saw that a lot of people were climbing up through the track we were suppose to use to get down. They said that there was problem with avalanches so the decision was clear. We were all going down in the valley. It was quiet hard to ski with one meter of fresh snow and dodging trees but the views of Bohinj lake were so great that it was more than worth enough.

After having the last lunch together we said goodbye to each other and we headed towards Ljubljana were we would take the night train back to Venice. We went with Maja and Vesna in the car, and we first stopped at Bleed for an improved sight seen tour because we got kind of lost. Afterwards we went to Ljubljana and visited the old city center with Jure, Maja, Vesna, Mitja, Furi and myself. We tried a soft white wine, ate a fast food kebab, took a shower after one week… and we slept a couple of hours at Jure flat before taking the train at 2am.

Sunday

Friday 6th of March

2009-03-06T19:30:00.000+01:00

Friday the same, so I am not going to extend with text. The only difference was that at the end of the day, the weather got better and we could see the surroundings and the avalanches flowing on almost every slope. As it had fallen a bit more than a meter of fresh snow, at the evening Jure and the other guides, told us that we would not be able to leave the mountain the next day because of the high avalanche risk, and that we had to wait at least until Sunday to get down. So the plan for the next day was to bring all our stuff to Dom na Komni and stay there until Sunday.

Saturday

Thursday 5th of March

2009-03-05T18:22:00.000+01:00

Thursday was spent with playing around the house, building a fat snowman and playing on the funny track the Norwegians prepared for us. The race consisted in a first 50m obstacles on which participants had to show their abilities. Before continuing, Scandinavian girls tested our Norwegian-Swedish culture with some questions. In the next stop we were supposed to find as quickly as possible a bacon buried after showing the typical dance of the country we had chosen. Finally we crawled through a cave and skied over a big jump to conclude the competition.

We also spend some time cleaning the enormous amount of snow covering the roof of the hut or sliding down a toboggan.

At the evening the cup to the winner team was given and after that, and with the bad weather forecast for Friday, party went on.

That night Tom delighted us with a Catalan joke…do not miss this video!!

Friday